El pròxim 9 de juny se celebraran unes eleccions europees que es preveuen de les més importants de les darreres dècades. La ciutadania d’Europa haurà de considerar el context de canvi en què es desenvolupen els principals vectors de transformació social. Les grans transformacions digitals, ecològiques i demogràfiques representen els principals reptes per definir el paper d’Europa en l’escenari mundial.
També és rellevant la reafirmació del model social europeu, hereu dels grans acords de la fi de la Segona Guerra Mundial, amb el reforç de l’estat del benestar que ha caracteritzat la convivència europea com una àrea de progrés, protecció i seguretat per a la majoria de persones, entitats, empreses i institucions. En aquestes eleccions, aquest model està en joc i la ultradreta el posa en qüestió.
Europa no pot ser només un mercat comú, sinó que ha d’esdevenir un marc federal d’estats-nació que fonamenti un model sostingut per una política d’harmonització fiscal que tingui com a conseqüència que hi hagi prou recursos per mantenir l’estat del benestar. És necessari federalitzar d’una vegada la gestió de les despeses i inversions públiques per tal d’aconseguir reequilibrar les desigualtats entre països per garantir uns estàndards mínims de qualitat en els serveis públics. Així es faran realitat els drets de ciutadania i se’n redistribuirà la riquesa. S’ha d’empènyer també amb la reindustrialització, l’ús de tecnologies i la regulació de la digitalització i la intel·ligència artificial. Europa no ha de fer seguidisme, i ha de ser una referència en la democratització de les tecnologies, amb una perspectiva que les posi al servei de les persones i no de les cinc grans multinacionals oligopolistes del sector tecnològic que controlen les dades de tothom.
Tenim claríssim, des del moviment sindical d’arreu d’Europa, la importància d’aquestes eleccions per frenar l’avenç de l’extrema dreta al continent. Aquesta aprofita de uns anys ençà una tendència global per treure profit de les contradiccions de les democràcies en una Europa que ha encadenat períodes de crisi, els quals que han trencat els projectes de vida de milions de persones i han aprofundit brutalment les desigualtats.
Mitjançant el populisme proteccionista i l’estratègia de dividir els interessos de diferents col·lectius socials, el feixisme del segle XXI intenta guanyar terreny entre les classes populars. Amb aquestes tàctiques, busca aconseguir el control de les administracions per començar a desmantellar i privatitzar els serveis públics, afavorint els negocis dels seus aliats. No oblidem que aquests aliats són les elits ultraliberals que continuen acumulant riquesa de manera escandalosa.
La resposta de les forces progressistes a Europa ha de ser clara. En un món canviant i afectat per la desigualtat, cal donar certeses a la ciutadania, garantint condicions materials de vida dignes. Això inclou treball digne, salaris suficients, habitatge assequible i serveis públics excel·lents. No hi ha més certesa que saber que la democràcia facilita l’accés a aquest nivell de vida. Per això, és essencial assegurar aquests drets per a tothom.
En aquestes eleccions, ens juguem la continuïtat de les polítiques dels darrers anys. Sense elles, s’hauria desprotegit les persones de la pitjor crisi en un segle, la pandèmia, i són elles les que han apostat per la reconstrucció d’un model productiu que encararà els reptes de la transició digital i ecològica de manera sostenible. Si no tenen continuitat, podríem retrocedir als anys foscos de l’austeritat europea que va ofegar les societats dels diferents països de la UE. Cal votar per dir alt i clar que volem protegir les persones i el planeta, no només els banquers i els empresaris. La disjuntiva és clara, més Europa o més austeritat: això és el que està en joc en aquestes eleccions.
Però és que encara ens hi juguem molt més: per exemple, continuar progressant en els drets i llibertats de totes les persones i col·lectius, o retrocedir com proposa l’extrema dreta. Hem de triar si volem seguir avançant en la igualtat de gènere, els drets de les persones LGTBI+, els drets de les persones amb discapacitat i garantir una política de fronteres que respecti el dret d’asil i el flux lliure de persones, que eviti les morts a la Mediterrània o les fronteres del nord d’Àfrica, o, en canvi, patir les conseqüències de quedar-nos on som. Sabem que calen polítiques inclusives que fomentin una societat democràtica i saludable, no confrontada i discriminatòria com proposa l’extrema dreta, i que el que es decideix a Europa ens afecta a Catalunya, a les ciutats, pobles, barris, llocs de treball, escoles, centres de salut i àmbits culturals.
Des de CCOO de Catalunya estem fent una crida a la classe treballadora perquè el dia 9 de juny no es quedi a casa. Cal votar per omplir les urnes de vots progressistes que construeixin l’Europa social, l’Europa dels treballadors i les treballadores.
