El debat obert entorn del referèndum grec posa de manifest la fragilitat dels valors democràtics i de justícia social i de les institucions europees. El moment evidencia com aquests valors són qüestionats arreu d’Europa, també a Espanya i a Catalunya. De sobte, en el mirall que reflecteix la realitat, aquesta es projecta en imatges d’un món més real, cruel i dur, del tantes vegades imaginat. Una visió on els primers plans els ocupen els negocis, els diners, els interessos, i on queden en un segon pla, secundari, subordinat, la gent, les persones, la ciutadania.
Europa es trasbalsa amb la batalla de Grècia.Ens volen fer creure que es confronta irracionalment un problema econòmic inqüestionable, quan és evident que som davant d’una batalla d’opcions polítiques per posar l’economia al servei dels interessos dels poders financers o de les persones.
Davant la impossibilitat d’assolir el consens social entorn de les propostes neoliberals, que estan dualitzant la societat, empobrint i precaritzant la vida de la majoria de la gent, s’utilitza el xantatge i la imposició utilitzant el control de les institucions financeres.
Això és el que avui es dilucida a Grècia, però el camp de batalla és tot Europa, ja que són les mateixes polítiques les que s’apliquen avui arreu. És una batalla entre unes institucions europees insensibles a la situació de la gent i refractàries a la democràcia, que imposen la defensa dels creditors per sobre de les necessitats de les persones. Darrere d’aquesta ideologia neoliberal s’assenten tant les polítiques d’austeritat com el paper del Banc Central Europeu o les negociacions del TTIP. Una mateixa lògica que és la que hi ha darrere del que passa a Espanya i Catalunya, on la justícia social i la igualtat es desmembren amb la reforma laboral i les retallades, i la democràcia empetiteix amb la llei mordassa. A cada país s’estan adoptant mesures similars, inscrites en la mateixa lògica, imposades al marge del debat social i de l’interès majoritari.
L’Europa de la justícia social, solidària i democràtica, que representava el somni modernitzador d’un país gris que sortia de la negra nit de la dictadura franquista, s’està diluint sota l’hegemonia d’unes institucions que obeeixen a la lògica neoliberal que prioritza el negoci, el fred interès econòmic i el benefici privat, i obvia la resposta a les necessitats de les persones i la sostenibilitat. La democràcia, entesa com la possibilitat de viure sota l’imperi de la llei, on tots i totes tenim drets i llibertats garantides i som iguals davant la llei, es dilueix amb les mesures polítiques imposades pels governs i provoca un alt grau d’insatisfacció ciutadana amb el funcionament de les institucions, genera un augment de la precarietat laboral i de vida, i crea una enorme desigualtat social, que limita la vida en llibertat per a moltes persones.
Sens dubte podem, parafrasejant el manifest comunista de Marx i Engels, alertar que a la vella Europa des de fa uns anys els poders econòmics i financers (els nous Metternich i Guizot poden ben bé ser Merkel i Lagarde) estan mobilitzats per estigmatitzar i combatre l’espectre de la democràcia, dels drets, de la igualtat i la solidaritat. Utilitzen tota la seva força i el seu poder per desqualificar qualsevol alternativa, plantegen com a inqüestionable la seva argumentació, imputen a l’excés de despesa social una situació provocada per la sobreacumulació del guany i l’especulació.
Avui la democràcia i la civilització estan en perill. És en aquesta batalla on s’està lliurant la recomposició dels drets laborals i socials, la reconstrucció dels drets a la negociació col·lectiva i la llibertat sindical per conquerir nous drets, la garantia de la protecció de les persones i del ple accés als drets de ciutadania (educació, salut…), que és el que fa créixer la democràcia. Potser és hora que els conceptes de democràcia, drets, igualtat i solidaritat es donin a conèixer en tota la seva profunditat, en els seus objectius i les seves tendències, per tal que davant l’atac al qual els sotmeten els poders, s’ofereixi una proposta política unitària, de base social àmplia, que pugui disputar l’hegemonia dels valors, cultural i política, dotant d’esperança i il·lusió una àmplia majoria social que vol i pot canviar la realitat.
