El 17 d’octubre és del Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa. A Catalunya 1.655.000 persones viuen en una situació de risc de pobresa o exclusió social i d’aquestes, el 25% es troben en aquest risc per tenir una intensitat de treball baixa, segons denuncia la UGT de Catalunya basant-se en dades d’IDESCAT, Enquesta de Condicions de Vida, Taxa AROPE (risc de pobresa o exclusió social harmonitzada), Catalunya 2016.
Segons el sindicat, les xifres demostren les nefastes conseqüències de les polítiques d’austeritat durant els darrers anys, no només per a aquells que les pateixen directament, sinó per a tota societat catalana: empobriment progressiu, increment de les desigualtats, reducció de les oportunitats dels més febles i pèrdua de drets socials i laborals.
Concretament, La precarització del mercat de treball i el debilitament de la capacitat adquisitiva de les persones treballadores durant els anys de la crisi econòmica ha provocat que el 2016 a Catalunya 1 de cada 7 persones que estaven treballant no guanyaven els diners suficients per assegurar-se viure per sobre del llindar de la pobresa, el 14,1% de la població ocupada, percentatge que s’eleva al 56,8% quan es perd la feina i s’està a l’atur.
Deteriorament de les condicions laborals
En aquest sentit, durant els últims anys s’han anat deteriorant les condicions laborals de les persones treballadores, incrementant la incertesa sobre l’accés i manteniment al lloc de treball, s’ha reduït la protecció social mitjançant les prestacions socials, s’ha promogut unes condicions laborals pitjors que les d’abans i s’han abaixat els salaris i els ingressos de les famílies.
Segons el sindicat, les polítiques de retallades socials i laborals són les que han fet que avui convisquem amb les incoherències de ser un país que diuen que està en la recuperació econòmica i que està sortint de la crisi, amb un país amb el sistema de salut deteriorat, on les retallades del sistema educatiu han afectat l’equitat i la inclusió, on no es generen les polítiques familiars que es necessiten perquè es continuen perpetrant les desigualtats de gènere, on tenim una política energètica que permet que milers de famílies no puguin disposar d’electricitat ni de calefacció, on existeix un model de protecció social molt poc intensiu en despesa i un sistema fiscal insuficientment redistributiu.
Però és que a més, tot plegat conviu amb un mercat laboral que ha aprofitat les reformes per precaritzar i empobrir les persones treballadores, i un sistema de protecció social que ha retallat en les prestacions per desocupació, ha minorat el poder adquisitiu de les pensions i ha limitat l’accés a les rendes d’ingressos mínims.
Una suficient pressió fiscal que permeti el finançament d’un estat de benestar fort amb serveis públics de qualitat. Necessitem un sistema fiscal just i progressiu i que revisi en profunditat els beneficis fiscals que aporten regressivitat al sistema.
· La retirada immediata de les reformes laborals imposades, injustes, inútils i ineficaç i amb conseqüències nefastes per a les persones treballadores ocupades, per a les persones treballadores en situació d’atur i per a les persones en situació de més vulnerabilitat.
· La recuperació del poder adquisitiu dels salaris, de les pensions i de les rendes de protecció.
· Revertir les retallades en polítiques socials i fixar un terra de despesa social amb el que sigui possible garantir els mínims indispensables per a una societat cohesionada i com a garant de cobrir les necessitats mínimes d’un estat de benestar de tota la ciutadania.
