Actualitat

‘Els drets no se suspenen’, lema de la manifestació del 29 de maig

Els convocants de la manifestació del 29 de maig contra la suspensió de diverses lleis catalanes amb contingut social han fixat el lema: “Els drets no se suspenen”. Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO; Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confav); Jordi Cuixart, president d’Omnium Cultural i Diosdado Toledano, capdavanter de la campanya per la Renda Garantida de Ciutadania han presentat, en roda de premsa la mobilització.

La marxa, que sortirà de plaça Urquinaona a les 12 del migdia del 29 de maig i acabarà a pla de Palau vol mostrar l’oposició dels convocants al que es considera com a buidat de competències del Parlament de Catalunya. Més concretament els recursos presentats a les lleis catalanes fan que l’acte reclami:

·L’increment alarmant de la pobresa i desigualtats socials. Manca d’instruments per combatre.

·La urgència de l’aprovació de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania.

·Pobresa, democràcia, treball i drets socials i de ciutadania han d’estar en el centre de les reivindicacions.

·Dret a l’habitatge.

·Drets a l’educació pública de qualitat. Retirada de la LOMCE.

·Dret a una sanitat pública per a tothom.

·Dret de les persones consumidores.

·Per una societat inclusiva.

·Dret al treball digne.

·Revertir les retallades començant per la darrera Reforma Laboral.

·La lluita per la igualtat de gènere és fonamental per assolir la qualitat democràtica.
El bloc dels convocants és molt ampli. Abasta fins a 40 entitats, tot i que fins al dia de la manifestació els seus organitzadors estan oberts a més adhesions.

Risc constitucional de la llei d’emergència habitacional

Des de la transició i l’època de l’Assemblea de Catalunya no es veia a Catalunya una coincidència tan àmplia. Només en partits polítics la convocatòria té el suport de forces tan dispars com ERC, ICV-EuiA, PSC i CUP, mentre que en les trobades preliminars hi ha participat CDC, “tot i que les organitzacions tenen els seus ritmes i esperem que més endavant s’aniran sumant”, ha dit Giró. Entre les organitzacions socials que debaten l’adhesió hi ha les Federacions d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FAMPAS) o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), segons el portaveu dels veïns. A més, s’hi han sumat organitzacions, com la Taula del Tercer Sector i també ho ha fet el sindicat independentista Intersindical-CSC, entre altres.

Camil Ros, líder de la UGT de Catalunya ha fet una intervenció en què de manera retòrica s’ha preguntat, “quin risc constitucional suposa una llei d’emergència habitacional?, i la llei d’igualtat, que creava agents d’igualtat a les empreses?” A tall de resposta ha afirmat que “la defensa dels drets socials ens ha d’unir a tots”. En aquest sentit Ros ha abundat en la consideració que, per exemple, el dret a l’habitatge hauria de quedar fora del debat constitucional i que Catalunya té dret a elaborar lleis en favor dels sectors socials més desvalguts, “digui el que digui el Constitucional”.

Joan Carles Gallego, de CCOO ha començat repassant la situació social a Catalunya, amb 600.000 persones sense feina, més de 200.000 de les quals no cobren res, o un índex de pobresa laboral del 12% de la població ocupada. En aquest sentit ha emmarcat la mobilització en “el dret al treball digne, als drets socials i a una democràcia real. En el primer cas ha parlat de la reforma laboral com una norma que cal derogar. En el segon ha reivindicat que les lleis “que garanteixen aquests drets es poden fer des d’aquí” i en el tercer ha reclamat el “respecte al que democràticament es decideixi des de Catalunya”.

Jordi Cuixart, president d’Omnium Cultural ha fet una intervenció contundent: “no hi ha major qüestió nacional que la qüestió social”, ha dit. Ha repassat les situacions d’emergència que pateixen molts ciutadans catalans com les 33.000 execucions hipotecàries i casos com la pobresa energètica, “mentre hi ha qui ens vol tenir distrets fent-nos discutir si podem fer córrer estelades per segons quin camp de futbol”. Abundant en la situació dramàtica del aís, Cuixart ha destacat que “dos terços de les lleis recorregudes al Constitucional no tenen res a veure amb el procés i sí que tenen a veure amb la protecció dels drets socials”.

Finalment, Diosdado Toledano, responsable de la campanya de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ha qualificat de provocació els recursos de lleis socials a Constitucional. “S’ha de respondre i no només el dia 29 manifestant-nos massivament sinó fent una feina de construcció de mecanismes de garantia de drets fonamentals a Catalunya”, ha dit. I ha emmarcat la mobilització en la campanya que fa anys que realitza la seva associació: “es tracta que el Parlament aprovi un indicador de renda de 569 euros per 14 pagues i així aconseguiríem que a Catalunya desaparegués la pobresa actual”, ha dit.

Giró ha tancat la roda de premsa de presentació instant a una participació massiva de la ciutadania i ha entès que més la campanya va més enllà de convocatòries electorals. En aquest sentit ha recordat antecedents com les plataformes “prou retallades” o “per la Catalunya social” i ha fet vots perquè el nou conglomerat es mantingui fins a aconseguir els objectius que es proposen. “Tothom és benvingut si està d’acord amb els principis” ha afirmat, donant a entendre la seva aposta per una àmplia confluència de les reivindicacions socials i nacionals.