“Cal acabar amb la construcció social que considera a les persones amb discapacitat per les seves carències i no per les seves capacitats”. Amb aquestes paraules sintetitzava Laura Pelay, secretaria d’Estat de Benestar i Treball de la UGT de Catalunya la presentació de l’informe sobre persones amb discapacitat i mercat de treball. Els discapacitats tenen més dificultats per trobar feina. Si la troben, és gairebé impossible que sigui en una empresa ordinària. I tanmateix si aconsegueix treballar, el salari serà més baix i a més, tindrà moltes més oportunitats per quedar en atur que les persones sense discapacitat.
La jornada, organitzada per la UGT de Catalunya, ha comptat també amb la participació d’Àngels Garcia, directora de l’equip d’assessorament laboral de l’Institut Municipal de persones amb discapacitat. Iñaki Zallo, cap del Servei de Regulació d’Ocupació de la Direcció General de Relacions laborals i Qualitat en el Treball, i de Socorro Martínez, cap de la unitat de relacions laboral de la inspecció de treball de Barcelona.
El treball constata que el col·lectiu de persones amb discapacitat és molt heterogeni. Tanmateix, totes aquestes necessiten garanties suplementàries per a viure amb plenitud de drets o per a participar en igualtat de condicions que la resta de ciutadans, en la vida econòmica laboral i funcional.
A més dels problemes que les persones amb discapacitat tenen per accedir a un lloc de treball. Un cop tenen feina, han d’enfrontar-se amb un inconvenient nou: perquè usualment el lloc de treball no està adaptat a les necessitats de les persones amb discapacitat, cosa que posa greus traves per al seu desenvolupament.
El sindicat considera, per tant, que “tota proposta relativa a la integració laboral de les persones amb discapacitat s’ha de realitzar des d’un punt de vista transversal per a augmentar les garanties d’èxit de les polítiques dirigides a la integració d’aquestes persones treballadores”.
Complir la quota del 2%
En la jornada, es va fer esment també a la novetat legislativa sobre l’aplicació de la quota de reserva del 2% de les plantilles a favor de les persones amb discapacitat per a empreses amb 0 o més empleats. D’acord amb les dades recollides per la UGT, el 2015 unes 10.1728 empreses i establiments catalanes estarien obligades a complir amb la quota de reserva del 2%.
El treball presentat per Pelay fa un esment especial a la contractació de persones amb discapacitat. En aquest sentit afirma que l’ocupació en el mercat ordinari és molt baixa. Això fa que els Centres Especials de Treball (CET) siguin un clar instrument d’inserció laboral de les persones amb discapacitat.
Sobre els CET l’informe assegura que, tot i que per llei un dels seus objectius principals és facilitar el trànsit de les persones treballadores amb discapacitat cap a l’empresa ordinària I malgrat aquest objectiu, la transició entre la feina als CET i les empreses ordinàries només es realitza entre un 1% i un 5% dels casos.
En l’àmbit més estrictament laboral, la contractació feta per CETS el 2014 va ser un 69,4% del total de la feta a persones amb diversitat funcional, però només un 37,4% dels contractes fets era indefinit.
Però, des de la UGT no s’està de reconèixer que pràcticament la totalitat de la contractació realitzada amb persones amb diversitat funcional s’ha fet en centres de treball o ha estat bonificada. Dit en altres paraules, només un 4% dels contractes fets a persones amb discapacitat s’ha fet en treball no protegit. Això s’explica, afirmà també Pelay, perquè “totes les mesures es dirigeixen a facilitar la inserció en el treball protegit, deixant de ser una fórmula de trànsit en el treball per a passar a ser única”.
Menys taxa d’activitat i més taxa d’atur
La pregunta de quantes de persones amb discapacitat, que ho poden fer, treballen, té també una resposta en l’estudi. Amb dades de 2014 la taxa d’activitat d’aquest col·lectiu és del 37,4%, gairebé 40 punts inferior a la de les persones sense discapacitat. El mateix any, la taxa d’ocupació va ser del 24,3%, menys de la meitat que en cas de les persones sense discapacitat. Pel que fa a la taxa d’atur, va ser superior en nou punts a la de la població sense discapacitat.
Igualment es pot dir que la crisi econòmica ha colpejat amb més força les persones treballadores amb discapacitat que les que no tenen aquesta consideració. La dada és molt cridanera, el 2014 l’atur registrar va augmentar un 3,4% en el col·lectiu de persones amb discapacitat, mentre que en el conjunt de la població va disminuir en un 6,9%
I si finalment les persones amb discapacitats aconsegueixen treballar, el salari que percebran serà un 14,5% inferior al de les persones sense discapacitat. Però si el discapacitat és dona, la bretxa serà encara més ampla perquè guanyarà un 20,5% menys que un discapacitat home.
