L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fixat el criteri que utilitzarà el govern de Barcelona en els diversos casos judicials en què, com passa amb els vaguistes de Sant Andreu, hi ha el consistori personat en la causa penal. La idea expressada és considerar la via penal com a excepcional i usar en els casos en què hi hagi destrosses materials, la via civil per recuperar els productes que s’hagin pogut malmetre en les protestes cíviques.
Si el dia anterior el consistori afirmava no tenir opinió sobre el cas de Sant Andreu, just després d’haver anunciat que es retirava del procés penal contra Isma i Dani, aquest dimecres, sense definir-se clarament sobre l’assumpte, Colau ha fixat la posició del govern local respecte a assumptes semblants als esmentats.
Segons l’alcaldessa «els expedients s’estan revisant atesa la seva excepcionalitat». No obstant això, ha aclarit que la idea del seu equip és no presentar acusacions penals. «Aquestes accions han de ser el darrer recurs». En tot cas, la batllessa seria més partidària de presentar, un cop s’haguessin jutjat els casos, reclamacions per recuperar per a l’erari municipal els danys que es puguin haver causat en les accions reivindicatives o protestes ciutadanes per reclamar aspectes com els relacionats amb la vaga general del 2012. En tot cas, la línia general seria considerar la via penal com a excepcional i usar habitualment la via civil.
El cas dels dos vaguistes del barri de Sant Andreu, a Barcelona, es jutjarà el 30 de juny vinent. Els dos veïns estan afectats per una petició de presó que en conjunt supera els vuit anys. Els fets van passar, igual que en el cas de l’Isma i el Dani, del que el consistori de Colau ha retirat aquest dimarts l’acusació, durant la vaga general del 29M de 2012.
Dilluns el govern municipal de Barcelona va respondre ahir positivament a les peticions que des de diferents sectors ciutadans es feien demanant que retirés la seva acusació particular en el cas dels dos estudiants que van ser detinguts durant la vaga general i contra els quals el consistori es va presentar com acusació particular.
En total, les penes que demana l’ajuntament, les que reclama la Generalitat, i les que demana Fiscalia sumen més de vuit anys. Sis anys correspondrien a un dels acusats, Roger S., de coneguda militància independentista d’esquerres i dos anys que es demanen a Saturnino Mercader, un dirigent del sindicat CGT de Transports metropolitans de Barcelona.
Concretament, la petició de penes feta per l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, reclamava 2 anys i sis mesos a Roger S, per dos delictes tipificats en l’article 315,3 del Codi Penal, contra els drets dels treballadors, és a dir, 5 anys de presó. Se li afegeix 1 any més pel delicte contemplat en l’article 556 del Codi Penal , que castiga la resistència a l’autoritat. A aquesta petició caldria sumar-hi la falta contra l’article 626 del Codi Penal, de deslluïment de béns immobles, que equivaldria a sis dies de localització permanent.
A Mercader l’Ajuntament li demana un any de pressó per un presumpte delicte contra l’article 556 del Codi Penal, és a dir, per resistència a l’autoritat.
A les peticions esmentades caldria afegir-hi les que fa la Fiscalia i les que demana la Generalitat. En total serien sis anys per Roger S i dos anys per a Saturnino Mercader.
Els fets varien si es fa cas de la denúncia de la Guàrdia Urbana, o si s’escolta la versió dels dos acusats. En el primer cas es diu que Roger formaria part d’un piquet durant el 29 M hauria estat fent pintades a diversos aparadors i que hauria obligat a abaixar les persianes de dos establiments comercials. I que quan el van voler detenir s’hauria resistit a la Guàrdia Urbana.
En el cas Saturnino Mercader, se l’acusa de formar part d’un piquet amb Roiger del qual s’hauria separat. Més tard, en veure que es detenia a Roge hauria intentat impedir-ho, resistint-se a l’autoritat.
Els fets són radicalment diferents segons el relat dels acusats, que seran jutjats el 30 d’aquest mes. Roger admet formar part d’un piquet informatiu però no reconeix haver realitzat activitats contràries a la llei i explica que no es va resistir. En tot cas, considera que el rellevant no és qui va realitzar unes accions o altres, sinó que veu absurd que es vulgui acusar una persona d’impedir el dret al treball quan les vagues es fan per aconseguir que hi hagi feina digna per a tothom.
“Jo a tu et conec”
Per la seva banda, Mercader, una persona molt coneguda al barri, on hi ha les cotxeres dels autobusos de Barcelona, explica que després de realitzar la seva tasca com a component d’un piquet, anava a dinar quan va veure un moment d’aldarull amb quatre guàrdies a sobre d’una persona. Diu que hi va anar per demanar que el deixessin i que un dels guàrdies li va dir: «jo a tu et conec». Afirma que va acompanyar al grup fins a l’Ajuntament del barri on van ingressar Roger i que no va ser fins l’endemà quan va rebre una trucada assabentant-se que l’acusaven de resistència a l’autoritat.
En tot cas, els presumptes delictes als quals s’enfrontarien els dos acusats, veïns molt coneguts al barri de Sant Andreu, serien de molt menor importància dels que l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Xavier Trias, acusava a Isma i Dani, i dels quals l’alcaldessa ha decidit retirar l’acusació particular.
Sigui com sigui, a més de l’acusació particular del consistori barceloní, resten dues acusacions més, la de la Generalitat i la de Fiscalia.
