Nascut a Barberà del Vallès, Meseguer és diplomat en Sociologia, llicenciat en Història i té un màster en Economia Social i Empresa Cooperativa. Està afiliat a la CONC des de fa més de trenta anys, i durant diversos períodes va ser delegat sindical en el Comitè d’Empresa. Ara és el president de la sectorial d’ERC de Treball, Autònoms i Economia Social.
Quin és el principal problema laboral a Catalunya i com el solucionaran?
L’atur, la precarietat i la bretxa salarial són el nostre principal problema laboral; una situació que s’ha vist agreujada per la pandèmia. Una elevada taxa d’atur en comparació amb països de la UE, que s’ha cronificat des de finals dels anys 70, i que es fonamenta de forma negativa en l’actual model productiu, en el pes que té l’economia submergida i l’alt grau de frau fiscal i a la seguretat social existent. Per tot això, les solucions a curt termini no seran fàcils, i més si tenim en compte els estralls que està deixant la Covid-19 en l’economia i en la vida social.
Apostem per una fiscalitat ambiental catalana per a les externalitats que provoquen les grans empreses de comerç electrònic
Ara bé, apostem per una política decidida de plans d’ocupació amb formació per reorientar i complementar aquells perfils laborals vinculats als sectors més afectats per la pandèmia, per la concertació amb els agents i el desplegament de les estratègies territorials d’ocupació com a eina per adaptar les polítiques actives d’ocupació a les necessitats de cada territori i, finalment, per establir un salari mínim català que se situï al 60% de salari mitjà. A mitjà i llarg termini les solucions impliquen transformar l’actual model productiu, reduir al mínim el pes de l’economia submergida i posar fi al frau fiscal i a la seguretat social, i per fer-ho efectiu ens cal tenir les eines d’estat que tenen les nacions independents.
Què cal fer amb la reforma laboral de l’Estat?
Continuar exigint i aconseguir finalment la derogació de les reformes laborals impulsades pels governs del PP i del PSOE/PSC. S’ha de retornar la capacitat negociadora a les persones treballadores, a la cultura laboral del diàleg, el respecte pels drets adquirits i a la negociació col·lectiva.
Quines propostes tenen per reduir l’atur juvenil?
Revertir l’alt índex d’atur i la precarietat estructural que pateix el jovent és una prioritat. A tall d’exemples: posar fi als falsos autònoms en els casos dels riders i crear una legislació pròpia per a les pràctiques curriculars, per tal de dotar-les d’una remuneració econòmica en tots aquells sectors en què actualment no s’està remunerant, tant a les universitats com en la formació professional. També gestionar el fons europeu de Garantia Juvenil amb l’objectiu d’aplicar uns criteris propis adequats al jovent català i que no estiguin subordinats a les normatives estatals.
S’haurien de traspassar competències de gestió de les prestacions d’atur, subsidis estatals i els fons per a les polítiques d’ocupació
Per últim, establir ajuts perquè joves acollits al Programa de Garantia Juvenil (PGJ) es constitueixin com a treballadors i treballadores autònomes per poder ser contractats per empresaris autònoms que contractin joves acollits al PGJ.
Com afavoriran la inserció laboral de col·lectius específics com persones amb discapacitat, de més de 50 anys o transsexuals?
Per a les persones amb discapacitat, definir un model de treball que afavoreixi la seva integració real en el mercat laboral, per a una millor inclusió social en l’empresa ordinària. Intensificar accions preferents per a les persones en situació d’atur de més de 45 anys, per tal de garantir-los una jubilació digna. I pel col·lectiu transsexual impulsar polítiques actives d’ocupació efectives per garantir la seva plena inserció en el món laboral, encaminades a millorar la formació, la capacitació i les certificacions professionals d’aquest col·lectiu, així com facilitar totes les eines i els mecanismes que permetin posar fi a la precarització que pateixen. En aquest sentit, es fa necessari que les polítiques públiques d’ocupació garanteixin reserves per aquests col·lectius amb l’exigència per a les empreses contractants del manteniment del lloc de treball un cop s’hagin acabat els programes públics d’inserció.
Què els sembla l’aprovació de l’Ingrés Mínim Vital? Cal apostar per la Renda Bàsica Universal (RBU)?
Era una mesura necessària, però que no està complint amb el que es va prometre i que a Catalunya tenim la sensació que intenta competir amb la Renda Garantida de Ciutadania, que actualment perceben de 150.000 persones i que el 2020 ha suposat una inversió de 427 milions d’euros per part de la Generalitat. En aquest sentit, ERC ha acordat el traspàs de la gestió de l’IMV a la Generalitat en el marc de la negociació dels pressupostos de l’Estat per tal de fer-la una eina realment complementària a la RGC i resoldre el col·lapse que ha patit l’aplicació d’aquesta mesura que el president Sánchez, quan es va aprovar reiterava constantment: “No deixarem ningú penjat”, “Un gran pas per la decència i la justícia social”.
La nostra proposta es seguir desplegant la llei de Renda Garantida de Ciutadania incorporant els esquemes de l’IMV, en una finestreta única
A hores d’ara continua la lentitud en el reconeixement de la prestació -fonts de la Seguretat Social parlen de col·lapse-, i el nombre de persones beneficiàries que l’han rebut és molt baix amb relació al que es va dir. Per tant, la nostra proposta es seguir desplegant la llei de Renda Garantida de Ciutadania, ampliant progressivament els drets de les persones i les llars destinatàries i incorporant els esquemes de l’IMV de l’Estat, en una finestreta única en benefici de les persones en situació de pobresa. Tanmateix, cal avançar cap a un sistema menys assistencial i més eficient: una garantia de renda bàsica universal que impulsi l’autonomia i els projectes de vida personal i laboral de cadascú sent conscients que la seva implementació requereix un pacte de país i una fiscalitat associada que en permeti una correcta aplicació.
En l’àmbit estatal i català, s’ha protegit prou els sectors més afectats per les restriccions de la pandèmia?
La crisi provocada pel coronavirus ens ha agafat a contrapeu, i ha provocat una crisi econòmica d’una complexitat desconeguda, i diferent de tot el que havíem viscut fins ara. És en aquest context on s’ha palesat la feblesa del sistema econòmic i la manca de recursos, tant de l’Estat espanyol com de Catalunya, amb relació a altres països de l’entorn europeu (Alemanya, França, Dinamarca, Itàlia, Suècia) a l’hora d’abocar recursos cap als sectors més afectats per la pandèmia.
Malgrat tot, cal recordar que la Generalitat no disposa de totes les competències ni dels recursos per fer front a aquesta situació d’emergència, però està utilitzant totes les eines que té al seu abast per intentar pal·liar-la. En aquest sentit, mentre la Generalitat ja ha mobilitzat més de 1.700 milions d’euros en ajudes directes a persones autònomes, treballadores en ERTO i empreses dels sectors més afectats, el Govern espanyol no ha executat ni un euro en ajudes directes. Mentre que l’Estat espanyol ha mobilitzat un 1,3% del PIB en ajudes, la mitjana de la zona euro ha estat d’un 4% del PIB. Cal exigir a l’Estat que compleixi amb les seves obligacions.
La pandèmia ha accelerat el nombre de persones que treballen per a plataformes, moltes d’elles de repartiment. Com s’ha de regular el treball dels riders?
Cal posar fi als falsos autònoms en els casos dels riders; i mitjançant la Inspecció de Treball s’ha de fer un seguiment de l’actuació en matèria laboral de les empreses. Aquestes han de complir la legislació laboral vigent, fent especial èmfasi en la prevenció de riscos laborals.
Proposem crear el cos de Subinspector Laboral, Escala de Seguretat i Salut Laboral com a cos de l’administració catalana
I de forma general, cal regular la subcontractació de serveis per evitar que sigui usada com un mecanisme per reduir costos salarials i que les externalitzacions no signifiquin una justificació per a l’acomiadament procedent. Per fer-ho efectiu, cal igualar les condicions de les persones treballadores subcontractades i desarticular la cessió il·legal de treballadors i falsos autònoms.
Quines propostes tenen per reduir la bretxa salarial i afavorir la inserció laboral femenina?
Eliminar la bretxa salarial de gènere promovent la transparència retributiva a les empreses, així com el reforç i el compliment de la igualtat retributiva en el treball regulada per llei, per tal de lluitar contra la precarització i la pobresa femenina i per blindar la igualtat en el món laboral, amb l’objectiu de garantir l’autonomia econòmica de les dones, la superació del terra enganxós que fixa les dones als llocs més baixos de les escales professionals i trencament del sostre de vidre.
Per altra banda, també cal fer una aposta per la incorporació de les dones en aquells sectors econòmics en salaris més elevats com, per exemple, els àmbits de les anomenades STEAM.
Quines competències li manquen, o li sobren, al Govern i al Parlament en matèria de regulació laboral?
S’haurien de traspassar a la Generalitat les competències en la gestió de les prestacions d’atur i altres ajuts, subsidis estatals i els fons per a les polítiques d’ocupació, creant mecanismes que permetin estabilitzar els serveis i donar-los continuïtat en el temps. També que el govern de l’Estat compleixi amb la seva responsabilitat de transferir els recursos provinents del fons de contingència europeu, com els de Next Generation, i els fons als quals s’han compromès, i que haurien de ser transferits per ser competència de la Generalitat, com l’IMV.
A mitjà i llarg termini les solucions impliquen transformar l’actual model productiu i ens cal tenir eines d’estat
Quant a la regulació laboral, el Parlament hauria de tenir plena sobirania per impulsar i legislar sobre un marc propi de relacions laborals amb un Codi Català de Treball que permetés, entre moltes altres qüestions, establir un salari mínim català adequat al cost de la vida al nostre país.
El comerç a través d’Amazon augmenta notablement i el petit comerç ho pateix. Creuen que s’ha d’ajudar al segon? Com?
Ens cal preservar el comerç urbà de proximitat, garantint la pervivència d’una àmplia oferta de petit comerç independent i eficient, que resisteixi les tendències d’integració vertical del sector; i per tal que els municipis siguin més vius, integradors, segurs i actius en el dinamisme social i econòmic.
El tancament de Nissan s’ha de convertir en una oportunitat industrial per avançar cap a la mobilitat sostenible
Per raons de sostenibilitat i de preservació del nostre model de comerç, i per ajudar-lo, proposem la creació en l’àmbit europeu d’un impost sobre el comerç electrònic que gravi la singular capacitat econòmica d’aquelles empreses que basen el seu benefici, sobretot, en la venda en línia i que, per tant, no contribueixen a mantenir la funció social que té el comerç integrat en la trama urbana mitjançant les botigues físiques.
Ara bé, mentrestant cal també apostar per una fiscalitat ambiental catalana associada a les externalitats negatives que provoquen aquestes grans empreses de comerç electrònic. Finalment, cal apostar decididament i des de l’Administració per la digitalització del teixit comercial i impulsar polítiques públiques com l’adquisició de locals per fomentar nous models comercials o l’impuls de les Àrees de Promoció Econòmiques Urbanes aprovades recentment per llei al Parlament de Catalunya.
Hi ha sectors, com l’agrari, on els sindicats i organitzacions demanen molta més inversió i dedicació en inspecció laboral. Què n’opinen?
Hi estem d’acord, però no sols en el sector agrari, sinó en tots els sectors. Cal reforçar la Inspecció de Treball com a eina per a la garantia de la vigilància i el control de les relacions en el món laboral, fent èmfasi en aquells àmbits en què, bé d’ofici o provinents de la concertació, calgui fer-hi incidència. Per això proposem crear el nou cos de Subinspector Laboral, Escala de Seguretat i Salut Laboral com a cos de l’administració de la Generalitat de Catalunya. També cal implementar mesures contra l’economia submergida.
Acabi la frase
Els ERTO… són un instrument per aturar el cop que ha suposat la irrupció de la pandèmia per a milers de treballadors i treballadores, per mantenir uns ingressos mínims que els hi permet afrontar el dia a dia, no sense dificultats. Malauradament, i per incidències en la tramitació, encara hi ha molts treballadors i treballadores que amb data d’avui no ho ha cobrat tot.
La paga extra al personal sanitari per la Covid-19… en unes circumstàncies excepcionals, mai abans viscudes, va ser un reconeixement puntual. Ara cal consolidar unes condicions laborals dignes i dotar al sistema sociosanitari d’una estructura de personal adequada.
L’edat de jubilació… com a norma general, s’hauria de mantenir a 65 anys, i a partir d’aquí promoure l’envelliment actiu dels treballadors i les treballadores.
El tancament de Nissan… s’ha de convertir en una oportunitat industrial per avançar cap a la mobilitat sostenible, garantint i incrementant els llocs de treball tant de Nissan com de les empreses auxiliars.
El model laboral a seguir és el de… la concertació entre els agents socials, basat en la negociació col·lectiva i la mediació, el diàleg social i el reconeixement de les parts amb un model de cogestió i corresponsabilitat dels treballadors i treballadores a l’empresa, amb uns sindicats forts (amb afiliació i participació) i unes patronals compromeses amb desenvolupament econòmic i sostenible del país.
El teletreball… no es pot convertir en un objectiu en si mateix; la transformació dels sistemes de treball ha d’anar acompanyada d’una regulació laboral apropiada sense pèrdua de drets.
La deslocalització… és el resultat d’interessos especulatius que cerquen un benefici econòmic ràpid i té conseqüències negatives en la cohesió social i econòmica d’un territori i dels seus ciutadans.
La gestió de les ajudes als autònoms... va tenir problemes informàtics inicials. Malgrat això, la gestió de les posteriors onades d’ajudes, en les que s’hi van destinar més de 260 milions d’euros, demostra que s’ha esmenat l’error inicial i s’ha establert un sistema eficient de gestió d’ajudes.
A casa meva, la conciliació familiar-laboral… és un principi i pràctica bàsica per a la convivència i, malgrat les dificultats organitzatives actuals, des del món de la política s’hauria de predicar amb l’exemple.
El meu primer treball va ser… de grum a la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
