Els sindicats reclamen que l’oferta pública d’ocupació a Catalunya afecti 44.000 persones

La plantilla de la Generalitat és d'uns 200.000 treballadors, amb un 30% de precarietat, que les centrals obreres voldrien reduir fins a un 8%

Tomeu Ferrer
 
 
 

Els funcionaris concentrats a la plaça de Sant Jaume durant una protesta

Els funcionaris concentrats a la plaça de Sant Jaume durant una protesta

Els sindicats de la funció pública consideren que la Generalitat hauria de convocar places per cobrir el 22% de la plantilla actual. Ho hauria de fer per situar la precarietat en un màxim del 8%. La plantilla actual de la Generalitat s’acosta a les 200.000 persones. D’aquestes, segons el càlcul realitzat, un 30% són empleats en situació d’interinitat, bé estructural o bé merament temporal, en substitució de baixes fruit de circumstàncies com malalties o altres situacions en què cal cobrir temporalment un lloc de treball, segons explica Xesús Gonzàlez, responsable del sector de la funció pública de CCOO.

Tot i que els sindicats no han esbrinat servei per servei, en quins llocs s’haurien de crear places fixes, sanitat i educació són els àmbits en què hi ha més interins estructurals i, per tant, on haurien de convocar-se més places.

“No hem posat xifres a la situació, però els sindicats que estem a la mesa de la funció pública tenim clar que cal reduir de manera molt dràstica la precarietat”, diu González.

Tot i que els sindicalistes no volen posar quantitats exactes, el cens actual de la Generalitat és d’unes 200.000 persones. Això suposa que caldria convocar oposicions per unes 44.000 persones a Catalunya. En aquest sentit, els sindicats tenen clar que el procés per cobrir les places s’hauria de fer en diversos exercicis. A més, González creu que en les futures oposicions hauria de comptar com a un mèrit haver ocupat places durant un temps.

En l’àmbit estatal CCOO i UGT negocien amb el govern central una oferta pública d’ocupació que es podria situar en 250.000 persones. Les places es cobririen en tres anys, segons ha transcendit. En l’esmentada quantitat no queda clar que s’hi hagi comptat la quota catalana. De fet la directora general de la funció pública de la Generalitat ha de reunir-se la setmana vinent amb el seu homòleg estatal per escatir aquest punt. Els tres sindicats amb presència a la mesa de la funció pública catalana han demanat que es reuneixi l’ens. En aquest sentit, a més de començar a abordar l’oferta publica d’ocupació, els sindicats plantejaran de nou les reivindicacions pendents, com per exemple la recuperació de les pagues extres.

Cost assumible

L’oferta pública d’ocupació no té per què ser econòmicament inassumible. S’ha de tenir en compte que les persones interines estan ocupant llocs de treball de funcionaris o personal laboral amb molta antiguitat i per tant que tenien salaris més alts. A més, sobre el procés de substitució pesa la norma segons la qual l’administració pública no pot incrementar les despeses.

Tot i que no forma part de la reivindicació actual, la Generalitat en poc temps haurà d’afrontar també un important procés de renovació de la seva plantilla. El gruix dels funcionaris i personal laboral de la institució va ingressar en la dècada dels anys 80 del segle passat. Per tant, molts estan a punt de complir 60 anys. Amb aquesta edat, segons la normativa de la mútua Muface, a la qual estan vinculats la majoria, molts es poden jubilar cobrant el 100%, sempre hagin treballat 35 anys.