No volem dir amb això que la mobilitat laboral sigui l’única que necessitem reconsiderar. A Espanya, la població ocupada suposa aproximadament un 45% de la total. Però si bé la mobilitat laboral no és tota la mobilitat, sí que és una part molt important d’ella. Encara més, si la tenim en compte, també tindrà impactes positius en els desplaçaments que fem fora de la feina i de la població no ocupada.
Sorprèn que fins ara no hàgim avançat com ho han fet altres països com França, Bèlgica o Holanda, ja que beneficia a tots els agents implicats. En el cas de les treballadores, suposa millores en la salut, perquè afavoreix a reduir el sedentarisme, l’estrès i els accidents. Afavoreix a l’accés a més ofertes laborals i millora la conciliació mitjançant el teletreball, la compactació de jornada o la flexibilitat horària. I tot plegat, des de la perspectiva de la mobilitat laboral sostenible, també afecta a la butxaca, ja que els desplaçaments resulten ser més econòmics.
També les empreses es beneficien, ja que els permet: optimitzar costos en infraestructures, flotes i operacions; millorar la gestió de l’activitat en episodis de contaminació atmosfèrica o emergències; tenir menys baixes laborals; tenir més possibilitats d’atracció de talent; millorar la productivitat i el clima laboral o permetre el compliment dels requisits Environmental, Social and Governance (ESG), els tres criteris que empreses haurien de tenir en compte en els seus informes de sostenibilitat i impacte ambiental per combatre el greenwashing.
I per a les administracions públiques, la mobilitat laboral sostenible els ajudarà a l’acompliment d’objectius, com reduir impactes sobre la salut pública i millora la qualitat de l’aire; faran un ús més eficient dels recursos públics; crearan oportunitats per millorar l’espai públic; reduiran desigualtats socials; afavoriran l’eficiència en el consum energètic i la reducció d’emissions CO₂ …
Si no hem avançat més en bona part és a causa de qüestions culturals: el cotxe com a símbol d’estatus econòmic, la falta de responsabilitat empresarial respecte als impactes de la seva activitat, la prevenció política a l’hora d’abordar qüestions que alterin el statu quo dels poders econòmics, les inèrcies i pors al canvi, etc.
Es veuen les possibilitats i els grans avantatges, però així i tot, no estem aconseguint avançar. Per passar de la teoria a l’acció, cal que els diferents agents siguin capaços de marcar la diferència fent apostes clares amb les eines que tenen a la seva disposició.
Les treballadores han d’incorporar aquesta dimensió en negociacions col·lectives o de millora de les condicions laborals. Les empreses han d’integrar la mobilitat laboral en les seves estratègies empresarials, de recursos humans i de responsabilitat corporativa. I les administracions públiques, d’una banda, han de servir d’exemple —resulta vergonyós l’elevat nombre de grans centres de treball de l’administració que encara no compten amb plans per a gestionar la mobilitat que generen—, i d’altra, han de fer servir millor l’estratègia del “pal i pastanaga”.
Amb el “pal” poden ajudar a aplicar les directives europees de Environmental, Social and Governance (ESG) i la nova Llei de Mobilitat Sostenible, actualment en tramitació, que per primera vegada planteja un règim sancionador —més simbòlic que dissuasiu— per a aquelles grans empreses que no es facin corresponsables de la mobilitat que generen.
Amb la “pastanaga”, tot i que ja existeixen subvencions i beneficis fiscals perquè les empreses elaborin els seus plans de mobilitat al treball, caldria reconsiderar si no seria més útil que les administracions públiques derivessin recursos a tal efecte, com a mínim una part, dels que avui dia encara continuen assignant a la tinença en propietat de cotxe, als combustibles fòssils, etc.Ens queda molta feina per canviar la forma en què anem a la feina, però hem de ser conscients que els beneficis socials, ambientals i econòmics poden ser espectaculars. I més encara si tenim en compte que moltes de les mesures que es poden adoptar són de caràcter organitzatiu i tenen baixos costos d’inversió… Ens hi posem de debò?
