Els treballadors en vaga dels serveis d’acomodació de l’Auditori i del Liceu, han pogut, per primer cop des que va començar el conflicte, parlar amb els responsables polítics dels dos equipaments culturals barcelonins: L’Ajuntament de Barcelona.
Els treballadors d’acomodació de l’Auditori fa més de 55 dies que estan en vaga indefinida i els del Liceu que també fa setmanes que es neguen a treballar perquè reclamen millores en les seves condicions de treball i, a la fi la seva incorporació a les plantilles de les dues institucions.
Després que Ada Colau aconseguís l’alcaldia de Barcelona, els treballadors en vaga van demanar en dues cartes entrades al registre del consistori, que la màxima responsable política de la ciutat s’impliqués en la solució del conflicte. Mentrestant, les plantilles que operen a les dues entitats culturals han mantingut les seves mobilitzacions.
Per reforçar la pretensió de què el nou equip de govern s’impliqui els vaguistes s’han manifestat de nou i han omplert les porta del consistori amb pancartes reivindicatives. La intenció era demanar entrevistar-se amb Colau. Una portaveu dels vaguistes explica que “mentre estàvem a la porta ha passat un regidor de la CUP, Josep Garganté, que des de fa temps està al dia de la nostra situació. Ha gestionat l’entrada d’un representant de la gent de l’Auditori, un altre del Liceu i un assessor del sindicat que dóna suport als empleats en vaga, Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT)”.
El grup ha intentar parlar amb l’alcaldessa, que estava reunida. Més tard, el grup ha estat rebut pel tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. “D’entrada ens ha comunicat que no tenia molta informació del tema. Se li ha explicat i s’ha reiterat la petició que l’equip de govern estigui present en la reunió que han de mantenir dilluns vinent l’empresa que té la concessió de l’acomodació, Manpower Bussines Solutions (MBS) i els treballadors. Es vol la presència de la representació municipal, atès que l’alcaldessa és la presidenta del consorci de l’Auditori i que també forma part del consorci del Liceu, en tant que màxima representant de la ciutat.
Mentre això passa, les mobilitzacions continuen. Així, en la representació de diumenge de l’opera Don Pasquale, un grup de simpatitzants dels vaguistes va protagonitzar una acció sonada. Durant l’entreacte es va despenjar una pancarta des de la cinquena planta i des d’allà es van llançar fulls volants reivindicatius, cosa que va ser resposta pel públic amb aplaudiments.
D’altra banda, el conflicte de l’Auditori ha fet que la direcció de la entitat hagi afirmat que atura totes les actuacions perquè no pot assumir la decisió judicial segons la qual no es poden substituir vaguistes per personal ni de l’entitat ni contractat expressament per substituir els vaguistes, cosa que en llenguatge sindical s’anomena esquirolatge.
Els vaguistes han realitzat altres accions a banda d’informar els usuaris dels dos centres culturals. Des de bloquejar l’entrada de l’Auditori per protestar contra l’ús d’empleats o de membres dels serveis de seguretat de l’entitat per substituir-los fins a manifestacions a les portes dels establiments.
Els dos conflictes que afecten els acomodadors dels centres culturals pot desgastar la credibilitat del nou ajuntament de Barcelona. De fet l’alcaldessa va esmentar aquest cas en el seu discurs d’investidura. A més, cal recordar que a la fi els dos assumptes tenen com a fons els efectes negatius que per als treballadors tenen les polítiques de subcontractació que es realitzen per empreses privades i també públiques. Concretament, en el denominat manifest de les escales la pròpia Colau va firmar un document en què es comprometia a no contractar empreses que no respectessin uns mínims estàndards laborals. I curiosament, les dues institucions culturals tenen en llocs rellevants de decisió representants de la majoria governamental.
