El conflicte del transport públic de Barcelona és una xinesa punxeguda a la sabata de l’alcaldessa Ada Colau. Quan l’antiga activista va assumir el poder local pocs pensaven que toparia amb aquest problema. Els treballadors de metro i autobusos, les dues empreses integrades a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) estan en peu de guerra després de quatre anys amb els salaris congelats. Es queixen que el govern local d’esquerres té en aquest assumpte una actitud semblant a la que tenia l’alcalde convergent, Xavier Trias: no negociació.
Amb el canvi de govern municipal els treballadors de les dues empreses van pensar que havia arribat el moment de recuperar part del perdut. La marxa dels convenis ha desmentit aquesta previsió. Després de negociar des de principis d’any, les posicions resten enquistades. Es donen situacions paradoxals entre persones que abans del canvi municipal acostumaven a situar-se del mateix costat de la barricada i ara estan unes enfront d’altres a la taula de negociació.
Vagues en dies assenyalats
Al costat de les converses s’han produït les vagues. Els sindicalistes les han fet coincidir amb esdeveniments molt importants per a la ciutat. Durant la celebració del Mobile Word Congress, entre el 22 i el 24 de febrer hi va haver vaga. També es van realitzar aturades coincidint amb el partit de futbol entre el Barça i el Reial Madrid el 2 d’abril passat. I aquesta setmana, quan Barcelona desborda de visitants del certamen Alimentària, s’han realitzat dos dies més de vaga parcial.
Els treballadors de Metro, actuen a partir del mandat de la seva assemblea. En el comitè d’empresa el grup majoritari és CGT, encara que la re
sta de sindicats, inclosos CCOO i UGT, mantenen la unitat d’acció en el conflicte.
La protesta laboral tant a Metro, com Autobusos té tres aspectes. El primer és la reclamació sindical de recuperar el poder adquisitiu perdut, fruit de la congelació aplicada en els últims quatre anys. El segon és reduir o eliminar el treball precari en les dues empreses. En el tercer punt es podrien afegir diversos aspectes com la negativa d’Autobusos a acceptar que s’encarregui a empreses privades transport de superfície, cosa que passaria, segons l’opinió d’alguns sindicats, si s’implantés definitivament en tramvia per la Diagonal. Pel que fa al Metro de Barcelona, es reclama també la reducció de la precarietat i la temporalitat, dues situacions desconegudes fins fa poc a l’empresa.
Per la seva banda, TMB ofereix un increment per als treballadors, que no supera l’1% , i està disposada a negociar sobre aspectes com reclassificació de llocs de treball, però de cap manera entra al moll de l’os de les peticions sindicals.
Colau va arribar a assegurar, coincidint amb l’anunci de vaga que va afectar el congrés del mòbil, que s’involucraria personalment per buscar un acord. I així ho va fer, sense aconseguir desbloquejar la situació. Des de llavors els contactes formals han tornat als directius i no s’han produït avanços.
Subvenció decreixent
Entre vaga i vaga apareixen algunes de les claus de l’assumpte. Una és el finançament. TMB va tenir un excedent de 5,2 milions l’any passat. Però en els comptes pesa molt l’aportació del Govern central a la promoció del transport públic. I aquesta aportació baixa d’any en any, en funció del contracte programa. Així, el 2010 sumava 200 milions mentre que l’any passat va ser de 98.6 milions. A més, el govern de Colau va congelar les tarifes del transport públic i tota millora salarial , afirma, produiria un forat en les finances del transport públic.
Un altre element que causa un gran malestar és el dels costos interns de Metro de Barcelona. El 31 desembre 2015 l’empresa tenia 3.634 persones en plantilla. D’aquesta quantitat poc més de 318 persones figuren com a contractades fora de conveni. Només per pagar sous a aquest grup que inclou els alts directius, l’empresa es reserva 20 milions.
Col·lectius fora de conveni
Els sous del grup de treballadors no inclosos en el conveni no es coneixen exactament, ni tampoc hi ha informació oficial sobre quines persones formen aquest grup. Es coneix, és clar, qui integra la direcció, però no la part més important del col·lectiu. Els sindicats consideren que en aquest grup pot haver-hi polítics recol·locats després de perdre els seus càrrecs electes. Els sindicats han reclamat moltes vegades noms i cognoms. L’empresa no n’han donat cap fins ara. Neguen les dades escudant-se en la llei de protecció de dades, igual com passava amb l’anterior majoria municipal.
Una sentència judicial ha donat la raó al comitè d’empresa, i Metro de Barcelona haurà d’integrar en el conveni a tots els seus empleats, a excepció de l’alta direcció en el conveni. L’execució serà immediata i afectarà unes 300 persones.
Per la seva banda, a Autobusos de Barcelona la dinàmica és diferent. Ocupa poc més de 3.800 persones. Té una situació equivalent respecte a personal fora de conveni, encara que aquí no hi ha hagut denúncia i no hi ha data perquè es produeixi la integració. A Autobusos no es dóna la unitat sindical i CGT i altres sindicats lideren la protesta, mentre que CCOO UGT i el Sindicat Independent de Transport (SIT) van arribar a signar un acord amb la direcció que va ser tombat per l’assemblea. Es manté la conflictivitat, encara que sense vagues a la vista.
