Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’any 2023 les empreses catalanes disposaven de 238 milions d’euros per invertir en formació contínua bonificada, però només en van gastar una mica més de la meitat: 122,8 (51,4%). L’any anterior va passar si fa no fa igual: hi havia una bossa de 233,5 milions i només se’n van utilitzar 118,4 (50,7%). Aquestes xifres surten dels informes que publica la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo (Fundae), entitat pública que gestiona els fons de les cotitzacions socials que es destinen a la formació contínua dels treballadors. Segons aquests informes, les empreses catalanes que demanen aquests fons no arriben ni al 20% de les que potencialment podrien.
Els sindicats CCOO i UGT, i les patronals Foment i Pimec, fa temps que treballen perquè una part d’aquests diners que no es gasten, i que al final es transfereixen als pressupostos generals de l’Estat, es dediquin a l’aprenentatge del català entre els treballadors d’origen immigrant. Actualment, a aquesta finalitat s’hi destinen quantitats simbòliques: mig milió d’euros del Consorci de Formació Contínua de Catalunya (Conforcat) i un altre mig milió del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Amb els primers es dona formació a un miler de treballadors cada any i amb els segons a un miler de persones en situació d’atur.
Aquestes 2.000 persones representen aproximadament el 0,22% de les 904.600 que configuren la població activa d’origen estranger a Catalunya, segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu. Un 28% d’aquests treballadors provenen de països de la Unió Europea, mentre que el restant 72% ho fan de fora, amb el Marroc, la Xina, Hondures i Colòmbia com els principals països de procedència de la mà d’obra d’origen estranger no comunitària.
Les empreses catalanes ‘perden’ més de cent milions d’euros cada any de formació contínua que no es fa
Dimarts 14, CCOO va presentar el document En defensa de la llengua catalana i per la promoció del seu ús social, en una jornada que va comptar amb diversos experts que van analitzar la situació del català, en especial a l’escola i al món del treball, al conjunt de territoris de parla catalana. Dues de les mesures que s’hi presenten per impulsar el català en l’àmbit del treball són “desenvolupar plans de formació lingüística i de reciclatge en el marc de la formació contínua perquè el conjunt dels treballadors i treballadores adquireixin la competència lingüística adequada” i “incloure plans d’acollida lingüística per als treballadors i treballadores estrangers en el marc d’un pla de gestió de la diversitat de l’empresa”.
Montse Ros, coordinadora del document, explica a aquest diari que “fa quaranta anys, n’hi va haver prou amb l’escola per fer del català una llengua transversal i una eina de cohesió social, avui necessitem la implicació del món de l’empresa”. “Als anys 80 no hi havia una emigració viva —raona—, la immersió a l’escola es va fer sobre els fills i nets d’una migració que ja estava establerta a Catalunya, i per això el pilar havia de ser l’escola. L’emigració actual és viva, és de persones adultes que arriben buscant feina i que després porten els seus fills”. I aporta aquesta dada: “No tenim ni un sol estudi fet per sociolingüistes sobre l’ús del català als centres de treball”.
Una petita passa endavant
El que es pregunten, des de fa un temps, els agents socials és, segons Ros, “per què no s’usen aquests fons, que són diners finalistes que s’han de gastar en formació i no estem gastant, en fer formació en llengua catalana a tots aquests treballadors provinents de la immigració?”. Cada empresa pot demanar una quantitat de diners per formació contínua en funció del seu volum de treballadors, però la realitat és que només ho fan les que disposen de molta plantilla i un bon departament de recursos humans. “Estem desaprofitant un finançament molt gran, una part pot anar al català i una altra a altres formacions que segur que fan falta”, matisa Ros.
Arran de la Llei d’FP (2022), les cotitzacions socials destinades a formació contínua les gestionen a parts iguals els ministeris de Treball i d’Educació. Àlex Lobaco, subdirector del Conforcat, explica que el Ministeri d’Educació i Formació Professional “inicialment permetia fer servir aquestes subvencions de formació únicament per a certificats professionals, però es va admetre que el català és una competència clau i professionalitzadora, i això ens ha permès disposar d’un major finançament aquest any per formar en català a persones amb feina”. Admet, però, que un miler de treballadors “és una quantitat molt petita tenint en compte el volum total”.
El paper de Política Lingüística
Segons explica Ros, en aquest propòsit de fer arribar el coneixement del català als treballadors migrats hi juga un paper important el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que és l’organisme depenent del Departament de Política Lingüística (abans de Cultura) que acredita la formació i el coneixement del català, en sis categories (A1, A2, B1, B2, C1 i C2), d’acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.
Els agents socials demanen al CPNL més facilitats a l’hora de realitzar els cursos, és a dir, que tinguin més mòduls, de tal manera que els alumnes puguin encaixar-los amb les seves obligacions laborals, i que els centres acreditats puguin fer les proves, ja que actualment l’única manera d’obtenir el títol, després de fer els cursos, és presentant-se a una única prova lliure anual que convoca el CPNL.
“L’aprenentatge del català ha de tenir dues potes, una al sistema educatiu i una altra al sistema del treball, i el CPNL hauria de convertir-se en facilitador d’aquests dos sistemes aportant formació i material”, apunta Ros. I afegeix: “Nosaltres demanem que l’acreditació sigui gratuïta, modal i adaptada, i que el CPNL formi formadors i proporcioni recursos didàctics, però que deixi que altres facin l’acreditació”.
Amb tot, ara mateix aquestes converses estan en punt mort, admet Ros, ja que el CPNL no està disposat a cedir el control dels exàmens a cap entitat. Segons explica Lobaco, “el fet que els alumnes hagin d’esperar mesos fins a examinar-se un cop han acabat el curs és certament un hàndicap”, i per això els sindicats demanen al CPNL que “segueixi el model Cambridge, ja que aquesta universitat facilita als centres formadors els materials i l’examen”, una solució que podria ajudar el CPNL a eixugar la llarga llista d’espera que té per als cursos de català que organitza directament.
