El sabadellenc és diplomat en Ciències Empresarials i màster en Relacions Internacionals, Desenvolupament i Seguretat i en Gestió Política. Des del 2015 és diputat al Parlament, on ha estat portaveu de temàtica laboral i membre de la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies. Des del 2019 també és tinent d’alcaldia a l’àrea de Presidència i Drets Socials de l’Ajuntament de Sabadell.
Quin és el principal problema laboral a Catalunya i com el solucionaran?
El principal problema laboral de Catalunya és la baixa qualitat del mercat de treball, que no genera ni prou llocs de treball ni de prou qualitat. Això provoca un atur estructural sumat a una precarietat (temporalitat i parcialitat involuntària) que condemna a molts treballadors/es a ser pobres i a tenir una economia poc productiva. La solució ha de venir d’un mix entre reforma del model productiu (els fons europeus són la gran oportunitat) i de les relacions laborals.
Hi ha una gran deixadesa del sector agrari per part del Govern
Què cal fer amb la reforma laboral de l’Estat?
El Govern progressista té en marxa un procés d’eliminació que les parts més lesives de la reforma laboral del Partit Popular, i cal seguir avançant en aquest sentit de la mà del diàleg social i fins que les majories parlamentàries ho permetin.
Quines propostes tenen per reduir l’atur juvenil?
Cal revisar l’estratègia d’ocupació juvenil, que clarament no ha estat capaç de resoldre la problemàtica de l’atur juvenil. Una de les principals apostes és convertir la Garantia Juvenil en una eina útil per aconseguir una feina estable al mercat de treball, amb la col·laboració de l’administració. Hem d’aprofitar tots els recursos a escala europea, que ara no s’ha fet, i ser palanca d’estabilitat des dels poders públics. La FP dual també ha de ser un element clau per la inserció en sectors amb alta demanda.
Com afavoriran la inserció laboral de col·lectius específics com persones amb discapacitat, de més de 50 anys o transsexuals?
Són col·lectius amb diferents aproximacions pel que fa a les polítiques d’inserció laboral, però tenen una característica en comú: són persones que el mercat de treball discrimina. Per les persones amb discapacitat, nosaltres apostem per la màxima integració possible a l’empresa ordinària.
El model laboral a seguir és el del diàleg social per assolir bons acords
Pels majors de 50 anys calen plans de formació i acreditació per poder abordar la transformació del mercat de treball sense deixar a ningú enrere. I pel col·lectiu de treballadors/es transsexuals cal vetllar per fer efectiva la seva plena inclusió sense cap mena de discriminació.
Què els sembla l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital? Cal apostar per la Renda Bàsica Universal (RBU)?
L’Ingrés Mínim Vital ha estat una magnífica política pública per no deixar enrere. Des del Govern progressista de l’Estat s’ha posat en marxa una xarxa de cobertura per garantir els mínims en un context de crisi provocada per la pandèmia.
Abans de plantejar la renda bàsica universal cal tenir una renda garantida de ciutadania que funcioni correctament
Considerem que abans de plantejar RBU, cal tenir una renda garantida de ciutadania que funcioni correctament, o actualitzar l’Índex de Renda de suficiència de Catalunya, que fa anys que no es modifica. Això, juntament amb les prestacions d’atur, ERTO o pensions, generar un sistema de rendes pel qual apostem.
En l’àmbit estatal i català, s’ha protegit prou els sectors més afectats per les restriccions de la pandèmia?
Segurament no. Davant les afectacions profundes i allargades en el temps, cap ajuda és suficient per mantenir els ingressos dels sectors afectats. Ara bé, des del Govern de l’Estat s’ha posat en marxa una xarxa de cobertura social important. Segurament ha calgut que la Generalitat posi en marxa ajudes pels sectors que han patit restriccions. Han tingut recursos per fer-ho, però, de moment, no hem vist aquests recursos convertits en ajudes.
La pandèmia ha accelerat el nombre de persones que treballen per a plataformes, moltes d’elles de repartiment. Com s’ha de regular el treball dels riders?
Els tribunals ja ens han dit que són falsos autònoms, i aquesta jurisprudència s’està consolidant. No estem en contra del model de negoci de les plataformes, estem en contra que es converteixi en una via per reduir drets laborals amb l’aparença de modernitat.
Cal ajudar al petit comerç a digitalitzar-se, a tenir plataformes de distribució pròpies i sostenibles
Quines propostes tenen per reduir la bretxa salarial i afavorir la inserció laboral femenina?
Aquesta crisi s’està concentrant en joves, i especialment en dones joves. Cal seguir apostant per polítiques de transparència salarial, d’impuls de les dones a la direcció empresarials, així com les polítiques de repartiment de les tasques vinculades a les cures i l’atenció als menors. La gran bretxa salarial comença amb la maternitat, cosa que no passa amb la paternitat. I això és incomprensible en ple segle XXI.
Quines competències li manquen, o li sobren, al Govern i al Parlament en matèria de regulació laboral?
La gran part de les competències en matèria de treball pertanyen a l’àmbit estatal. El problema que hem tingut a Catalunya és que no hem exercit les competències que teníem -inspecció de treball, per exemple)- i hem volgut exercir les que no teníem -obligatorietat del teletreball-, generant encara més confusió amb les declaracions del Consell El Homrani. S’han acordat mesures amb agents socials que no s’han posat en marxa. Cal incidència i voluntat política, i això s’ha trobat a faltar per part de la Generalitat.
No estem en contra del model de negoci de les plataformes, sinó que es converteixi en una via per reduir els drets laborals
El comerç a través d’Amazon augmenta notablement i el petit comerç ho pateix. Creuen que s’ha d’ajudar al segon? Com?
Cal ajudar al petit comerç a digitalitzar-se, a tenir plataformes de distribució pròpies i sostenibles, a incrementar el seu valor afegit i fer valdre la seva proximitat. El petit comerç ha resultat clau en aquesta pandèmia, i cal aprofitar aquest reconeixement per acompanyar-lo en la transformació que vol el sector.
Hi ha sectors, com l’agrari, on els sindicats i organitzacions demanen molta més inversió i dedicació en inspecció laboral. Què n’opinen?
Tenen tota la raó. A principis de la dècada dels 2000, el govern d’entesa va posar en marxa oficines mòbils per les campanyes agràries, per tal de donar d’alta a treballadors, coordinar dispositius d’acollida, actuar amb inspecció de treball des de la proximitat i acordant amb els agents socials. Això es feia fa 20 anys, i ara no. Hi ha una gran deixadesa en aquest sector per part del Govern.
Acabi la frase
Els ERTO… són la gran diferència respecte al 2008: no deixar ningú enrere.
La paga extra al personal sanitari per la Covid-19… mai serà suficient per valorar el seu esforç durant la pandèmia.
L’edat de jubilació… és un dels grans debats d’aquests anys vinents.
El tancament de Nissan… és un avís importantíssim de la manca de política industrial.
El model laboral a seguir és el de… més diàleg social per assolir bons acords.
El teletreball… és el gran repte d’aquest any, i caldrà estudiar-ho atentament.
La deslocalització… ha de ser de la Xina cap Europa, i no al contrari. Cal reequilibrar.
La gestió de les ajudes als autònoms… fracàs d’un Govern i molta frustració pel col·lectiu.
A casa meva, la conciliació familiar-laboral… és absolutament imperfecta.
El meu primer treball va ser… al magatzem d’una cadena de bricolatge.