- Els treballadors de TV3 van donar suport al detingut (d’esquena) a l’entrada al jutjat foto: Comitè de TV3
Ni les vagues de les últimes setmanes dels treballadors de TV3 han impedit que l’ens que controla els mitjans públics catalans, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), s’hagi sumat a la Fiscalia i hagi mantingut la seva petició de set anys de presó per a un empleat de la televisió. L’acusen de dos delictes, un descobriment i un altre de revelació de secrets, per, suposadament, haver entrat en 2012 en el correu del llavors president del consell de la CCMA, Brauli Duart, i reenviar un correu electrònic amb dades confidencials a diverses direccions corporatives de TV3 i Catalunya Ràdio. Amb tot, les dues acusacions han dit aquest dijous en el judici que no tenen “proves directes” contra l’empleat, però que sí que tenen “indicis més que suficients” per demanar presó. ¿N’hi haurà prou perquè la jutge el condemni? En la seva declaració, l’acusat ha negat ser l’autor dels delictes.
En el correu electrònic filtrat, que no s’ha mostrat durant el judici, s’adjuntava un arxiu amb el cost per a l’empresa d’acomiadar cada un dels treballadors de TV3 en un futur ERO -que es va acabar executant mesos després de la filtració i està en vigor fins a finals d’aquest any-. A més, s’incloïa una informació que fins al moment de la filtració cap treballador de la casa coneixia, malgrat les reiterades peticions del comitè d’empresa: el cost en sous dels membres de la plantilla i dels directius.
El fiscal ha mantingut aquest dijous la petició de pena de 7 anys de presó contra el treballador de TV3 Tot i això, ha reconegut que no té cap “prova directa” ni “dades unívoques” contra el treballador, encara que sí que hi ha “indicis més que de sobra “per relacionar l’empleat amb la filtració. L’única persona els horaris són compatibles amb els accessos interns i externs als correus és l’acusat”, ha conclòs.
L’advocat de la CCMA s’ha sumat a la mateixa tesi de la coincidència d’horaris i d’encreuament de les dades d’entrada en el correu de Duart per acusar el treballador. No obstant això, també ha reconegut que “no es disposa d’una prova directa” contra l’acusat. “Sí que es disposa d’indicis suficients per enervar la presumpció d’innocència”, ha matisat.
Precisament la defensa de l’acusat ha argumentat la manca de proves que presenten les acusacions per demanar la seva absolució. “Aquesta defensa no ha pogut examinar ni el famós correu de Brauli Duart, ni els famosos excels. No estan en el sumari i sense prova de càrrec no es pot condemnar”, ha asseverat el lletrat de l’acusat. Així mateix, ha recordat que els pèrits han acreditat que els programes informàtics amb què suposadament l’empleat de TV3 va accedir al correu de Duart es van instal·lar a l’ordinador de l’acusat un any després dels fets jutjats.
“Aquí no hi ha delicte. És com acusar algú d’assassinat per comprar-se una navalla després d’un crim”, ha afirmat, abans d’acusar la Fiscalia de “distingir l’espionatge de correu entre si ho fan els caps o ho fan els obrers”.
Com han fet durant tot el procés judicial, diversos treballadors de TV3 han donat suport al seu company tant dins de la sala com fora de la Ciutat de la Justícia.
El treballador acusat es troba ara de baixa per les conseqüències psicològiques que li ha produït el cas i, especialment, pel tracte que li van aplicar els Mossos d’Esquadra. Així, durant la seva declaració, a preguntes del seu advocat, ha denunciat el tracte policial que va rebre. Segons l’acusat, la policia no li va llegir els seus drets fins després d’haver registrat el seu cas i ha dit que el van amenaçar a ell i als seus pares amb què no treballaria més a Catalunya “si no confessava o deia qui eren els meus còmplices”.
Els pèrits de la defensa, per la seva banda, han qüestionat la investigació dels Mossos del cas. “Mai afirmaria que ha estat l’acusat. Hi ha moltes altres possibilitats”, ha afirmat un perit. Si bé els policies que han declarat en el judici han assegurat que “els rastres trobats van a parar a l’acusat”, un dels agents que va practicar l’anàlisi informàtic ha reconegut que “no se sap qui va realitzar” el reenviament del correu electrònic al director l’ens dels mitjans públics catalans investigat.
Errors en la seguretat de TV3
La declaració dels testimonis ha posat en evidència la poca seguretat informàtica que tenien els mitjans públics catalans en el moment dels fets. Així, un company de l’acusat ha explicat que en el departament de postpoducció qualsevol podia entrar i fer servir un ordinador sense necessitat de verificar la seva identitat amb una contrasenya. L’ús que fes l’ordinador, en conseqüència, s’atribuiria a l’usuari que hagués iniciat la sessió en primer lloc. “Hi ha moltes possibilitats de què hagin suplantat la identitat de l’acusat”, ha afegit en aquest sentit.
D’altra banda, l’inspector en cap de la unitat central de delictes informàtics dels Mossos d’Esquadra ha declarat que la investigació va partir dels accessos no autoritzats als correus electrònics de directius de la CCMA i dels indicis sobre el seu origen.
En aquest sentit, ha concretat que dels cinc terminals sospitosos, quatre corresponien al departament on treballava l’acusat, el de postproducció. L’altre estava vinculat al departament de comunicació i màrqueting, que estava “a l’habitació del costat” però que no va ser investigat.
