Avui 25 de novembre, Dia per a l’eliminació de les violències contra les dones, tornem a reivindicar i cridar que les dones estem fartes de tanta i tanta violència, de la violència exercida en totes les seves cares i amb totes les seves arestes, de la més visible i horrible, la violència física —que té com a conseqüència l’assassinat, i que segons feminicidis.net a Catalunya ja en són 15 des d’inicis d’any— com el maltractament psicològic; les violències sexuals exercides als carrers, als centres d’oci i a tot arreu, també en l’àmbit de la parella; la violència institucional, arrelada en la mateixa estructura de la nostra societat; la violència vicària; la violència de segon ordre, la violència obstètrica; la violència econòmica, doblement interposada (per una banda tenim menys guanys i per una altra, els productes destinats a les dones són més costosos); les ciberviolències exercides a través de les xarxes; i totes i cadascuna de les violències que patim les dones en l’actualitat.
Les dones tenim nom, i d’aquesta manera volem denunciar i visualitzar els noms de les 1.118 dones assassinades per violència masclista a tot l’Estat des que s’està duent el recompte: mai podem posar el comptador a 0 i mai no s’acaba.
En l’àmbit laboral, les dones també patim violències: assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, però també bretxa salarial, o la pròpia discriminació que patim en els centres de treball, de manera directa i indirecta, que és on es basen les pròpies violències.
Per això faig un crit perquè des de la nostra condició de delegades i delegats de la UGT de Catalunya duem a terme allò que ens encomana la llei, com a part activa en els protocols d’assetjament sexual, però també en el seu procediment, desplegament i acompanyament els centres de treball. L’actual normativa, fruit del diàleg social, també comporta eines per anar al fons de la qüestió pel que fa la bretxa salarial, la valoració dels llocs de treball amb perspectiva de gènere, i tots aquells elements que poden comportar la bretxa salarial, així com el paper exhaustiu que hem de tenir la RLT front l’assetjament sexual i per a raó de sexe.
Cada vegada més visualitzem on tenim les violències vers les dones. Abans no se’n parlava, no es tractava, però ara cada dia prenem més consciència, i això vol dir que anem en el camí correcte. Cada vegada que patim una agressió, un assetjament o fins i tot una discriminació, les dones ens plantegem un seguit de condicionants: la por, la culpa, la vergonya i el consentiment… Això és fruit de l’arrelament d’una cultura masclista, androcèntrica i patriarcal, basada en les relacions de poder exercides en totes les seves cares… Les dones no som culpables. No hem de tenir por. No hem de sentir vergonya. No quan tot això ens passa pel simple fet d’estar en aquesta societat, pel sol fet de ser dones.
El feminisme és l’eina que tenim per trencar amb aquesta gran injustícia. Nosaltres sempre hem estat un sindicat feminista, i ara, en el darrer congrés, ens hem rebatejat com a sindicat de treballadores i treballadors. Ens toca treballar per a seguir sent-ho.
Tothom té el seu paper: erradiquem les violències masclistes a la feina i, per extensió, a la resta de la societat!
