El conflicte de Valeo es va iniciar el passat 23 de juliol arran de l’anunci per part de la direcció de l’empresa del trasllat de la producció de Martortelles a Saragossa. Era una clara amenaça a l’ocupació de 250 persones en la planta de Martorelles, incomplia compromisos anteriors de l’empresa de garantir activitat i ocupació durant els pròxims anys i no es justificava per causes econòmiques o de producció. S’iniciava així un dels conflictes laborals i sindicals més importants dels darrers anys. Els ja 82 dies d’una vaga indefinida encara viva i un campament a la porta de la planta per impedir-ne el desmantellament, posa a prova la capacitat de resposta, organització i mobilització dels treballadors i treballadores de Valeo.
El procés de mobilització ha estat liderat pel comitè d’empresa, amb majoria de CCOO, que ha comptat en tot moment amb el suport (organitzatiu, jurídic, logístic i institucional) del sindicat. Penetrar l’opinió pública i moure’s en les xarxes socials ha complementat el propi treball dels delegats i delegades sindicals per despertar la solidaritat de milers i milers de ciutadans que s’han identificat amb els 250 treballadors i treballadores. Aquests, i les seves famílies, eren noves víctimes d’una decisió empresarial que, emparada en la reforma laboral més regressiva del darrer període democràtic al nostre país, els deixava a la intempèrie.
CCOO va plantejar ja en el primer moment la bateria reivindicativa per solucionar el conflicte: que l’empresa retirés el procediment administratiu obert i negociar un seguit de mesures industrials, laborals i socials per garantir activitat, ocupació i sortides no traumàtiques si fos el cas. Eren propostes oposades que s’oposaven al trasllat de tota la plantilla a Saragossa o el seu acomiadament, que era el que plantejava l’empresa i que s’acollia a la reforma laboral per fer-ho sobre la base de 20 dies per any treballat amb el topall d’una anualitat.
La digna lluita del col·lectiu de treballadors i treballadores ha assolit una primera victòria, justa: reobrir la negociació i retirar el procediment administratiu de trasllat. Tanmateix, però, el conflicte no ha acabat i per això tant CCOO, el comitè d’empresa i el conjunt de la plantilla, mantenen la vaga indefinida per seguir exigint a la multinacional la resposta a les reivindicacions plantejades: solucions Industrials, laborals i socials.
Aconseguir canviar la posició de l’empresa ha estat possible perquè la unitat de tota la plantilla i del comitè d’empresa, amb organització i compromís dels seus representants al voltant d’uns objectius clars i concrets, més el treball tècnic, jurídic i sindical impecable, ha evidenciat que si no es reconduïa la situació obrint la negociació, l’empresa es podia trobar amb una plantilla mobilitzada i una sentència de nul·litat amb totes les càrregues jurídiques, econòmiques i laborals que li comportaria. La negociació era l’escenari que l’empresa no havia d’haver abandonat mai i que hagués estalviat molt patiment a les famílies afectades, durant tot l’estiu, vacances incloses, i la pèrdua d’imatge de la companyia per la manca de sensibilitat social.
La situació no ha estat fàcil, ens hem trobat, i encara es manté, amb actituds de comprensió amb les decisions empresarials i de resignació enfront de les mateixes, com les del propi Conseller d’Empresa i Ocupació, que reforcen la posició autoritària de la direcció de l’empresa i és contrària als interessos dels treballadors i treballadores. El Govern hauria d’actuar en defensa de l’activitat industrial i l’ocupació de qualitat. La posició de defensa o comprensió de la posició de l’empresa només s’explica des de la r
