1. No te veré morir d’Antonio Muñoz Molina
Durant la seva joventut, Gabriel Aristu i Adriana Zuber van viure un amor intens que la dictadura va separar durant cinquanta anys. Ella es va quedar atrapada a l’Espanya de Franco, mentre que ell va triomfar professionalment als Estats Units. Ara, en la seva vellesa, es retroben i reviuen moments del passat, tot i que s’enfronten a desil·lusions que ha portat el temps. La novel·la explora temes com la memòria, l’oblit, la lleialtat, la traïció i la persistència de l’amor. Una història que retracta la passió frustrada per la vida i un bell retrat de la vellesa. Una novel·la que “trenca la visió romàntica d’un amor platònic i que li dona un criteri de realitat”, segons el secretari general de CCOO, Javier Pacheco.
2. Estabamos allí de Josep Maria Rodríguez Rovira
Un llibre que narra experiències de la lluita sindical durant el franquisme fins a la recuperació de la democràcia, uns anys convulsos que van marcar la història recent del país. “Un llibre important per la memòria de la classe treballadora, d’un temps i d’un país, i pel que aporta d’infraestructura historiogràfica: rigor cronològic i d’arxiu amb vivències personals”, segons el periodista i director de la Fundació Cipriano García de CCOO, Marc Andreu.
3. Vita contemplativa de Byung-Chul Han
Un assaig que fa elogi de la inactivitat. Una poderosa crida a abandonar la vida hiperactiva per a recuperar l’equilibri i la riquesa interior. L’autor assegura que com a societat estem perdent l’habilitat d’estar sense fer res. La nostra vida està absorbida per l’activitat constant, fins al punt d’esgotar-nos per complet. Veure la vida en termes de productivitat suposa negar-se la inactivitat, el que per a Byung-Chul Han és una capacitat fascinant per si mateixa. Proposa una nova forma de vida que incorpori moments de contemplació. Moments que ajudin a abordar la crisi social i frenar l’autoexplotació i la destrucció de la natura. Per a Camil Ros, secretari general de la UGT, és “un al·legat a aturar-nos per viure millor”.
4. Postcreixement. La vida després del capitalisme de Tim Jackson
Per a l’autor l’obsessió pel creixement exponencial i el consum desmesurat ens ha portat a nivells extrems de desigualtat social, inestabilitat financera i una crisi mediambiental sense precedents. L’assaig guanyador del Premi Eric Zencey 2022 en Economia Ecològica reflexiona sobre les condicions necessàries per a una vida més enllà del capitalisme. Proposa construir una economia futura basada en tecnologies i energies renovables, condicions laborals justes, una governança transparent i la protecció dels recursos socials i mediambientals, en lloc de la seva explotació sistemàtica. Un plantejament que implica empreses compromeses amb el bé comú i en harmonia amb la natura. “Entre el col·lapse i el decreixement hi ha més camins per construir un món millor”, defensa Camil Ros. La fi del creixement econòmic no significa la fi del progrés social. “Postcreixement” és una crida a canviar l’estil de vida i el sistema per prioritzar les nostres accions i el valor de les relacions humanes per sobre dels beneficis econòmics i el poder.
5. El Barracón de las Mujeres de Fermina Cañaveras
La novel·la relata la història d’Isadora Ramírez, una dona que, amb la seva mare i tieta, va abandonar Espanya el 1939 per buscar el seu germà. En un relat en primera persona narra l’experiència de les pèrdues viscudes durant la Guerra Civil i el drama de convertir-se en prostituta en el camp de concentració de Ravensbrück. La narració està dirigida a Maria, la neta d’Isadora, que busca comprendre la història familiar i descobrir-ne la veritat. Una barreja de personatges reals i ficticis que mostren l’horror de la guerra i la resistència dels qui van lluitar contra el feixisme. S’aborden temes com l’amistat, la fraternitat i la crueltat inimaginable viscuda pels derrotats per la Guerra Civil i l’exili. La secretaria general de la USOC, Maria Recuero, lamenta que normalment no es parla de les dones en els camps de concentració. “El llibre fa reflexionar sobre com ha evolucionat la societat, però tota la feina que encara queda per fer”, conclou.
