La reforma de l’Estatut dels Treballadors efectuada pel govern de Mariano Rajoy el 2012, fent ús de la majoria absoluta de què disposava el Partit Popular al Congrés espanyol, ha rebut des de llavors nombroses crítiques, especialment des dels col·lectius sindicals.
Coneguda com la ‘reforma laboral’, l’edició del text legal va ser avaluada recentment pel Fons Monetari Internacional (FMI), que va concloure que si bé va crear treball, també va augmentar la taxa de pobresa entre els treballadors i no va disminuir significativament la temporalitat del mercat laboral espanyol.
La reforma laboral del govern Rajoy ha tornat a portar cua darrerament, després que els sindicats UGT i CCOO demanin a l’executiu de Sánchez la derogació immediata de la modificació feta a l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors.
La modificació: eliminar l’autorització prèvia dels ERO
El canvi en qüestió és que, des de la reforma laboral del 2012, l’empresariat no ha de demanar una autorització prèvia a l’administració a l’hora de presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO). Si considera que l’activitat econòmica a la seva empresa ha disminuït, pot aplicar un ERO que no és avaluat per una autoritat fins que ja s’ha aplicat.
“En matèria de suspensió del contacte de treball i de reducció de la jornada (…) es pretén refermar aquest mecanisme [els ERO] alternatiu als acomiadaments, donant-los agilitat mitjançant la supressió del requisit d’autorització administrativa”, va justificar Mariano Rajoy a les disposicions generals del reial decret llei que va efectuar la reforma laboral el 2012.
L’executiu popular va justificar aquest instrument com un mal menor, amb la intenció de fer els ERO més atractius pels empresaris per tal que no efectuessin acomiadaments. Ara, però, el comitè d’empresa de Nissan considera que s’ha de derogar aquest article de manera urgent i amb aquesta demanda es va manifestar el passat dijous.
El grup sindical considera que “la derogació és clau en el desenvolupament del conflicte, perquè Nissan es veuria obligada a dialogar la proposta de tancament”, diu USOC en un comunicat. Per la seva part, CCOO insisteix que “és fonamental evitar que Nissan tingui via lliure per executar un possible ERO d’extincions sense que hi hagi una autorització prèvia de l’administració”.
En efecte, el fet que la reforma laboral eliminés l’autorització prèvia agilita el procés -era precisament l’objectiu de l’executiu de Rajoy- i garanteix a l’empresariat que pot executar l’ERO després dels 30 dies de negociació amb els representants de la plantilla, hi hagi o no acord. L’article 51 encara insta a una negociació “de bona fe amb vista a la consecució d’un acord”, però és l’autoritat judicial qui, a posteriori, estima o desestima l’expedient.
Preguntat en roda de premsa sobre la utilitat de fer ràpidament aquesta ‘contra-reforma’ perquè serveixi a la plantilla de Nissan, el secretari general de CCOO a Catalunya Javier Pacheco creu que encara és possible. El sindicalista confia que el govern de Pedro Sánchez torni a modificar l’article 51 abans del 30 de juny, quan Nissan ha anunciat que arrencarà legalment el mes de consulta prèvia a l’execució de l’ERO.
De tota manera, Pacheco considera que recuperar l’autorització prèvia serà útil en altres casos: “Que les empreses hagin de demostrar davant de l’autoritat laboral que les seves causes són objectives és importantíssim per poder evitar expedients fraudulents”.
L’estira-i-arronsa sobre la derogació
Podemos incloïa al seu programa la derogació de la reforma laboral de 2012 feta per l’executiu de Rajoy, així com de la de Zapatero del 2010. Amb tot, l’acord de govern progressista que van signar el PSOE i Unidas Podemos a finals de 2019 integra una clàusula referent a segona modificació: “Derogarem la reforma laboral. Recuperarem els drets laborals arrabassats per la reforma laboral de 2012″, diu l’acord de coalició progressista.
El debat entre la derogació total o parcial de la reforma feta pel PP el 2012 ha estat un dels punts de debat més calents a la política espanyola en el mig any de coalició progressista. La ministra socialista d’Economia, Nadia Calviño, va refusar “mirar enrere” i va proposar retocar els “aspectes més lesius” de la reforma del 2012. Això va ser en l’anterior legislatura que va desembocar, en pocs mesos, en les eleccions de novembre de 2019 prèvies al govern de coalició amb Unidas Podemos.
Ja en l’actual legislatura, i amb el partit liderat per Pablo Iglesias a l’executiu, la ministra de Treball Yolanda Díaz va parlar d’un “desmuntatge” en dues fases: una d’anul·lació d’elements urgents i una segona que signifiqués la redacció “d’un nou Estatut dels Treballadors per al Segle XXI”.
L’estira-i-arronsa entre derogació total o modificació parcial va reviure durant la pandèmia del coronavirus. PSOE, Unidas Podemos i EH-Bildu van signar un acord al maig amb què el grup basc donava suport a la pròrroga de l’estat d’alarma a canvi de “derogar de manera íntegra la Reforma Laboral de l’any 2012 impulsada pel Partit Popular abans de la finalització de les mesures extraordinàries (…) derivades de la Covid-19”.
La sorpresa de la claredat amb què el PSOE afirmava la derogació total va durar poques hores. A mitjanit, el partit de Ferraz va emetre una “nota aclaridora” en què modificava l’acord. El nou text, calcat a la redacció de l’acord progressista que va donar lloc a l’executiu actual, parla de “recuperar els drets laborals arrabassats” i en comptes d’una reforma íntegra proposa tres punts d’actuació urgent. La rectificació no va agradar ni a Unidas Podemos ni a EH-Bildu, ja que els seus dos líders van exigir l’endemà el compliment del pacte signat.
