La sentència del Tribunal Europeu de Justícia segons la qual els treballadors temporals, en cas de ser acomiadats, han de cobrar la mateixa indemnització que la que percebria un treballador fix pot tenir aviat la seva translació efectiva. Els tribunals socials catalans hauran de pronunciar-se aviat en relació amb una demanda d’una una treballadora de la Universitat de Barcelona, (UB), segons l’advocada de CCOO, Luisa Monte. La denunciant hauria treballat un any a la UB substituint un treballador d’estructura. Quan va ser acomiadada la van indemnitzar amb 12 dies, xifra resultant de l’aplicació de la reforma laboral. Ara, després de la sentència europea, la treballadora reclamaria 8 dies més, fins arribar als 20 dies.
El sindicat va iniciar fa unes setmanes una campanya informativa dirigida al conjunt dels treballadors, perquè els que es consideressin en casos semblants als fixats per a Espanya pel tribunal europeu, presentessin demandes si ho consideraven oportú.
La decisió de presentar la primera demanda hauria estat causada pel perill que la petició d’indemnització prescrivís. “S’havia de fer ara perquè sinó la seva efectivitat dequeia!”, ha explicat la responsable del gabinet jurídic de CCOO de Catalunya, Luisa Montes. L’empleada denunciant va treballar a la UB aproximadament dotze mesos, ara fa un any. En aquest cas concret, s’ha fet la primera petició de conciliació, prèvia a la presentació de la denuncia.
Com indica la sentència europea els treballadors temporals que haguessin estat acomiadats amb la indemnització que fixava la legislació espanyola, poden reclamar una indemnització corresponent a un any, a raó de 20 dies, com la que es pagaria en un cas equivalent si s’hagués acomiadat en una un empleat amb contracte indefinit.
La indemnització pot ascendir fins a quatre anys en el cas que es tracti d’interins que haguessin substituït treballadors funcionaris, segons la interpretació que de la sentència en fan des de CCOO de Catalunya.
Precisament les substitucions de personal fix per treballadors contractats temporals o per interins, on s’ha donat més és a les administracions públiques. En aquest sentit, cal recordar que en el moment més dur de la crisi, des del govern de l’Estat es va prohibir la contractació de personal fix per substituir les baixes vegetatives que es produïen. Per tant, en àmbits com la sanitat o les universitats es va recórrer a figures com els treballadors temporals o els interins per cobrir les esmentades baixes.
La sentència afecta també al sector privat, però en aquest cas des de CCOO es considera que serà més difícil demostrar la substitució. A més es dóna que en molts casos per substituir treballadors estructurals s’usen els serveis d’empreses de treball temporal (ETT). En aquest cas, la sentència afirma que no es pot aplicar la equiparació de la indemnització.
CCOO està recopilant dades i assessorant els treballadors per si aquests decidissin presentar demandes, segons els serveis jurídics del sindicat. De moment el que hi ha són moltes peticions d’informació, segons el sindicat
