Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Com va escriure el poeta sevillà Antonio Machado , .. a mi trabajo acudo ,con mi dinero pago y al fin nada os debo …
I així és, anem a la feina, la fem i la fem bé. Estimem la nostra feina i sentim que treballem per garantir que els serveis públics tinguin el màxim de qualitat malgrat que les contínues retallades en les condicions de treball, en les despeses i inversions en educació, sanitat, atenció a la ciutadania, protecció a les persones i en general en tot allò que significa l’Estat del Benestar.
Treballem bé i ho seguirem fent i mai farem pagar a la ciutadania el nostre desencís i les nostres frustracions professionals amb governs i administracions . I hem de dir que són moltes, són profundes i no ens les mereixem.
Des de fa temps els governs espanyol i el català ens estan utilitzant per quadrar números i per disciplinar el conjunt assalariat. Castigar els empleats públics per donar exemple de negociació a la baixa al sector privat .
L’any 2010 el govern Zapatero, entre altres mesures, va decidir rebaixar els nostres salaris en un 5% .
L’any 2012 el govern central i el de la Generalitat van rebaixar-nos una paga i arrabassar-nos les conquestes socials aconseguides amb anys de negociació amb els diferents governs del període democràtic. És a dir , amb un Real Decreto i alguna cosa més ens van retrotreure als anys 80 del segle passat.
A més el Govern de la Generalitat va optar per no pagar-nos una paga del 2013 i altra del 2014.
Primer per què ho havien fet malament i després per què van convocar Eleccions Generals, el Govern Central va decidir retornar la paga de 2012 en dues temporalitzacions diferents. Fa mesos, la part que ens havien descomptat de forma no legal i després, la resta de la qual ara anuncien el pagament immediat .
Als treballadors i treballadores de la Generalitat, ens ha costat moltíssim poder recuperar els 44 dies meritats i ni tan sols tothom els ha cobrat sencers per què el govern va recuperar un acord que retallava en un 5% el nostre salari de 2012 i que quedava anul·lat pel retall de la paga d’aquell any.
El Govern de la Generalitat ha estat incapaç de negociar el retorn de les ¾ parts de la paga de 2012 que ens deu, uns terminis per recuperar les de 2013 i 14 , ni la resta de punts que ens permetrien recuperar algunes de les condicions socials perdudes .
En aquesta situació de bloqueig, i quan totes les Administracions de Catalunya i les estatals havien arribat a acords, els sindicats de la Mesa General de la Funció Pública van demanar el suport de tots els grups parlamentaris per què instessin el Govern a negociar les nostres demandes .
Vàrem obtenir el suport de cinc dels sis grups parlamentaris de forma que el Govern quedava en minoria. El Govern va fer algunes esmenes que no variaven el sentit de la proposta de resolució i que flexibilitzaven els terminis i això va fer que s’aprovés per unanimitat al ple del parlament.
La resolució va ser aprovada el mes de desembre de 2015 i el Govern, malgrat dir que se sent compromès, ha estat incapaç de fer una proposta per complir-la, tot i que sap que la paga s’ha d’abonar entre el 2016 i 2017 i com a màxim el primer trimestre de 2018.
Després de dues reunions de la MGFP sense possibilitat d’acord. el Govern va decidir ajornar la mesa convocada pel dia 7 d’abril, adduint la carta enviada pel ministre Montoro sobre el dèficit .
És cert que la Generalitat pot tenir problemes de tresoreria i que està collada per uns objectius de dèficit des de tots els punts de vista inassolibles, però no ho és menys que en això tenen responsabilitats compartides els Governs Central i el de la Generalitat.
És cert que Catalunya té un finançament insuficient per part del Govern Central i que aquest colla per què la reducció del dèficit la facin les comunitats autònomes que són les que tenen les competències sobre els serveis públics i socials .
Però també és cert que els diferents governs de la Generalitat han fet polítiques de desfiscalització que han afavorit als sectors més benestants i han perjudicat amplis sectors de la població. O no ens volem recordar de la cara de satisfacció d’Artur Mas o de Duran i Lleida quan van decidir treure pràcticament l’impost de successions?
No és menys cert que s’ha abusat del sistema alemany per construir infraestructures ,de forma que s’han encarit moltíssim, arribant a duplicar-se o triplicar-se el seu cost. Només citarem el cas de la Línia 9 del Metro que segons les informacions de la premsa ha passat d’un cost estimat de 6.000 milions d’euros a 16.000 . És a dir 10.000 milions més .
Algú del Govern ens pot dir quants serveis públics obliga a retallar aquest sobre cost? Quantes pagues dels treballadors públics es podrien pagar? Quants diners s’han embutxacats alguns comissionistes? Quants diners públics han anat a mans dels accionistes de les empreses concessionàries? Quant representa en el creixement de la partida pressupostària destinada a pagar deutes?
No volem pensar quines serien les respostes si a més de la Línia 9 incloguessin les carreteres, els centres penitenciaris i els educatius entre d’altres .
Evidentment que hi ha infraestructures que s’han de fer, però tenim la sospita que més d’una s’ha realitzat més per donar beneficis a algú que per necessitats reals .
N’estem tips del maltractament i de pagar les responsabilitats de polítiques errades i dels polítics insensibles que ens ha dut a aquesta situació .
Des de la pluralitat de pensament mantindrem amb fermesa la defensa de la qualitat dels serveis públics i el compromís amb les decisions del poble de Catalunya per construir el seu futur amb plena llibertat de l’exercici de la democràcia.