Omnium Cultural, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i Coop57 han posat en marxa Lliures, un fons econòmic solidari contra la pobresa, l’exclusió social i les desigualtats. El projecte començarà a funcionar el 12 de desembre i pretén recaptar diners de les persones per destinar-los a projectes que ajudin a la cohesió social.
La presentació d’aquest nou organisme s’ha fet a la plaça del Rei. A l’acte hi han pres la paraula Teresa Crespo, presidenta de les ECAS; Jordi Cuixart, president d’Omnium i l’exdiputat de la CUP David Fernàndez com a membre de la cooperativa de serveis financers Coop57.
El projecte, segons s’ha explicat, pretén implicar la societat civil, més enllà del que fan o no fan les institucions, en la tasca de redreçar la situació econòmica dels més desfavorits. En la presentació s’han repetit dades que abunden en la desigualtat que ha quedat instal·lada en la societat catalana arran de la crisi econòmica. Crespo ha parlat d’1,5 milions de pobres i d’una taxa de pobresa que ha passat de poc més del 16% al 28,5%. D’avant d’això la resposta institucional ha estat reduir la inversió social en el moment en què més demanda hi ha, ha afirmat. També ha parlat del 15% dels treballadors pobres i dels treballadors que tot i tenir feina han vist com baixava un 10% la seva capacitat adquisitiva. Això sumat a les situacions flagrants com les persones grans que no arriben als ingressos mínims per la seva supervivència o els joves que ni tenen feina ni estudien ni tenen tampoc esperança de sortir d’aquest cercle viciós.
Lliures posarà en marxa l’any 2017 els primers projectes. Seran deu. Tots vinculats amb situacions locals i de base. Es farà, han indicat els organitzadors, “defugint models assistencials-caritatius”. A més es vol que aquests projectes es puguin replicar de manera que altres situacions semblants quedin ateses.
A partir, doncs, de desembre vinent s’iniciarà la campanya de recollida de fons, que inicialment s’adreça als gairebé 60.000 socis o sòcies d’Omnium, als membres de les ECA que hi ha a Catalunya i les 460 entitats que són sòcies de Coop57 i també al conjunt de la ciutadania.
La idea, segons va explicar Fernàndez, és aconseguir que les persones aportin a aquest fons diners que podrien equivaler al 0,7% dels seus ingressos, en forma de donacions mensuals. L’objectiu inicial és poder invertir 2 milions d’euros. Aquests diners els administrarà Coop57 i serviran per ajudar projectes descentralitzats en el territori i que contribueixin a lluitar contra l’exclusió social. De fet, les entitats fundadores han aportat ja uns 60.000 euros per permetre l’arrencada. Tot i que no s’esmenten les donacions fetes des d’empreses, David Fernández les ha vinculat a un estricte codi ètic que faria difícil aquestes aportacions si al darrere hi ha interessos poc clars.
Entre els projectes triats per començar hi ha des de Badalona Coopera, fins a la ràdio comunitària del barri de La Mina, Iniciatives de Salt, Tarragona o al barri barceloní de Verdum en favor de la sobirania energètica. En total són 10 iniciatives que es distribueixen en cinc eixos territorials: Barcelonès nord, Segarra Solsonès, Tarragona Reus, Girona Salt, i Barcelona.
Organismes
El nou fons es dota d’un grup d’avaluació social i un d’avaluació tècnica que tenen com a funció reunir-se amb els projectes per treballar conjuntament amb ell per garantir-ne, la viabilitat social i l’econòmica. A més, s’ha creat una Àgora social, com a espai de reflexió crítica i sensibilització ciutadana en la lluita contra les desigualtats.
El president d’Omium, Jordi Cuixart, ha vinculat la participació de la seva entitat en el projecte amb “la nostra obsessió que sense cohesió social no hi ha cohesió nacional”, i citant Concepción Arenal ha esmentat que “hi ha sumes que multipliquen”. Cuixart ha constatat que la pobresa s’ha enquistat i que l’ascensor social sinó s’ha aturat va massa lent. Això ho ha vinculat a la situació que viu Catalunya on, a més, quan es fan llei que ajuden a millorar la situació dels sectors més desfavorits són tombades des de l’Estat. En aquest sentit, ha vinculat la iniciativa de lliures no a la substitució de la tasca que han de fer les autoritats públiques sinó a “gestionar el mentrestant”.
