Les treballadores del servei d’atenció domiciliària (SAD) s’han plantat davant la proposta de la patronal per desbloquejar el conveni sectorial a Catalunya. Des de CCOO critiquen “l’actitud dilatòria” de la patronal, conformada per les entitats Acra, la Unió, la Confederació, Asade i el Consorci de Salut i Social de Catalunya. Afirmen que no van fer arribar la proposta als sindicats amb antelació i preparen un calendari de mobilitzacions i possibles aturades del servei per unes propostes que qualifiquen de “presa de pèl”.
Des de la patronal defensen que en els permisos retribuïts per conciliació de 5 dies en cas d’accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica es lliuri un justificant per cada dia que es pretengui exercir el dret al permís, el que suposa una vulneració de la normativa. “És un dret quan existeix un fet causant com una malaltia, però no té sentit que se’ns demani justificar que perdura els cinc dies pels quals tenim un permís per llei. És una proposta totalment il·legal”, afirma Noelia Santiago, delegada del Servei d’atenció domiciliària de CCOO de Catalunya.
En matèria salarial tampoc hi ha acord, la patronal fa dues propostes, amb una pujada salarial total del 13,5% enfront una única del 21,5% que demanen els sindicats (7,5% el 2023, 6% el 2024 i 8% el 2025). Els augments que proposa la patronal es distingeixen segons si l’ajuntament treu a concurs la licitació del servei, en el que hi hauria un augment progressiu del 0,5% el 2023, del 3% el 2024, 2025 i 2026 i del 4% el 2027. En el cas que no es tregui a concurs, l’augment progressiu seria del 3,25% amb un pagament únic del 10,25% restant el 2027. El que a la pràctica suposa una desigualtat entre les treballadores. “És discriminatori i ens perjudicaria a moltes per exemple amb la declaració de la renda, que no hem de fer en moltes ocasions perquè no arribem al mínim”, denuncia Santiago.
També són punt de discussió la bossa d’hores que les empreses volen mantenir. En cas que per qualsevol motiu aliè a la treballadora no pugui fer el servei perquè el pacient està al metge o a una residència, són hores que s’acumulen i que s’han de recuperar. Els sindicats en demanen la supressió, ja que defensen que no és culpa de la plantilla i no en són responsables.
Pel que fa a les baixes mèdiques, els sindicats defensen que l’empresa pagui el complement de la prestació de la seguretat social per percebre el 100% del salari. “Amb una feina tan física haver d’agafar una baixa és habitual, però si tenim sous precaris i passem a cobrar el 65% per agafar-la, la majoria optem per anar a treballar dopades perquè és l’única manera que podem arribar a final de mes”, lamenta Santiago. Des de la patronal asseguren que el complement incentivaria l’absentisme laboral, un argument que des de CCOO qualifiquen “d’injust”: “no s’agafarien més baixes, sinó les que han de ser i que ara s’estalvien. És deixar de treballar sense treure el fetge per la boca”, sentencia Santiago. A més, també defensen una jornada laboral de 35 hores, que ara se situa en les 37, que la delegada del SAD de CCOO de Catalunya assegura que “suposaria tenir, almenys, un pacient menys cada setmana i menys pressió per a nosaltres”.
També demanen un paper més actiu de les institucions “perquè un servei que és públic però tenen externalitzat es pugui dur a terme en unes condicions dignes” i afegeixen que “si s’augmentés la dotació pública a canvi que es milloressin les condicions de les treballadores arribar a un acord seria més fàcil”.
7 comentaris
Las trabajado@s familiares somos las grandes olvidad@s ha de haver mejoras en nuestro sector es un trabajo que no se ve pero está es importante pará nosotr@s y ara los usuari@s.
La precariedad que tiene el sector es por culpa de firmar convenios basura desde el primero hasta el último (V), en cada uno de ellos han firmado perdida de derechos para las personas trabajadoras y harán lo mismo en el VI, tanto paripé cuando sabemos lo que pasara…. aparte de las “peticiones” que se vuelven a solicitar, mi interés es en como va a quedar regulado el nuevo modelo de SAD de proximidad teniendo en cuenta que sus creadores consideran que este modelo para que sea rentable no puede encorsetarse en un convenio, se exige disponibilidad, flexibilidad, desempeño de funciones distintas a las propias del trabajador de base ( trabajadoras familiares y aux llar ) , sin compensació. económica.
Dejar de tomar el pelo y de seguír envolviendo la realidad por favor.
No teniu vergonya, porteu desde 2001 amb la mateixa canço i l’únic que sapigueu fer és donar-li la mà a la patronal i més precarietat als treballadors.
On estaven aquests “Sindicats” el any passat quant vàrem fer vaga?? esclar el que reivindicaven no era del vostre interès veritat??
Per què no dieu que aquesta negociació s’ha convertit en una lluita dels Sindicats mayoritaris per veure qui la té més llarga sense importar-vos els treballadors? l’únic que fareu i en el que estareu d’acord és en firmar un altre conveni pitjor que l’anterior….
sois unos sinvergüenzas. solo os importa ganar más dinero a costa de un colectivo que a día de hoy es imprescindible y poco valorado por patronal y sindicatos lacayos que sólo van a pasar el rato.sois unos mediocres.
aquí tot plegat, els que es beneficien són les empreses privades
me ha gustado mucho… muchas gracias por estar ahí..
com voleu envellir vosaltres?
a casa i en bones condicions oi? doncs cuideu i tracteu bé a qui cuida.