Quasi vuit de cada deu de les persones ateses pels Centres d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) durant el 2022 no tenien permís de residència o de treball. Les persones sense autorització administrativa passen del 69,2% el 2021 al 75,8% el 2022, un augment de més de sis punts.
Les trenta-tres oficines del CITE, servei que ofereix CCOO, han atès el 2022 un total de 10.471 persones i 34.245 consultes, un 15% menys que l’any anterior. El descens es deu a l’augment dels temps d’atenció, que han arribat als trenta minuts, arran de l’increment de les tasques de gestió. La majoria de les demandes, quatre de cada deu, són en referència a la regulació de la situació administrativa: un 24,2% per arrelament social, un 13,8% d’altres formes de regularització i un 3,5% per arrelament laboral. El perfil és majoritàriament femení, un 57% i un 60% són llatinoamericans. Per nacionalitats, Colòmbia es troba al capdavant (15,7%), seguit del Marroc (13,8%), Perú (10,9%), Hondures (8,3%) i Veneçuela (5,5%) i s’ha atès un total de 125 nacionalitats diferents.
Un 75,4% de les persones que treballen ho fan de manera irregular
També s’ha incrementat en un 2,2% el nombre de persones que treballen respecte al 2021 fins al 45,8%. L’augment de persones que ho fan de manera irregular ha ascendit en un 5,6% i ja arriba al 75,4% del total, “una dada que té a veure amb la qualitat de l’ocupació, marcada per situacions de precarietat i explotació laboral, que afecta especialment a les dones”, afirmen des de CCOO.
Per sectors laborals, el principal és el treball de la llar, que ocupa un 33,9%, un sector amb un 94,3% de dones, seguit de serveis (18,3%), hostaleria (11,3%) i indústria (10,2%).
Així doncs, el perfil de persona atesa pel CITE, de nou, és el d’una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular en el sector de treball de la llar.
Es recuperen els fluxos migratoris anteriors a la pandèmia
Des de l’any 2016, el principal motiu d’Espanya com a destí d’arribada d’altres països no era pel mercat laboral, que a més no es trobava en el seu millor moment, sinó per motius polítics, que forçaven la fugida dels seus ciutadans, especialment a Llatinoamèrica. Així doncs, després de la pandèmia, s’han recuperat de nou, els fluxos migratoris que es veien des de fa sis anys.
Una reforma del Reglament d’estrangeria que dificulta la regularització
Amb l’entrada en vigor l’agost de 2022 de la reforma del Reglament d’estrangeria, “s’han afegit noves limitacions en la flexibilització de les mesures per accedir a la regularitat”, asseguren des de CCOO. Amb la modificació de l’article 127, s’obliga a demostrar el temps de treball irregular a través de la Inspecció de Treball i s’exclou la possibilitat, recollida en l’anterior reglament, de justificar el temps de treball per mitjà de l’acta de conciliació o la sentència judicial, fet que afecta especialment a les treballadores de la llar per la impossibilitat d’actuació de la Inspecció en els domicilis particulars. Carles Bertran, director del CITE, afirma que “s’estan buscant opcions per ampliar les vies de regularització i no restringir-les” i demanen al Govern que promogui mesures que facilitin la regularització dels treballadors sense autorització administrativa amb una interpretació més àmplia dels mitjans de prova per demostrar la col·laboració amb les autoritats laborals.
