Els turistes i visitants que haguessin posat en els seus itineraris visites a museus i centres culturals s’han trobat en la majoria dels casos amb les portes tancades. La vaga convocada a l’empresa Ciut’art, gestora dels serveis en moltes d’aquestes institucions els ha tocat de ple. El sindicat convocant, Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT), ha qualificat el seguiment de massiu.
La vaga s’havia convocat a MACBA, Fundació Miró, CCCB, Museu del Disseny, Museu Picasso, Monestir de Pedralbes, Museu de les Cultures del Món, Museu Etnològic, Fundació Tàpies, Arxiu Històric de Barcelona, Museu de la Música. En tots aquests centres l’empresa presta serveis que de vegades són d’atenció als visitants en l’aspecte cultural i altres cops són només auxiliars.
Fonts de la secció sindical el SUT “molts centres, de forma preventiva, no han obert”. En altres ocasions els treballadors, com que no s’han presentat a la feina tampoc han obert. Entre els centres que han estat tancats durant tota la jornada figuren el MACBA, el CCCB, el museu del disseny, la fundació Tàpies, i el museu etnològic. En altres llocs com la Fundació Miró, s’han obert les portes però no han funcionat els serveis vinculats amb l’exposició, només ho han fet el restaurant i les llibreries. Els manifestants, sempre pacífics i reivindicatius, han visitat altres centres culturals, com la Pedrera on s’han solidaritzat amb els treballadors de les diferents subcontractes que atenen al públic en aquests llocs emblemàtics.
Durant tot el matí i després durant la tarda els treballadors en vaga han recorregut els centres en una improvisada manifestació.
La jornada acaba amb una concentració dels diferents piquets i treballadors del sector davant del MACBA.
Tot i la convocatòria de vaga, els treballadors no han estat convocats per l’empresa a negociar cap dels punts de la seva plataforma reivindicativa.
– La regularització dels contractes en frau de llei i el reconeixement del caràcter indefinit de les relacions laborals
– La correcta adjudicació dels dies de vacances
– El final del tracte discriminatori cap als anomenats “reforços”
– El cessament immediat dels assetjaments duts a terme per l’empresa dirigits a empleats de la secció sindical de SUT.
Un punt que ha enardit molt els treballadors és precisament el primer punt del llistat: les vacances. Els empleats de Ciut’Art, afirmen, “no tenim dret a realitzar els dies festius i tampoc se’ns permet realitzar-los en un altre dia. Gairebé cap treballador té els 31 dies de vacances establerts a l’empresa, encara que faci més d’un any que treballi”. En aquest sentit, asseguren que “hi ha casos de treballadors que després de més d’un any de treball, l’empresa només els reconeix cinc dies de vacances”. Altres situacions denunciades en el mateix sentit afecten persones que després de dos anys de feina només poden fer 20 dies de descans.
El món cultural, vinculat en moltes ocasions a les institucions polítiques, fa temps que ha entrat en un procés de subcontractació. Si fa uns anys els treballadors pertanyien a la institució, ara formen part d’empreses que guanyen concursos, en molts dels quals l’element més important és el cost. Un cop obtinguda la comanda els salaris realment percebuts pels treballadors serveixen de mecanisme de reducció de costos.
Ciut’Art i Magmacultura, les dues grans
Ciut’Art va agafar embranzida coincidint amb la llarga hegemonia socialista a Barcelona. I aquesta preeminència es va accentuar amb el tripartit governant a la Generalitat.
L’altra gran empresa que copa els serveis al món cultural és Magmacultura, que té com a un dels accionistes de referència a Artur Duart, germà de qui va ser president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A aquest grup se’l vincula entre els treballadors del sector a la coalició CiU. A aquesta percepció hi han contribuït dues discutides adjudicacions: la gestió de l’oficina tècnica del Tricentenari, feta directament des de Presidència de la Generalitat. Una segona operació va ser la gestió del castell de Montjuïc, atorgada directament per l’Ajuntament de Barcelona quan l’alcalde era el convergent Xavier Trias. Per aquest encàrrec va rebre 1,8 milions. Però potser l’adjudicació més important és la del Museu Nacional d’Art de Catalunya entre setembre de 2014 i el mateix mes de 2016, per a la qual la concessió va ascendir a 5.261.000 euros (més IVA).
A aquestes dues empreses d’origen local s’hi han afegit els últims mesos altres societats que molts cops són filials ad-hoc d’Empreses de Treball Temporal, com Eulen, Valoriza o Clece, que han empitjorat les condicions de treball dels empleats, molts d’ells joves, amb gran preparació cultural, que assumeixen el servei.
