Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La manifestació central convocada per CCOO i UGT a Barcelona ha mostrat un canvi d’actitud de les organitzacions sindicals. Si altres anys la posició era defensiva, ara es parla de reconquistar drets i poder adquisitiu. Si abans es tractava d’aturar cops, ara es comença a parlar d’accions massives com la vaga general. Fins i tot quan hi ha empreses o sectors on es deslocalitza l’activitat els sindicats i els sindicalistes planten cara.
A Barcelona la marxa convocada sota el lema: contra la pobresa salarial , treball digne i drets, ha aplegat unes 50.000 persones, segons els organitzadors. Contrastar la xifra és difícil, però per donar una idea, quan la capçalera de la marxa arribava a la plaça de la catedral, encara quedaven grups que no havien arrencat a caminar des de plaça Urquinaona.
Un dia a l’any els líders de CCOO, Joan Carles Gallego, i de la UGT, Camil Ros, eren entrevistats una vegada i una altra abans de començar la manifestació.
Gallego emmarcava la jornada de l’1 de maig com “de denúncia de la situació en què vivim. Avui hi ha recuperació, hi ha producció de riquesa, però no arriba a la ciutadania, queda en els comptes de resultats, en els guanys empresarials i en el repartiment de dividends”. Per tant, proposava: “Cal traduir la recuperació en drets laborals i drets socials. Cal traduir la negociació col·lectiva en salaris, amb més igualtat per a la dona, amb salut i seguretat en el treball i sobretot amb treball estable”. A més, considerava que “calen també canvis en les polítiques públiques, en la reversió de les retallades socials i amb inversions potents en educació, salut, atenció a la dependència, perquè això generarà, al seu torn, més inversió i ocupació de qualitat”. Tot plegat feia repetir a Gallego: “estem a l’ofensiva”. I en aquest punt recordava reclamacions que tossudament mantenen els sindicats: “derogar la reforma laboral, i recuperar els drets que han estat manllevats”.
Per la seva banda, Camil Ros, flamant secretari general de la UGT de Catalunya, insistia també a “derogar la reforma laboral. No es redueix l’atur, sinó que es creen nous contractes, de setmanes, mesos, amb jornada reduïda. Això no és creació d’ocupació, això és creació de més precarietat laboral”, afirmava. “La reforma laboral és la que ha propiciat la retallada salarial més important que hem patit durant la crisi econòmica. Per tant, és clau la derogació, junt amb obtenir un salari mínim de mil euros perquè la gent pugui arribar a final de mes”. En aquest sentit, el sindicalista de la UGT reclamava la derogació de la reforma al govern que pugui sortir de les noves eleccions, i feia un advertiment: “i si no la deroga, nosaltres intensificarem les mobilitzacions fins allà on considerem oportú. I si és necessari crear les condicions perquè a finals o principis d’any hi hagi una convocatòria de vaga general per derogar la reforma, així ho plantejarem, perquè la sortida de la crisi passa per la derogació”.
Amb la plaça de la catedral plena de gom a gom, ha obert les intervencions Berta Zúñiga, la filla de Berta Cáceres, assassinada a Honduras a causa de la seva posició de resistència del poble Ienca a les intencions de multinacionals hidroelèctriques que amenacen les seves condicions de vida. La filla de la dirigent ha denunciat que bancs europeus, holandesos i de Finlàndia, financen aquestes actuacions.
Camil Ros s’estrena
Camil Ros ha intervingut demanant la derogació no només de la reforma laboral, sinó de lleis com la mordassa o les que impedeixen el dret de vaga: “el dret de vaga és com el dret de vot”, ha afirmat. Ha blasmat un altre cop la reforma , de la que ha dit, “causa la pobresa laboral i només beneficia els consells d’administració de les empreses de l’Ibex 35”. En aquest punt ha reclamat la implantació a Catalunya de la Renda Garantida de Ciutadania, per garantir unes condicions de vida mínimes a tots els ciutadans.
La reforma laboral, blasmada un cop i un altre davant dels manifestants i els nombrosos líders polítics que s’ha aplegat, ha estat criticada també per afavorir la creació de les empreses de serveis integrals que fan que “una cambrera d’hotel en lloc de cobrar 1.200 euros mensuals que és el que marca el conveni, cobri a través d’aquestes empreses només el salari mínim”.
El concepte, a l’ofensiva, ha estat un altre cop esmentat quan Ros ha parlat de la negociació col·lectiva, que ha de servir, ha dit, per recuperar els drets retallats. Entre aquests ha recordat els dels treballadors públics, i de la resta de branques que han vist reduïda la seva capacitat adquisitiva. I ha estat en aquest moment quan Ros ha tornat a esmentar, entre aplaudiments, el concepte de vaga general.
La intervenció del nou secretari general de la UGT catalana ha recordat que la Unió Europea negocia “de forma vergonyant” el tractat TTIP, mentre al mateix temps nega els més elementals drets als refugiats sirians. Finalment, Ros ha citat els diferents col·lectius que estan en conflicte i ha fet una crida a aconseguir els mil euros de salari mínim, i que “cap família, tret de la reial, estigui a l’atur”.
Gallego i l’internacionalisme
Ha tancat l’acte Joan Carles Gallego. Ha començat glossant l’1 de maig com a dia de la solidaritat entre els pobles del món. Ha esmentat la Berta Cáceres, i també Ibrahim, un sindicalista saharià assassinat per reclamar els drets dels seus companys. També ha parlat dels refugiats i de la “Vergonyant actitud de la Unió Europea”, cosa que li ha fet dir “no ens sentim partícips d’aquesta Europa”. En aquest punt s’ha referit també al tractat TTIP que “suposarà una devaluació de les condicions de treball al nostre continent”.
El secretari general de CCOO, ha esmentat conflictes vius a Catalunya, com el de Delphi, Metro de Barcelona, la lluita dels treballadors i treballadores de la geriatria, o el cas dels treballadors de TV3 que es mobilitzen per evitar una condemna de 7 anys d’un company “que va donar la cara pels altres treballadors”, o també el cas de la lluita de les cambreres de pisos dels hotels que a causa de les externalitzacions “han de treballar per 2 euros l’hora”.
Junt amb les lluites en marxa, i en plena consonància amb la crida una acció sindical ofensiva, Gallego ha esmentat lluites victorioses, com les dels treballadors de l’empresa AJ Ruz, de Girona, o la dels treballadors de Valeo.
Gallego ha parlat de la llei catalana d’emergència social, recorreguda pel PP. En aquest sentit ha acusat el partit de Rajoy de ser servil amb els interessos bancaris i actuar contra els drets dels més dèbils. Ha emmarcat el recurs al Tribunal Constitucional de les lleis sorgides del Parlament de Catalunya d’intent d’ofegar els conflictes polítics a través de la judicialització, mentre s’ha refermat en la tesi de CCOO en favor del dret a decidir.
La part final de la seva intervenció l’ha dedicat Gallego a denunciar el treball precari, i a reclamar per tant, un salari mínim de 1000 euros. Ha fet un toc a la generalitat i als governs locals als quals ha demanat que apliquin clàusules socials equivalents al salari mínim per incrementar la capacitat adquisitiva a partir de l’acció de les administracions.
Ha acabat Gallego amb una crida als treballadors a participar en les votacions del 26 de juny vinent. “Cal que hi hagi un canvi de polítiques, que del nou parlament sorgeixin propostes d’esquerres i que es derogui la reforma laboral”, ha dit, amb una crida final a la unitat d’acció i a reforçar els sindicats de classe.
Ambient preelectoral
Els sindicalistes habituals en la manifestació de l’1 de maig han notat aquest any una proliferació de dirigents polítics mès gran de l’acostumada, presència que a ningú se li escapa, té a veure amb el període preelectoral. La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell estava en segona fila. També s’ha vist la fins fa poc responsable de la UGT a Girona, i actual consellera de Treball, Dolors Bassa. O el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junquera, que ha parlat una estona amb Camil Ros. Del PSC s’ha pogut veure Miquel Iceta, amb una gorra del partit i al final de l’acte amb un adhesiu de la UGT, o a la parlamentària Eva Granados, del mateix partit, o a també s’ha vist Isabel López fins fa poc parlamentària a Madrid, preguntant a companys de la UGT “pel nou secretari general”. Fins i tot hi ha qui ha pogut veure a prop de la Carme Forcadell un parlamentari de Ciutadans.
A la marxa hi havia també polítics habituals, que any rere any hi són, com Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, junt amb Lluís Rabell de la mateixa organització. També hi estava Joan Tardà, d’ERC o l’exregidor d’ICV a l’ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà. I s’ha vist també, Ricardo Pisarello, tinent d’alcalde de Barcelona, membre de Barcelona en Comú, també estava en primera fila, junt amb el també habitual de la diada, el regidor socialista Jaume Collboni, mentre els secretaris generals feien la seva intervenció final.
