La negociació dels estibadors amb el ministeri de Foment ha fracassat. El govern central no s’ha mogut de la seva posició que implica acabar amb l’organització que tenen als ports en un termini de tres anys. Al seu torn, els sindicats del sector mantenen la vaga convocada pels dies 20, 22 i 24 de febrer. L’executiu del PP pensa dur el decret al consell de ministres de divendres vinent.
Antolín Goya, portaveu de la coordinadora de Treballadors del Mar, principal sindicat del sector, ha manifestat: no tenim altra sortida que mobilitzar-nos”. Ha acusat el Govern d’haver fet només una simulació de negociació quan les dues parts han mantingut una trobada de només una hora de durada.
Però, el responsable sindical ha afegit que si divendres es presenta el decret, que haurà estat fet sense consens, “ens obligaran a presentar altres preavisos de vaga”. De fet, en aquesta lluita coincideixen els altres sindicats amb presència a l’estiba (CCOO, CIG i CGT), tot i que al port de Barcelona són majoritaris els membres de la coordinadora, que les darreres setmanes ha fet diverses assemblees informatives.
L’alternativa a mobilitzar-se, segons els estibadors consultats, només seria quedar-se plegats de braços esperant que els hi arribi la carta d’acomiadament. El pla que pretén posar en marxa el govern central és liberalitzar totalment el treball de càrrega i descàrrega de vaixell en tres anys. Per això, el primer any s’acomiadaria un terç dels actuals estibadors i els dos anys següents la resta. Després de liberalitzaria el treball en aquest àmbit de manera que no caldria estar vinculats a les societats de gestió de treballadors portuaris (SAGEP).
Foment basa la seva posició en una sentència del Tribunal Europeu de Justícia, que, afirma, obliga Espanya a reestructurar la gestió de la càrrega i descàrrega als ports. Per contra, els assessors legals dels estibadors fan una lectura diferent del veredicte judicial i entenen que en els ports hauria de mantenir-se el mecanisme que fa necessari estar inscrit en un registre que emana de l’article 137 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). A més entenen que la sentència permet que en l’interior dels ports els estats apliquin la legislació nacional, cosa a la qual el ministeri es nega en rodó.
El manteniment d’un registre és la principal reivindicació sindical, atès que el contemplen com una via per garantir els seus llocs de treball i condicions laborals. No obstant això, és una de les “línies vermelles” de Foment, ja que assegurar que la Comissió és qui el rebutja totalment i que és l’autoritat europea, qui, en darrer terme, ha d’avalar la reforma perquè Espanya eviti una multa del Tribunal de Justícia de la UE .
Foment assegura tenir constància que aquest tribunal està a punt de fer pública una sentència per multar Espanya per no haver adaptat abans el sector de l’estiba a la normativa comunitària i, per això, urgeix a aprovar la reforma.
Les espases estan aixecades. A ningú se li escapa que els ports són la clau econòmica de les exportacions del conjunt espanyol. Que difícilment es pot fer feina de càrrega i descàrrega de vaixells sense els estibadors i que, almenys la coordinadora, fa tres anys que es prepara per a un xoc. Ho feia mentre negociava l’anterior ministra del ram, quan el govern no tenia tanta pressa. Una de les claus de la possible duresa del conflicte és la caixa de resistència que s’ha nodrit durant dècades de les aportacions dels treballadors, conscients que si hi ha una vaga, els permetrà resistir.
