El Govern de la Generalitat ha anunciat aquest dimars que tornarà a contractar. L’executiu català ha comunicat la convocatòria de 1.230 places. Feia quatre anys que el Govern no creava noves places. La part més gran aniran a cobrir les baixes que s’han produït en les dotacions humanes dels àmbits d’Ensenyament i Salut. Aquesta convocatòria es fa pública quan falten dos mesos per a les eleccions autonòmiques a Catalunya.
Segons ha explicat la consellera de Governació, Meritxell Borràs, places estan destinades a cobrir àmbits i sectors que considera “prioritaris”, que afecten el funcionament dels serveis públics essencials. Concretament es creen 340 places a Salut, 300 places a Ensenyament i 70 a Assistència Social. A més, en el llistat s’inclouen 60 nous llocs de treball destinats a reforçar l’Agència Tributària catalana i 150 bombers. Aquesta darrera incorporació ja havia estat anunciada fa unes setmanes pel conseller Ramon Espadaler, amb qui tenien els bombers una llarga lluita, ja que es consideraven menystinguts i menysvalorats.
Borràs ha destacat que l’oferta és la primera que es fa des de l’any 2011. L’ha vinculat amb una millora de les condicions econòmiques. ” Aquesta oferta entenem que és un símptoma d’una situació econòmica, per una banda, que comença a millorar, i gràcies a l’esforç que s’ha fet, un esforç important de racionalització de l’administració”, ha manifestat la consellera.
Tot i l’optimisme oficial, aquestes 1.230 places queden molt lluny, però, dels 8.000 llocs de treball que els sindicats calculen que s’han perdut en aquest període. Per això, les negociacions entre les dues parts van acabar sense acord. La consellera assegura que han fet la màxima oferta possible de places segons la llei, amb una taxa de reposició del personal del 50%. És a dir, es cobreix sempre una de cada dues vacants, però en funció del límit fixat per la normativa estatal.
Malgrat el rebombori format per la nova convocatòria de places a l’administració pública, els sindicats segueixen molt enfadats, perquè fa quatre dies la Generalitat es va negar a tractar, en la mesa de la funció pública, a tornar les tres pagues extres descomptades del 2012 al 2014 a 200.000 treballadors d’aquesta administració. El que sí que ha variat ha estat que aquest any els treballadors públics per compte de la Generalitat i de les seves empreses públiques han cobrat la paga extra corresponent al 2015 eliminada en els tres exercicis anteriors i pel final d’una rebaixa del 15% de jornada i sou que s’aplicava als interins.
Els sindicats valoren en uns 2.000 milions el cost de la devolució de les tres pagues extres suprimides, i per això han reclamat posar en marxa un calendari de retorn repartit entre el 2016 i el 2017. «El Govern té marge per assumir la devolució en diversos exercicis tenint en compte que acabarà aquest any amb uns ingressos addicionals d’uns 2.000 milions», va destacar el 17 de juliol passat, Xavier Casas, responsable d’UGT a la Generalitat.
