Les retallades comporten inseguretat. No és una frase. És una constatació, perquè la setmana passada es van produir dues agressions a treballadors relacionats amb el servei públic. Això només a Catalunya. El que sembla nou és que hi ha reaccions. Els sindicats demanen que les administracions canviïn d’actitud i inverteixin per garantir la seguretat dels servidors de la comunitat, cosa que indirectament implica fer-ho en favor de la ciutadania.
L’1 de febrer un interventor de la direcció de Rodalies de Catalunya va ser agredit per un grup de viatgers que no tenien bitllet. Els fets van passar en un tren de la línia R-11 de Barcelona a Port Bou, en concret a l’estació de Gualba.
El comitè unitari de sindicats explica els fets: “mentre realitzava al tren les tasques pròpies d’intervenció, de cop i volta van aparèixer uns individus cridant als viatgers que no paguin el bitllet, ni li mostrin res “a aquest ‘pringat’ dels bitllets”, presumint de què ells no pagaven i que sempre viatgen gratis. L’interventor va demanar que no cridessin i que es baixessin a Gualba.
En arribar a l’esmentada estació dos dels individus van baixar del tren i van agredir pel darrere a l’interventor, que va caure estès a l’andana, on va ser colpejat i vexat fins a perdre la consciència. Immediatament els agressors van fugir. El treballador va ser ajudat pels viatgers, ja que a l’estació no hi ha dotació de personal ni de seguretat durant el dia.
José Bravo és responsable de la UGT de Catalunya en el sector ferroviari. Els representants sindicals en aquest àmbit van protagonitzar divendres una concentració demanant per seguretat. Bravo admet que “segurament darrere del problema el que hi ha és la decisió de les empreses d’estalviar despeses”. Això, en traç gruixut. Per als sindicalistes el problema no se soluciona només posant més seguretat als trens. És molt més greu. “És cert que falta personal de seguretat, però també falten interventors, taquillers i taquilleres i personal de servei a les estacions”, assegura Bravo.
El llistat de necessitats en el servei públic de transport és gran, molt gran. “Les estacions no estan condicionades com es va prometre i la gent pot pujar als trens sense pagar. Hi ha també estacions sense control as la sortida dels trens. A més, de cada 3 trens en 1 no hi ha cap interventor”, exclama Bravo.
Els sindicalistes afirmen que el problema no és només dels treballadors que presten el seu servei en els trens o les taquilles, sinó també per al públic que viatja i que pot veure’s implicat en incidents violents protagonitzats per incívics.
I potser diners n’hi ha. El que passa és que la seva distribució és asimètrica. La falta d’interventors es concentra, afirma Bravo, a Rodalies de Catalunya. Hi ha dificultats, però menys, en mitjanes distàncies, i tots els trens de llarga distància i els AVES porten el seu interventor.
Un 20% dels retards, causats pel vandalisme
Catalunya, especialment l’àrea metropolitana de Barcelona, acumula les necessitats. Una dada ho explica amb claredat. Al Principat el 20% dels trens tenen retards a causa del vandalisme, la font és Renfe, no els sindicats.
El 28 de gener passat els treballadors de l’oficina de gestió tributària de Rubí van ser greument amenaçats i escridassats. L’organisme pertany a la Diputació de Barcelona i hauria de ser la base de la futura Agència Tributària de Catalunya.
Molts municipis tenen les denominades Oficies de Gestió de tributs, dependents de la Diputació. En les oficines, que a vegades estan en locals municipals i altres cops en locals propis, es gestionen actuacions tan delicades com embargar béns, o subhastar propietats com a conseqüència d’impagaments de tributs. Els ciutadans que han estat foragitats de les seves cases per no poder pagar una hipoteca, molts cops han d’anar, després del tràngol patit, a pagar la plusvàlua fruit de l’alienació de la seva propietat. Tot això provoca situacions tenses, Ernesto Priego, delegat de CCOO a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, explica que els treballadors de les esmentades oficines han d’operar sense cap mena de protecció, ni activa, en forma de guàrdies, ni passiva, amb mampares o altres mecanismes com detectors amb raigs x. “Ens trobem totalment desemparats, més en els darrers temps, s’ha de pensar que la feina la fem en poblacions on l’atur arriba al 25% i la gent està desesperada”, diu Priego.
Igual com passa amb Renfe, la despesa potser hi és, però es reparteix de forma irregular. “Les oficines de l’Agència Tributària de Catalunya, on hi ha els caps, sí que tenen guàrdies de seguretat, mampares blindades i protocols per reaccionar en cas d’actuacions violentes. La crisi ha fet que, explica Priego, en 110 oficines del servei de gestió tributària de la demarcació de Barcelona la dotació sigui de 2 o 3 funcionaris, cosa que redueix la xifra en cas de substitució o vacances. I no es pot dir que no hi hagi diners: segons les dades publicades, l’organisme de recaptació té un romanent que supera els 30 milions.
