L’any 2012 la Generalitat va emetre un decret que retallava el salari un 15% als seus empleats interins, almenys 7.000 persones. La mesura va suposar que les cotitzacions socials per contingències comunes es reduïssin en la mateixa proporció. Els sindicats s’hi van mostrar contraris. Especialment perquè la menor cotització implicava una disminució en les percepcions, per exemple per jubilació o en cas de malaltia, segons han declarat Salva Candela, representant del col·lectiu d’Interiors a la Generalitat, i Joan Pérez Bernabé, responsable d’acció sindical de la federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO.
El sindicat ha presentat una denúncia a Inspecció de Treball contra la Generalitat per recuperar les cotitzacions retallades. Ho ha fet perquè la norma general indica que no es pot reclamar a una empresa per deutes contrets, més enllà de quatre anys.
La denúncia es basa en el decret a partir del qual la Generalitat va retallar els salaris dels interins, que indicava amb tota claredat que tot i reduir els salaris un 15% es mantenien les cotitzacions per contingències comunes. Per tant el document del govern comprometia l’executiu a cotitzar pel 100% de les jornades a aquests treballadors i treballadores, encara que s’ hagués reduït el temps efectiu de treball.
“Això no va ser així, la Generalitat mai va cotitzar pel 100%. Ho va fer només pel 85%. Això perjudicava els interins, perquè les altres retallades fetes al personal funcionari de l’administració catalana sí que van mantenir la cotització pel total”, explica Pérez Bernabé.
L’explicació de la Generalitat, quan els sindicats van reclamar el primer any tenia la seva lògica: com els treballadors havien reduït la seva jornada, també es rebaixava la cotització, expliquen a CCOO. Però obviava que el decret emès pel govern català afirmava taxativament que no s’havia de produir la reducció de cotització.
Reducció de 100 euros mensuals de les pensions
El descens de la cotització als treballadors interins suposaria, de no produir-se una rectificació, una reducció de les pensions dels afectats equivalent a 100 euros al mes. També tindria repercussió en els casos de baixes per malaltia o per accident.
Pérez Bernabé ha explicat en roda de premsa que “hi ha sentències del Tribunal Suprem que diuen clarament que s’ha de complir el que hi ha escrit en el decret llei”. A partir de la denuncia a Inspecció de Treball, en la part que correspon al Ministerio de Empleo, el funcionari que hagi de dictaminar emetrà el seu veredicte que tindrà efectes en la protecció social dels treballadors afectats.
Cost global de 40 milions
En cas que la decisió fos contrària a la Generalitat els treballadors veurien com els seus drets derivats de les cotitzacions dels quatre anys anteriors quedarien restablerts. Fins i tot aquells que ja s’haguessin jubilat rebrien la compensació corresponent. La Generalitat hauria de negociar amb la Seguretat Social un mecanisme de pagament que, com passa en empreses convencionals, podria pactar els mecanismes per pagar el deute corresponent a la diferencia entre el realment cotitzat i el 100%. Existeix, a més, la possibilitat que la Seguretat social apliqués un recàrrec del 20% per l’endarreriment produït.
Segons càlculs de CCOO, si la inspecció dictaminés en favor de la seva denúncia, la Generalitat hauria de pagar una xifra que rondaria els 40 milions d’euros, “la quantitat exacta no la sabem perquè tampoc tenim el nombre exacte de persones afectades”, assegura Pérez Bernabé. El que si se sap és que gairebé tots els interins treballen en els serveis centrals de la Generalitat, és a dir, en la maquinària que fa funcionar les diverses conselleries.
