Deu jubilats que van denunciar el govern espanyol per no apujar l’any 2012 les pensions igual que l’IPC, el 2,9%, cobraran la diferència entre l’increment fixat per l’executiu, que va ser de l’1% i la inflació real, d’acord amb la sentència del jutjat número 12 de Barcelona que dóna la raó als demandants, segons el Col·lectiu Ronda. Aquest grup se suma al demandant que ha rebut una sentència en el mateix sentit, que va ser defensat pels serveis jurídics de la UGT de Catalunya.
El cas dels deu jubilats que han rebut també la sentència favorable a la seva reclamació té a veure amb el col·lectiu Marea Pensionista. Aquesta organització social va distribuir uns fulls a partir dels quals es podien presentar denuncies contra el Reial Decret que va eliminar la revalorització automàtica de les pensions. El grup va ser defensat pel despatx d’advocats del Col·lectiu Màquia.
La resolució del jutjat barceloní segueix la mateixa tònica que la feta pública per UGT, ja que ha estat feta per la mateixa jutgessa a partir dels mateixos raonaments.
Les denuncies, que es van fer per moltes persones de diverses organitzacions, van arribar fins al Tribunal Constitucional, que va analitzar el tema de la retroactivitat i, a grans trets, va considerar que la revalorització legal de les pensions és una expectativa de dret, no un dret consolidat.
La decisió del Constitucional va fer que moltes reclamacions a partir d’aquell moment fossin desestimades per alguns jutges. Però, alguns gabinets d’advocats van decidir llavors ampliar la denúncia, ja que, consideraven que la decisió oficial suposava també l’incompliment per part de l’Estat espanyol de la normativa jurídica que es desprèn de tractats internacionals subscrits per l’Estat com és el Conveni 102 de la OIT i la Carta Social Europea.
En la resolució la magistrada del jutjat núero 12 de Barcelona recull fragments d’articles de diferents catedràtics de Dret profundament crítics amb l’actuació del govern i el vistiplau atorgat pel Tribunal Constitucional a la seva forma de procedir. Així, per exemple, es considera que la decisió de no garantir el poder adquisitiu de les pensions no pot trobar empara en referències genèriques a una situació de crisi, dificultats econòmiques o necessitat de reduir la despesa pública sense incloure una sòlida argumentació que demostri el caràcter ineludible d’una mesura que atempta greument contra la capacitat econòmica d’un col·lectiu vulnerable com és la població pensionista. Més enllà, s’argumenta que l’Estat espanyol manté una pressió fiscal per sota de la mitjana europea (32,6% per 40%) i dedica al pagament de pensions un percentatge del PIB també inferior a la mitja dels països de la UE (10,7% a Espanya; 13 a la UE), dades que podrien qüestionar el caràcter de necessitat de la mesura.
Tot i que la resolució judicial pot ser recorreguda pel govern central, fonts jurídiques consultades consideren que els beneficiats poden executar el veredicte de forma immediata. Dit en altres paraules, els fins ara 11 pensionistes que han guanyat el plet poden demanar que se’ls pagui la diferència entre l’increment de l’1% rebut i la pujada que finalment va fer el cost de la vida, del 2,9%. En el cas que el govern central presentés recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’aturaria el cobrament de la diferència però els jubilats no haurien de tornar el que haurien cobrat en virtut de la sentència en primera instància. La resolució també es pot aplicar a les pujades de 2013.
Aquí podeu llegir la sentència
2 comentaris
Pingback: Concentració de jubilats con assetjament immobiliari atenció a la dependència
Pingback: Nova sentència d'un Jutjat Social de Barcelona que obliga a revalorització pensions del 2012