El govern francès que dirigeix Manuel Valls va presentar dijous passat al Consell de Ministres la seva polèmica reforma laboral. Es tracta d’una versió modificada respecte a l’esborrany inicial, en resposta a la mobilització social de principis de mes. No obstant això, no ha aconseguit aplacar del tot la protesta. L’objectiu és reduir la taxa d’atur que ben just arriba al 10%.
En concret, l’Executiu ha abandonat algunes de les seves mesures més dures, com la d’establir un límit legal a les indemnitzacions per acomiadament improcedent. Hi haurà un barem indicatiu, que el jutge podrà o no aplicar segons el seu criteri. També ha eliminat alguns dels supòsits que havien de permetre modular l’horari laboral i derogar així a la setmana de 35 hores, per exemple, en el cas dels aprenents. Permet, malgrat tot, acords dins de cada empresa per flexibilitzar aquesta jornada laboral.
Manté també, tot i que modificat, un altre punt de discòrdia, el relatiu als acomiadaments per motius econòmics. La reforma precisa que ho ha de justificar una caiguda de les comandes o del volum de negoci de quatre trimestres consecutius o unes pèrdues d’explotació durant un semestre. S’aplicarà a filials a França, encara que siguin d’un grup internacional que en el seu conjunt presenti comptes sanejats. En aquest àmbit l’Executiu ha aportat una mínima modificació, la de precisar que no s’aplicarà a “dificultats econòmiques creades artificialment”, una cosa que quedarà a criteri del jutge.
La primera resposta ha vingut de la mà de les organitzacions de joves francesos. Desenes de milers de joves s’han manifestat de nou pels carrers del país, on s’han registrat alguns disturbis. Al marge de les manifestacions a París i a altres ciutats s’han produït incidents fruit dels quals han estat detingudes 45 persones. Els sindicats hostils a la reforma han convocat a més una gran jornada de vaga per al pròxim 31 de març. La reforma es debatrà a principis de maig al parlament.
Jornada de mobilització el 31 de març
Set organitzacions estudiantils i sindicats han convocat una gran jornada de vaga i de manifestacions el 31 de març vinent.
“Es tracta d’un veritable nou impuls per a la democràcia social del nostre país”, ha assegurat la ministra de Treball, Myriam El Khomri, a la sortida del Consell de Ministres, en què ha defensat un text “equilibrat”. Aquest, assegura, proposa “alhora noves flexibilitats a les empreses per millorar la competitivitat de la nostra economia i noves proteccions, nous drets per als assalariats”, ha afegit la titular encarregada del projecte.
Convocats per les organitzacions estudiantils i amb el suport de quatre sindicats interprofessionals, van desfilar pels carrers de les principals ciutats del país en contra de la “filosofia general” d’un text que consideren augmenta la precarietat laboral entre els joves. El sindicat estudiantil Unió Nacional d’Estudiants de França (UNEF), principal organitzador de la jornada de protesta, assegura que la mobilització es manté en nivells similars a la setmana passada, quan calcula que van desfilar 150.000 persones. Les autoritats per la seva banda estimen que la mobilització ha disminuït.
Durant les marxes i al marge de les convocatòries oficials s’han produït enfrontaments entre manifestats encaputxats i policies. El resultat han estat 45 detencions. El sindicat UNEF, principal organitzador, denuncia per la seva banda violències policials a Rennes, on agents haurien disparat amb bales de goma a manifestants pacífics, i a París, on un vídeo que circula a les xarxes socials mostra com un agent antiavalots propina un cop de puny a un adolescent enfront del seu institut. La Investigació General de la Policia Nacional i la fiscalia de París han obert sengles investigacions sobre aquest últim cas.
Un grup de 10 parlamentaris , encapçalats per Christian Paul, el líder dels denominats frondeurs -socialistes rebels contraris a la política econòmica de l’executiu-, ha elaborat ia un contraprojecte de reforma laboral. Amb ell esperen modificar el text actual durant els debats parlamentaris. Proposen, entre altres canvis, augmentar les cotitzacions de les empreses en funció de la quantitat de persones que acomiadin i amb els fons suplementaris finançar la desocupació. També volen reforçar les sancions administratives per castigar les companyies que abusin del treball precari i reduir la setmana laboral a 32 hores, pagades 35 hores, per als treballadors de nit a partir de 2017.
