La precarietat i els baixos salaris no són cosa exclusiva de la vella economia. Ha entrat amb força a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Grans empreses d’aquest sector han posat en marxa canvis silenciosos destinats a abaratir la seva factura laboral. Fan fora treballadors ben formats i amb experiència per altres també amb formació però neòfits que cobren fins a un terç menys.
Després de les crisis que van afectar en dècades passades al tèxtil i a l’electrònica de consum, el sector de les TIC va ser percebut com un pol de desenvolupament cobejat a Catalunya. El districte 22@ és una mostra de la importància que, des dels poders públics, es va donar a aquest àmbit productiu.
Contra el que havia passat abans, les TIC suposaven ocupació de qualitat, empreses amb futur i una producció no contaminat. El que havia estat un sector emergent està ara en plena maduresa. Moltes empreses i administracions opten per subcontractar la gestió de la seva administració, la presència a les xarxes socials i el desenvolupament de la comunicació. Saben que així estaran tecnològicament en primera línia. Això ha permès desenvolupar una florent indústria basada en oferir serveis integrals de TIC a les empreses.
“El treball al sector de les TIC, ja no és el que era”, ho diu un operari d’una empresa puntera que no vol ser identificat. El canvi s’ha produït per dos factors. Un, que les empreses que contractaven els serveis, davant la competència cada vegada més gran han exigit preus més baixos. El segon és l’increment de l’oferta, en aquest cas de tècnics que poden assumir les tasques informàtiques. “Un treballador del sector que fa uns anys tenia feina segura allà on anés, cobrava a l’any més de 50.000 euros. Ara els llocs de treball que es creen paguen, de vegades, per un tècnic format, 14.000 euros “, així ho explica Sergio Calahorro, de la Federació de Serveis de CCOO.
Nextel, simplement no paga
Les empreses del sector de les noves tecnologies semblen haver-se abocat a substituir els treballadors contractats quan la demanda superava l’oferta. Algunes com Indra apliquen Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO). Altres, com CapGemini, després de fer tres expedients des de 2012 ,han vist que poden acomiadar treballadors sempre que la xifra no superi el 10% de la plantilla. Així s’estalvien el tràmit. Hewlett Packard també fa temps que acomiada treballadors en un discret gota a gota.
Però la competència descarnada fa que les empreses que van arribar més tard al mercat o tenen menys potència econòmica, com Nextel, en perdre l’expectativa de negoci simplement deixen de pagar els treballadors. La legislació permet amb aquests tipus de decisions, sense que l’empresari rebi les conseqüències de la seva acció.
Acomiadaments a CapGemini
Capgemini és una multinacional francesa amb seu a Barcelona. Opera en el camp de la informàtica i fa assistència en noves tecnologies a empreses privades de primer ordre i també a institucions. La seu d’aquesta companyia és al 199 de la Diagonal de Barcelona, a l’alçada de la plaça de les Glòries. Allà han arribat a treballar 630 operaris altament especialitzats. La firma té un centre important a Madrid i delegacions a arreu de l’Estat espanyol. La plantilla ha sumat 3.600 persones. Des de 2012 temps CapGemini ha encadenat fins a tres ERO, tots sota l’argumentació de tenir pèrdues econòmiques. El darrer expedient que data de juny de 2015 va afectar 354 persones, de les quals 71 a Barcelona. Ara la firma ha canviat de tàctica. Ha començat a acomiadar persones sense arribar al topall fixat per la llei. El darrer grup van ser 24 comiats a Barcelona, cosa que va provocar mobilitzacions entre els delegats sindicals, segons fonts de la plantilla.
Nou ERO a Indra
Indra és una de les poques multinacionals del sector informàtic de capital espanyol. La seva executòria està molt lligada a l’àmbit governamental. L’any passat va instar un ERO que va suposar 1.750 baixes, de les quals 95 a Barcelona. Les sortides van afectar persones de més de 50 anys que, segons els sindicalistes “eren les que tenien uns salaris més elevats”. Nou mesos més tard Indra ha presentat un altre ERO, aquest cop afecta 600 persones. Fonts sindicals expliquen que la direcció justifica la mesura per la pèrdua d’un dels grans clients: Vodafone.
Per la seva banda, Hewlett Packard ha fet una evolució semblant. Aquest grup té a Sant Cugat tres empreses que es dediquen a donar suport a companyies externes. Una fa outsourcing, la segona fa consultoria i la tercera s’anomena processos de negoci. Segons Jordi Saladié, membre del comitè d’empresa de la societat de consultoria, però que parla en nom de la secció sindical de la CGT, aquest conjunt d’empreses fa dos anys donaven feina a un miler de persones. Ara poden ocupar a unes 900, “però el que és significatiu és que en aquest temps hauran sortit 500 treballadors sent substituïts per una xifra inferior, això si, amb condicions laborals molt més baixes”, afirma.
Saladié considera que “no es pot dir que el sector hagi tingut una bombolla laboral ni que estigui en reconversió. El que passa és que els clients potencials són els que són i cada cop es dóna més un canibalisme entre empreses, que opten per reduir costos laborals per ser competitives”.
No hi ha comentaris
De acuerdo en que una de las causas es la de la oferta y demanda, ya que el artículo se enfoca hacia el mercado de los servicios informáticos, pero hay dos razones adicionales y que son fundamentelas para entender esta situación:
1.- No todas las empresas de servicios tienen una estructura adecuada para competir en este sector sacando los beneficios que les gustaría. Sólo hay que entender que la estructura de una empresa que se dedique e esto tiene que ser muy liviana y flexible: Indra tiene una estructura para acometer grandes proyectos de alto valor añadido, si se pone a competir en el mercado del outsourcing, pues hará aguas por todos lados y asi le va: una vez se la acaba el chollete de grandes proyectos con grandes margenes, dejan de poder ser rentablsas. Parecido el caso de HP cuya estructura de fabricante de HW de alto valor añadido no le permite abordar proyectos grandes pero con poco margen de beneficio, al contrario que en su momento EDS( comprada por HP cuando estaba en la ruina) tenía una estructura y filisofía de empresa radicalmente diferente, aunque en este caso la hayan comprado y no sepan cómo hacer rentable la inversión, porque sencilamente no saben.
2.- Hecho en falta en el artículo que ahonde en el tema de la subcontratación (en el sector se llaman “Industrias Cárnicas”) de forma que la mayor parte de estas compañías (por no decir todas) subcontratan en modalidad de “body-shopping” (modalidad de contratación prohibida en España y sólo disponible a través de las ETT) a recursos baratos y no cualificados para suplir con mano de obra barata las necesidades para los proyectos.
Esta modalidad de body shopping que redunda en la prática ilegal de “cesión ilegal de trabajadores”, está muy extendida en España y la practican casi todas de las grandes empresas del sector, de forma que estos empleados precarios y al margen de la ley, en muchos casos siendo muy alto el porcentaje de trabajadores en estas condiciones en relación al resto de la plantilla. Para muestra un botón:http://ccoohpozgz.weebly.com/noticias/la-inspeccin-de-trabajo-visita-hp-tras-las-denuncias-de-ccoo-por-cesin-ilegal-de-trabajadores
Habrá que preguntarse la razón de la proliferación en el sector de la cesión ilegal de trabajadores ante las mismísimas narices de los sindicatos y de la inspección de trabajo: yo puedo entender que la lay sea muy benévola con este tipo de prácticas ya que las multas que ponen son irrisorias en comparación con el volumen de estos negocios que rondan centenares o miles de millones de euros al año. No puedo entender la pasividad de los sindicatos que permiten estas prácticas sin machacar y luchar por los derechos de estos trabajadores infracontratados,….
Espero que los sindicatos empiecen a denunciar a destajo estas situaciones y que se aplique la ley tanto en sanciones como obligando a contratar directamente a estos trabajadores dentro de la plantilla fija de las multinacionales que han provocado esta situación de injusticia.
Bueno y que nadie se alarme que en el sector nadie pierde dinero, salvo los que no ¡saben manejar su negocio: Los márgenes que se manejan son superiores al 100% en el caso de los profesionales con estos contratos precarios que son un enorme porcentaje! pero sobre todo: Que se cumpla la ley y que los sindicatos den la brasa en este punto antes que andar quejándose, así podrán demostrar un enorme valor añadido a la sociedad
Pingback: Convoquen vaga contra l'onada d'acomiadaments a Hewlett Packard Enterprises