Les negociacions al voltant de l’ERO de Caixabank arriben a un punt decisiu. La direcció de l’entitat pretenia originalment reduir 750 llocs de treball, especialment procedents de les zones on operava l’antiga Banca Cívica. També volia aplicar la mobilitat a un col·lectiu de més de 300 operaris per reforçar les zones on hi ha més necessitat de personal. Finalment plantejava la supressió de l’ajut per fills.
Els sindicats amb presència a l’empresa, amb CCOO i UGT al capdavant, es van negar i en successives sessions les posicions s’han acostat. Les supressions de llocs de treball han passat de ser forçoses a voluntàries, tot i que amb incentius. La mobilitat territorial és també voluntària i, en la sessió de divendres, es va decidir que no es mantenia l’ajut a tota pla plantilla per fills.
En aquests moments, segons fonts de CCOO i UGT el principal punt de discrepància és la fórmula com es compensarà els treballadors que acceptin voluntàriament formar part de la reducció de personal.
Grups per edats
Inicialment s’han fet tres grups, per edats. El primer seria el dels treballadors nascuts abans de 1960. El segon grup afectaria els nascuts entre els anys 1961 i 1962 i el tercer els que es volguessin acollir i que haguessin nascut a partir de 1963.
La controvèrsia entre la direcció de Caixabank i els sindicats està precisament en com es compensarien les sortides de les persones dels tres grups esmentats. Així, en el grup dels nascuts abans de 1960 es negocia una compensació econòmica i el manteniment del conveni especial amb la Seguretat Social, equivalent a l’assumpció de la cotització per part de l’empresa, fins que aquest col·lectiu arribi a l’edat legal dels 63 anys, fixada com el límit per a la jubilació. En proporcions diferents es fixaria una ajuda als nascuts entre 1961 i 1962. Finalment, els nascuts a partir de 1963 només tindrien una compensació, mentre que la seva sortida de l’empresa no suposaria incloure un conveni especial amb la Seguretat Social, perquè la seva edat es massa jove o, el que és el mateix, el període de cotitzar massa llarg.
Fonts sindicals consultades per aquest mitjà asseguren que s’ha acostat posicions però encara s’està lluny d’un acord. En tot cas, dimarts vinent se celebra la darrera reunió del procés negociador. Llavors si el pacte s’assoleix, s’incorporaran els acords parcials, però existeix també la possibilitat que finalment no hi hagi pacte i tot es trenqui. Tanmateix és tradició a la primera institució bancària catalana intentar arribar a acords que facilitin la pau social a la plantilla.
