Setena jornada de vaga a Metro de Barcelona. Com en altres vegades es fa en tres fases. Al primer torn entre les 7 i les 9 del matí, amb un 40% de serveis mínims. Entre les 16 i les 18 hores es farà el segon torn, també amb un 40% dels serveis mínims., mentre que entre les 20.30 i les 22.30 hi haurà serveis del 20%, segons els convocants, que exigeixen que s’incloguin les seves reivindicacions al conveni del sector.
Les bagues es produeixen després que durant la setmana anterior s’hagin celebrat reunions per acostar posicions. Els sindicats i la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) es van reunir de nou durant la tarda del divendres amb mediació de la Generalitat per seguir abordant el conveni, però no van aconseguir un acord, i tornaran a abordar-lo dimarts.
Un cop Finalitzat el darrer intent, fonts sindicals han assenyalat que la intenció de la direcció va ser que els treballadors rebaixessin les seves pretensions: “La resposta del comitè de vaga és, després d’un dia sencer treballant, que aquest document -el de les reivindicacions obreres- no es rebaixarà”.
Els elements contradictoris entre la direcció de l’empresa i el comitè que representa als treballadors tenen tres grans àmbits de discrepància. Un són els increments salarials. La proposta empresarial i la dels treballadors estan allunyades. El segon consisteix en la reclamació que s’elimini la temporalitat i les externalitzacions en l’empresa pública i la tercera, les modalitats de contractació.
La direcció de TMB i la plantilla negocien el conveni col·lectiu des de la tardor del 2015, moment des del que els treballadors han convocat diverses jornada de vaga, coincidint algunes amb grans esdeveniments, com el Mobile World Congress del 2016 i el Primavera Sound d’aquell mateix any.
Les discrepàncies no només formen part de l’essència del què es debat, sinó que tenen a veure amb la forma com es negocia. La direcció i els treballadors es culpen, davant l’opinió pública, de ser els què, amb la seva actitud eviten un acord. Hi ha elements en aquest sentit, paradigmàtics, com la filtració a l’inici de la segona negociació dels salaris de la plantilla. al mateix temps, la direcció de l’empresa pública evita, fins i tot recorrent judicialment, fer públics els noms i els salaris dels contractats a la companyia que estan fora del conveni.
La darrera escaramussa en la guerra soterrada entre empresa i comitè, la va fer pública el sindicat CIM. Segons aquesta denúncia pública, la direcció de Metro hauria comunicat als treballadors eventuals que es fan càrrec de les baixes de l’estiu, que aquest any no els contractaria, i acusava d’aquesta decisió la posició en la negociació del comitè d’emresa.
