Les hores extres que es fan a Catalunya permetrien crear 18.000 nous llocs de treball cada any

Un estudi de CCOO mostra que el 2017 es van fer al Principat 35 milions d'hores extres de les quals el 40% no es van pagar ni compensar

Tomeu Ferrer
 
 
 

Romina Garcia i Ricard Bellera durant la presentació de l'informe : foto. Tomeu Ferrer

Romina Garcia i Ricard Bellera durant la presentació de l’informe : foto. Tomeu Ferrer

Les hores extres fetes a Catalunya durant el 2017 van ser 35 milions. La realització d’hores extraordinàries impedeixen la creació de 18.000 llocs de treball, segons un estudi elaborat per CCOO amb dades de l’Enquesta de Població Activa corresponents al segon trimestre de 2017.

L’informe, realitzat per Romina Garcia, secretaria de Treball i Economia, que l’ha presentat amb Ricard Bellera, responsable de de l’àrea sociolaboral del sindicat, discrimina entre les hores extres pagades i les que no es paguen. En  concret, les hores extres no pagades permetrien crear 7.000 llocs de treball, i  la resta fins als 18.000 llocs de treball correspondria als que es podrien crear si es convertissin les hores en noves ocupacions.

L’anàlisi afirma que un 50,6% de les persones assalariades que han fet hores extres no les han cobrat ni tampoc els hi han compensat. Si es compta per volum d’hores extres, el 40% no tenen compensació.

Segons les respostes a l’EPA, aproximadament fan hores extres a Catalunya unes 73.000 persones. En el treball s’ha fet un retrat robot de qui treballa més hores de les pactades. En primer lloc es veu que és un home. Quan es fila més prim es veu també que el perfil masculí es majoritari entre les persones que fan hores extres pagades, mentre que les dones són majoria entre qui fa hores extres sense compensació.

Una característica comuna és que les persones que fan hores extres tenen contracte indefinit a jornada completa, acostumen a tenir feines de tipus tècnic i operen al sector privat.

Qui fa hores extres pagades té un perfil semblant es home amb feina fixa i contracte indefinit i treballa majoritàriament al sector dels serveis o la indústria.

En tercer lloc les persones que fan hores però no les cobren són dones, amb contracte fix a jornada completa, que operen als serveis.

En l’estudi hi ha elements que mostren que el fenomen de les hores extres és transversal , ja que entre les persones entrevistades a l’EPA, 4.700 persones afirmen haver fet hores extres pagades i també haver-ne fet de no pagades.

L’anàlisi arriba a fixar aspectes com quantes hores extres per persona es fan. Així, en còmput total el 2017 es van fer 10,1 hores extres setmanal per persona. Les no pagades van correspondre as ,6 hores extres i les pagades arriben a 11,2 hores extres setmanals.

Una curiositat plantejada en la roda de premsa de presentació de l’estudi mostra que el 2008 hi havia 159.000 persones que afirmaven que feien hores extres a Catalunya mentre que ara, el 2017 la xifra es redueix fins a 73.000. Ricard Bellera, responsable de l’àrea sociolaboral de CCOO aclareix: “s’ha de posar tot en context, ara es treballen moltes menys hores de les que es feien abans de la crisi”. En segon lloc ara els empresaris amb els avantatges que els hi suposa la reforma laboral, no necessiten ara forçar la realització d’hores extres, perquè la norma els hi permet disposar sense haver de pactar-ho del 10% de l’horari de les persones com de lliure disposició, segons Bellera.