Els responsables del Departament d’Educació estan convençuts que, en el conflicte amb els sindicats de docents, que es va traduir en cinc dies de vaga durant el mes de març, s’han mogut molt més ells que la part social, tractant d’acostar postures, calendaritzant la reversió de les retallades i explicant perquè algunes necessiten més temps que altres. També estan convençuts que, dels 14 punts que plantejava el comitè de vaga, en realitat els importants es redueixen a dos: la retirada del calendari escolar i la reversió de l’hora lectiva de més que encara fan els docents com a conseqüència de les retallades. I com que la primera qüestió pel Departament és inamovible, i a més ha rebut el suport del Parlament, els esforços per acostar posicions amb els sindicats s’han centrat amb la segona. Però han estat endebades.
El Departament considera també que fins ara no s’ha explicat prou bé i per això aquest matí ha convocat els mitjans de comunicació a una trobada informativa que ha servit per conèixer els últims moviments negociadors i l’última proposta, en la qual es va estar treballant durant tota la Setmana Santa, i que semblava que havia d’arribar a bon port. Pel que fa a la reversió de l’hora lectiva, que equival a passar de 19 a 18 hores a secundària i de 24 a 23 a infantil i primària (que és el que es feia fins a l’arribada de la gran crisi), el Departament inicialment havia proposat que es fes efectiva el curs 2024/25, després que fos el curs 23/24 per infantil i primària i 24/25 per secundària, i la setmana passada va proposar que fos el curs vinent (22/23) per infantil i primària, i el 24/25 per secundària. A banda, les hores de permanència al centre (24 a secundària i 30 a primària) finalment no es tocaven, ja que en l’inici de les negociacions el Departament havia suggerit pujar-les, en especial a secundària, amb la idea de promoure el treball interdisciplinar.
Impossibilitat tècnica i econòmica
Segons ha explicat aquest matí a la premsa Dolors Collell, directora general del professorat, per arribar a aquesta darrera proposta s’ha hagut de revisar el pressupost a fons i treballar també amb el Departament d’Economia, ja que implicava la incorporació de 1.463 mestres a partir del setembre i invertir en les seves nòmines fins al desembre un total de 18,3 milions d’euros que no estan contemplats en el pressupost de la Generalitat de 2022. En el cas de secundària i postobligatòria, la reducció d’una hora lectiva implica incorporar 2.009 docents, de múltiples especialitats. A banda del factor pressupostari, la complexitat de les especialitats és el que, segons el Departament, fa impossible avançar també la reversió de l’hora lectiva a la secundària a partir del setembre, i és el que finalment ha trencat les negociacions.
La proposta es va plantejar en una reunió que hi va haver amb els representants sindicals divendres de la setmana passada. Abans i després hi ha hagut múltiples contactes telefònics. I al final la decisió dels sindicats ha estat de no acceptació. L’acord s’havia de segellar aquest dilluns pel matí, en una reunió de mesa sectorial, però els sindicats van decidir no presentar-s’hi, com venen fent des de que va esclatar el conflicte el passat mes de febrer.
En declaracions a la premsa, la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, ha justificat la negativa sindical amb l’argument que “les retallades es van fer totes a l’hora i la reversió l’hem de fer a l’hora”. Segons el Departament, però, els sindicats tampoc no acceptaven la proposta que tothom recuperés l’hora lectiva al mateix moment, el curs 2023/24, perquè volien compromisos aplicables ja el curs vinent. En la roda de premsa de valoració de les mobilitzacións que els sindicats van oferir a principis d’abril, ja van explicar que, donada la volatilitat de les legislatures a Catalunya, no es refiaven de cap compromís que demori gaire en el temps.
El Departament al·lega que no pot seguir negociant si vol accelerar els terminis perquè l’inici de curs es pugui fer el 5 i 7 de setembre, i per això aquest mateix migdia ha publicat a l’ATRI la resolució de plantilles que els centres coneixeran el 2 de maig. Segons Dolors Collell, “per fer el càlcul de les plantilles dels centres primer hem de saber quantes hores lectives té el professorat, a partir d’aquí apliquem uns criteris i anem fent la càrrega de la plantilla centre per centre; aquesta operació és molt complexa i es necessita personal especialitat, havíem fet un esforç molt important per poder fer possible la reducció de l’hora lectiva a primària, però a secundària no era possible perquè aleshores no hauríem pogut acomplir amb el calendari, a banda de l’impacte econòmic que comporta i sobre el qual s’ha de ser molt curós”. A partir d’aquí s’obre un temps de negociació entre els centres i els seus respectius serveis territorials.
Un altre factor d’incertesa radica en els anomenats reforços covid, que tenen contracte fins a 31 d’agost d’enguany, i que encara no se sap si es mantindran de cara al curs vinent. Des del Departament s’assegura que s’està pressionant el Govern central perquè mantingui aquestes dotacions, amb l’argument que la pandèmia potser s’ha acabat però els seus efectes perduren, i que el sistema s’està veient novament estressat per l’arribada d’alumnes d’Ucraïna (la xifra a Catalunya ja puja a 3.784 alumnes). En tot cas, a hores d’ara el manteniment del reforç covid no està assegurat perquè depèn de fons que arriben de l’Estat.
Arriben mesos complicats
Ja no hi ha marxa enrere, afirmen des del Departament, que amb tot i així asseguren que seguiran negociant amb els sindicats de cara als pressupostos de 2023 i implementant la reversió de retallades amb les quals ja havien començat a treballar (reducció de ràtios o la supressió del terç de jornada). “Ho lamentem i ens dol molt. El Departament entén que hi ha hagut patiment i vol donar sortida al conflicte i que no hi hagi més tensions en el sistema educatiu, la reversió de les retallades la farem, però tot no podia ser pel curs 22/23 i crec que es pot entendre”, ha explicat Dolors Collell.
Així, el conseller i el seu equip assumeixen que tindran un final de curs 21/22 i inici de curs 22/23 molt complicat i agitat, com ja van anunciar els sindicats en aquella roda de premsa. El primer tast el van tenir ahir a la tarda, en el Paranimf de la UB, on estava prevista la presentació d’una guia sobre nous criteris arquitectònics per afavorir nous models d’aprenentatge, en la qual han estat treballant durant prop de tres anys tècnics del Departament, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i de la Fundació Bofill. Es va haver de suspendre perquè un grup de persones va entrar per la força a la sala i amb els seus crits i xiulets van impedir el desenvolupament de l’acte. La unitat sindical es manté, però en els seus comptes de twitter tres dels set sindicats de docents convocants de les vagues no van fer cap comentari al respecte, mentre que els altres quatre van celebrar l’èxit de l’operació de sabotatge.
En relació a aquest incident, Collell ha comentat avui que “els professors no ensenyem el que sabem sinó el que som, i si som capaços d’ensenyar que som dialogants, que som respectuosos i volem convivència, això és el que projectem a la societat, no ens sembla que una manera d’avançar sigui projectant tensió i crits”.
