Actualitat

El TC elimina articles de la llei d’igualtat de gènere catalana, un nou atac als drets democràtics de dones i homes

La Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, va ser discutida i aprovada per procediment d’urgència. Es va començar a discutir en una ponència a la fi del 2014, el març del 2015 hi va haver una compareixença parlamentària d’associacions de dones i va ser aprovada al Parlament el juliol del 2015. Les noves eleccions han estat el setembre del 2015. Era el tercer intent després que, durant el Govern tripartit (del 2004 al 2010), hi hagués un projecte de llei participatiu i que no es pogués aprovar en la legislatura. Al segon intent la proposta va caure per la convocatòria anticipada d’eleccions.

La situació de les dones a Catalunya en el moment d’elaborar la llei era molt dolenta, tan econòmicament com pel que fa a la pèrdua de drets. Si mai havia estat bona, a partir del 2008, i sobretot a partir del 2010, no havia parat de deteriorar-se. La petita recuperació que sembla començar no ha arribat a les dones, continua augmentant la pobresa, s’han perdut molts drets, augmenten les desigualtats socials i les dones participen en la majoria dels grups en pitjors condicions. Les organitzacions feministes, contrariades per la situació de les dones i per la pèrdua de drets com a entitats, són molt reticents a participar en el debat parlamentari, però finalment la majoria ho fan, aportant molts elements recollits pels grups parlamentaris i assumits, en gran majoria, pel document que finalment es va aprovar per unanimitat.

Quina decisió més esperpèntica la de declarar anticonstitucional el compromís social per assolir la igualtat de gènere en qualsevol dels àmbits de la vida de les ciutadanes i ciutadans. I no és millor declarar constitucional donar suport que les empreses petites i mitjanes negociïn i implementin plans d’igualtat o proposin programes i protocols per atendre les dones que pateixen violència masclista?

El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat davant el recurs del PP contra la Llei 17/2015 del 21 de juliol d’igualtat efectiva de dones i homes. I ho ha fet en uns articles que a banda de ser cabdals són constitucionals en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (LOI): articles 33 (Art 48 i 7 de la LOI) sobre la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses.

O l’article 36 en els apartats 1 al 4, que correspon a l’article 45 de la LOI i que fa referència als Plans d’Igualtat a les empreses obrint la porta a què aquelles empreses de menys de 250 treballadores i treballadors puguin desenvolupar també plans d’igualtat atenen al perfil de petites i mitjanes empreses que tenim a Catalunya.

Articles com el 39 són innovadors i afegeixen valor positiu a la LOI com la necessitat de comptar amb un o una responsable sindical d’igualtat amb formació allà on els sindicats tenim presencia per a promoure la igualtat , assessorar l’empresa i les i els treballadors, vetllar per l’acompliment de les lleis d’igualtat i integrar la perspectiva de gènere en totes les àrees i nivells d’intervenció. O també el 40 sobre garantir la presència de dones en la negociació col·lectiva o el 41 sobre l’obligació d’incorporar la perspectiva de gènere en els expedients de regulació.

En la mateixa línia i, no menys greu és la suspensió de l’article 44 -exclusiu de la Llei catalana- sobre la prevenció de riscos laborals a l’empresa que només afegeix i sense entrar en contradicció a la Llei de prevenció de riscos laborals (art. 3) l’obligació de comptar amb mesures preventives davant l’exposició de factors de risc per a la fertilitat, l’embaràs i la lactància.

Òbviament el TC a petició del Govern en funcions del PP també elimina els articles 59 i 64 que contempla el règim de sancions. Precisament articles que milloraven la Llei Orgànica com:

• Valorar els llocs de treball i la igualtat de les retribucions i en la promoció.

• Vigilar l’impacte de gènere en les polítiques actives d’ocupació i en els plans actius per promoure l’ocupació estable i de qualitat, afavorint la contractació a jornada completa.

• Realitzar estudis d’impacte de gènere i edat, amb especial atenció a l’atur femení de llarga durada.

• Fer accions per corregir la segregació horitzontal i per garantir la formació en gènere a les persones que s’ocupen de la inserció laboral.

• Obligar a garantir el compliment del principi d’igualtat retributiva i l’establiment de mecanismes perquè les empreses diagnostiquin i eliminin la bretxa salarial.

• Regular que el responsable sindical d’igualtat de les empreses tingui titulació o formació específica (art. 39).

• Actuacions de la Inspecció de Treball, programes de seguretat i salut, i prevenció de riscos laborals a les empreses (art. 42, 43 i 44).

La llei 17/2015 va ser aprovada amb un ampli suport per unanimitat de totes les forces polítiques del Parlament de Catalunya en una legislatura amb govern de Convergència i Unió amb el suport d’ERC però el text ja partia d’un treball a cavall de tres legislatures i que comptava amb un ampli consens: grups polítics, entitats i activistes feministes, professionals de tots els àmbits, patronals, universitats i centres de recerca, administracions públiques, persones expertes, organitzacions socials i, evidentment dels sindicats com CCOO que sempre hem tingut una actitud proactiva.

El recurs torna a ser un insult, un atac violent als drets de la igualtat de dones i homes que viuen i treballen a Catalunya. Un atac de desenvolupament de drets en l’àmbit laboral passant per sobre el marc de Relacions Laborals de Catalunya. Declara inconstitucionals drets que ens vénen transposats de Directives o drets que ens vénen donats per la ratificació de l’Estat espanyol de Tractats, Resolucions o Plataformes d’Acció que tenen el seu punt de partida a les Nacions Unides. Novament un greu atac a la Democràcia i als drets fonamentals.