La campanya de la declaració de la renda ja ha finalitzat i un dels resultats més interessants que ens pot proporcionar l’economia conductual és la percepció que té la població sobre els impostos que es paguen
Existeix un concepte denominat pressió fiscal que fa referència als ingressos per part de la hisenda pública d’un país i el seu producte interior brut, és a dir, quina relació existeix entre allò que recapten les institucions i un indicador que aproxima el creixement econòmic d’un territori. Com qualsevol concepte econòmic, especialment en tractar-se d’una xifra, aquest pot ser interpretat i percebut de diferents maneres. A Espanya la pressió fiscal, segons aquest informe de l’OCDE, va ser l’any 2022 d’un 37,5%.
L’anterior dada permet il·lustrar part de la realitat fiscal espanyola, però per a dur a terme una anàlisi conductual és important integrar percepcions i valoracions subjectives sobre el sistema impositiu, és a dir, una vegada analitzada la realitat del pagament, passem a analitzar la percepció que tenen els ciutadans del que paguen a les institucions.
El CEO, el Centre d’Estudis d’Opinió de Catalunya, realitza anualment estudis sobre percepcions i anàlisis subjectives de diferents qüestions socials. L’any 2023 comptava amb un conjunt de preguntes sobre la visió de la població catalana dels impostos, concretament comptava amb un qüestionari realitzat a 2083 individus. La pregunta 15 d’aquest qüestionari feia referència a una valoració general del sistema impositiu, els resultats indicaven que el 29,9% de la mostra estaria disposada a pagar més impostos, en comparació amb el 14,1% que voldria reduir-los. En canvi, la pregunta 17 feia referència a la relació entre impostos i serveis públics. Per a aquesta pregunta el 14,7% de la mostra considerava que els serveis que rebia eren superiors al que paga en impostos, el 26,9% que eren equivalents i finalment el 55,2% de la mostra que eren inferiors.
En l’àmbit estatal, en el conjunt d’Espanya, el CIS, Centre d’Investigacions Sociològiques, realitza anualment una enquesta sobre percepció, esforç fiscal i opinió política. La mostra de l’any 2022 recull 2.543 entrevistes i inclou al voltant de 50 preguntes. La pregunta 12 és la següent: Diria Vostè que el que els/les espanyols/es paguem en impostos és molt, regular o poc? En l’any que estem analitzant, el 41% de la mostra va respondre amb “molt” i només el 9,6% pensaven que paguem pocs impostos. La pregunta 13 compara la realitat espanyola amb la d’altres països europeus, concretament diu així: Diria Vostè que el que els/les espanyols/es paguem en impostos és molt, regular o poc? El 34,3% creu que paguem molt en impostos i el 35,9% poc. Finalment, la pregunta 15 fa referència al concepte de justícia darrere dels impostos “I, creu Vostè que, en general, els impostos es cobren amb justícia, això és, que paguen més els qui més tenen, o no ho creu així?” Per a aquesta pregunta un 79,9% de la mostra dona una resposta negativa.
Si ens traslladem al context europeu, podem fer ús de la European Social Survey, una enquesta que es realitza cada dos anys i compta amb una mostra molt àmplia, en algunes edicions disposa de preguntes sobre la concepció i percepció dels impostos. Per exemple, l’any 2008 van preguntar als individus si creien que les autoritats fiscals eren eficients fent el seu treball, en el gràfic 1 observem les respostes per a tota la mostra. Concretament, en el cas espanyol, el 26,8% de la mostra els atorgava un 4 o menys a les institucions en una escala del 0 al 10.
L’enquesta de l’any 2010 preguntava als individus si preferien un increment en els impostos i en conseqüència en la despesa en serveis socials, o al revés. En el cas espanyol, al voltant del 74% de la mostra enquestada responia amb un 5 o més en una escala del 0 al 10 a aquesta pregunta, sent 10 “augmentar els impostos i la despesa social molta” i el 0 tot el contrari.
A partir de les dades anteriorment presentades tenim tres imatges diferents, una catalana, una espanyola i una europea. Amb aquests resultats estadístics podem contextualitzar alguns dels conceptes més rellevants de l’estudi de la percepció impositiva dins de l’economia per tal d’entendre com s’entrellacen els impostos, la seva percepció i l’economia conductual.
La literatura acadèmica assenyala que els individus tendeixen a pagar més impostos, estar més a favor d’ells, o almenys a cometre menys frau fiscal, si els impostos a pagar es conceben com a justos, quan queda clar el seu ús o destinació i quan la resta d’agents els paguen. Aquestes tres idees es veuen materialitzades, de manera negativa, amb els següents resultats; a Catalunya gran part de la mostra creu que rep menys del que dona en impostos, a Espanya més del 70% de la mostra creu que el sistema no és just i en la mostra europea en el cas espanyol més d’un 20% suspèn a les autoritats fiscals si es parla d’eficiència.
Precisament per les problemàtiques mencionades anteriorment, el CIS, el CEO o la ESS inclouen preguntes sobre la valoració del sistema impositiu acompanyades d’una pregunta posterior sobre l’ús que es fa d’aquests impostos. Una dada que enriquiria aquest estudi seria disposar de les dades desagregades per preguntes per a calcular la correlació entre la percepció del pagament d’impostos (alta, baixa i mitjana) i la de l’ús dels serveis públics i la seva valoració.
Si el resultat europeu que fa referència a la possibilitat de pagar més impostos anés acompanyat d’una pregunta sobre on hauria d’anar aquesta despesa, ens permetria entendre de manera més rigorosa on ha d’anar destinada aquesta nova ajuda pública. Tal com he esmentat abans, per tal que un impost sigui més “desitjable de ser pagat”, la seva gestió i la seva localització ha de ser percebuda com a justa i eficient per qui ho paga; així doncs, per a desenvolupar una política fiscal expansiva que no generés queixes ni malestars i que fos finançada per noves taxes pagades per la ciutadania, seria necessari saber on estan disposades les ciutadanes a assignar més recursos públics de la seva butxaca.
Emmarcar dins de la realitat de l’exercici fiscal la percepció de la població sobre els impostos és important per dos motius. Primerament, per a entendre si existeix o no una bretxa entre el que els contribuents paguen i el que creuen que estan pagant, precisament per a comprendre si els discursos sobre la inutilitat dels impostos o la seva exagerada càrrega i poca eficàcia tenen un fonament de percepció sociològica generalitzable a tota la població. El segon punt neix del primer, si entenem les creences al voltant dels impostos entre un sector de la poblacional o en un territori, estarem més prop de comprendre quins són els incentius darrere del pagament d’aquests. Sabem que l’acceptació dels impostos i el seu pagament, i en conseqüència la reducció del malestar impositiu i del potencial frau fiscal, pot mitigar-se amb comprensió sobre allò que paguem. Aquest tipus de mesures, acompanyades d’altres campanyes i polítiques públiques, poden actuar com nudges, o traduint-lo de l’anglès de manera literal “petites empentes”, perquè la percepció de l’esforç fiscal i la seva execució estiguin alineades. En conclusió, no sols és important saber quant es paga en impostos, sinó també poder identificar què creu la població que paga i què pensa sobre la distribució d’aquests impostos, aquestes tres idees són claus a l’hora de poder realitzar una política fiscal útil, justa i eficient.
