La mateixa paraula “refugiada” en aquests moments deixa de ser adequada per qualificar el que passa a la vella Europa perquè les persones desplaçades, principalment arran de la guerra de Síria, Eritrea, Somàlia o Iraq, entre d’altres, no podem considerar-les refugiades sinó rebutjades.
Sabem que aquesta és la punta d’un iceberg que ens mostra una realitat de profunda injustícia i desigualtat i que lluny de ser eradicada, cada vegada s’agreuja més.
Si el capitalisme ferotge sumat al patriarcat no fos el sistema que malmet i devora els recursos naturals, explota la terra i les persones, malbarata i malgasta, que malmet la qualitat de vida i la capacitat de desenvolupament de regions senceres del planeta, si no fos el que està devorant la humanitat, potser ara no parlaríem de crisi humanitària.
Una crisi que està demostrant que la UE està cada vegada més en mans de polítics i polítiques neoliberals que reneguen del projecte europeu, que només obeeixen als interessos dels guanys dels diners i no de la producció, que promouen i provoquen xenofòbia, bretxa social i de gènere, que mostren unes institucions, uns governs i uns poders incapaços d’anar a l’origen de la situació. Amb molt poca visió de futur, negant la major davant l’altre extrem reactiu que promou la radicalització de persones sota l’empara del yihadisme més cruel com a sortida, nou projecte de vida, esperança o futur davant un Occident que no ha sabut trobar la fórmula per a defensar la igualat a partir de la riquesa de la diversitat.
En tota aquesta greu vulneració de drets vells, vigents i vàlids trobem que, com en totes les crisis, el factor gènere ens ofereix una realitat encara més dura per a les dones i les nenes.
Com indica l’Informe sobre la situació de les dones refugiades i sol·licitants d’asil en la UE, s’ha de considerar una situació sense precedents, tant pel nombre com pel flux que no deixa d’augmentar d’homes, dones i nenes i nens que busquen protecció internacional en la UE com a conseqüència dels conflictes en curs, la inestabilitat regional i les violacions dels drets humans, inclosa la violència masclista en totes les seves formes i àmbits, la violència sexual, l’ús de la violació com arma de guerra.
L’Alt Comissionat per als Refugiats (ACNUR) ha informat que “al gener de 2016, el 55% de les persones que arribaven a Grècia per demanar asil en la UE eren dones i nens; que ja han perdut la vida massa persones en aquest viatge de l’esperança i que les dones i nenes refugiades i sol·licitants d’asil són objecte amb freqüència de múltiples formes de discriminació i en situació de vulnerabilitat davant la violència sexual i de gènere als seus països d’origen i als països de trànsit i de destinació”.
El mateix informe considera que entre aquestes dones “són especialment vulnerables les dones i nenes no acompanyades, les dones cap de família i les dones embarassades, així com les persones amb discapacitat i d’edat avançada; que les dones refugiades no solament han de fer front a les amenaces a la seva seguretat personal (llargues i perilloses jornades de viatge cap a l’exili, assetjament, indiferència oficial i, amb freqüència, abús sexual i violència, fins i tot una vegada que han aconseguit un lloc aparentment segur, amb la consegüent estigmatització social), sinó que a més han d’encarregar-se de la seguretat física, el benestar i la supervivència de les seves famílies; que les xarxes delictives s’estan aprofitant de la inexistència de vies segures d’arribada a la UE per als sol·licitants d’asil i els refugiats, de la inestabilitat regional, dels conflictes, així com de la vulnerabilitat de les dones i de les nenes que intenten fugir, per explotar-les mitjançant la tracta d’éssers humans i l’explotació sexual; que les dones víctimes de violència i tracta estan més exposades al risc de contreure malalties de transmissió sexual.”
Sense anar més lluny aquest informe al gener ja proposava totes les mesures que s’han de posar en marxa des de la UE i des dels Estats membres:
-
Participant en tot tipus de mobilització en defensa dels drets humans i dels drets a la seguretat i a la igualtat i per a que els governs rectifiquin per tal que la Unió Europea dels drets ho sigui per tots els éssers humans solidàriament i acollidora.
-
Obrir vies segures i legals per a les dones que fugen dels conflictes i persecucions
-
Per les dones que sol·liciten asil per a evitar les màfies de contraband i per permetre que les dones i criatures, persones grans, amb discapacitats, no tinguin tantes dificultats de trobar aixopluc posant en risc la vida.
-
Repartir costos, responsabilitats i beneficis entre els 28 Estats.
-
Que les dones puguin inscriure’s individualment i rebin documentació pertinent per a garantir la seguretat personal, lliure circulació, i accés als serveis de primera necessitat tal com proposa ACNUR.
Organitzacions diverses, moviments socials i feministes estem exigint una reacció diferent i rebutgem el Tractat entre la UE i Turquia que situa les persones al nivell de les mercaderies i el primer que vulnera és la pròpia Carta de Drets Fonamentals de la UE i evidentment, la Convenció de l’Estatut de les persones refugiades .
Prop de 60 milions de persones desplaçades a causa de la guerra, la persecució política, la violència masclista, la tortura i la mort i la zona rica del planeta només n’acull el 10% En un any Europa ha reubicat 600 persones i l’Estat espanyol 18.
