La primera jornada de la negociació de l’Expedient de Regulació d’Ocupació de Nylstar de Blanes ha acabat amb mal gust de boca per als treballadors. L’empresa ha repetit la seva posició: vol fer fora 155 treballadors i mantenir en producció 61 operaris, però sense tenir diners com per pagar els seus salaris.
En aquesta reunió hi estava present el Departament de Treball de la Generalitat. Des dels responsables de treball s’ha enviat un missatge a la companyia en el sentit que cal que junt amb el pla de reestructuració presenti un programa que asseguri la viabilitat futura.
Gabriel Tejada, de la federació d’Indústria de la UGT de Catalunya considera que “la proposta de la companyia és insostenible, no ens diu quines comandes es faran, amb quins clients es comptarà, com es farà la producció i quina serà aquesta producció”, afirma.
L’empresa s’escuda en una memòria explicativa que, en opinió dels sindicats presents a la factoria no aclareix un element essencial; “quina serà la injecció de capital que pensa fer la companyia” per garantir la seva viabilitat futura.
En la mesa de negociació els sindicats s’ha dirigit a la Generalitat per demanar que ajudi a la recerca de finançament que permeti assegurar el futur d’una empresa com Nylstar, que fa més de cent anys que funciona a Blanes i que ha superat situacions de crisis molt greus, gràcies a la persistència dels seus treballadors.
La situació de la factoria de Blanes és molt difícil. La plantilla ha patit ja diversos ERO temporals. I, tot i els anuncis oficials, l’empresa no ha aconseguit noves injeccions de capital.
Els empleats de la societat han vist com la seva producció baixava de manera exponencial. Ara, segons conten, en algunes zones de la fàbrica es funciona gràcies a la presència de grups electrògens. La producció està pràcticament aturada per falta de matèries primeres.
Els sindicats presents a Nylstar, CCOO i UGT han convocat una manifestació ciutadana a Blanes el dia 27 de juliol que anirà des del centre de la població fins a les portes de la fàbrica. En ella es vol demanar la solidaritat de població per aconseguir la supervivència d’aquesta històrica indústria del tèxtil català.
