“Hem aconseguit que Catalunya es faci responsable de la gent que viu en el seu territori”, afirma Norma Véliz Torresano, de l’associació de Mujeres Unidas Entre Tierras, perquè la Generalitat ha obert la cinquena convocatòria de la línia ACOL, un programa que subvenciona durant un any el contracte laboral a jornada completa a persones en situació irregular, un dels requisits que la llei d’estrangeria demana per a facilitar l’arrelament social.
El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) per mitjà de la línia ACOL finançarà uns 630 contractes de treball a entitats sense ànim de lucre, ajuntaments i consells comarcals per a persones en situació irregular amb una dotació pressupostària de 19 milions d’euros el 2023. Els requisits per accedir al programa, que només existeix a Catalunya són: ser una persona extracomunitària i no familiar de persones d’un país membre, poder acreditar mitjançant el padró una permanència continuada a Espanya els darrers tres anys, dels quals, dos han de ser a Catalunya i no tenir antecedents penals. “Aquestes persones viuen aquí i són els nostres veïns i veïnes; fer com si no existissin i negar-los la possibilitat de residir i treballar legalment significa condemnar-los a l’explotació i la marginalitat, i té un cost molt alt per al conjunt de la societat en tots els termes: democràtics, econòmics i socials”, afirmava el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent en la darrera convocatòria.
“Som invisibles per a tot”
“Som invisibles per a tot”, afirma Patricia Zapata, arribada del Perú el 2018 per la situació econòmica i laboral del seu país d’origen. “Era conscient que la meva formació com a tècnica en computació i professora d’anglès no es reconeixeria i hauria de treballar en negre, però em pensava que la regularització seria més senzilla”, assegura. Durant tres anys s’ha dedicat a fer feines de la llar i lamenta que no podia fer-se ni un compte bancari ni formar-se, ja que estava en situació irregular. “Al no tenir NIE havia de demanar a la gent que em fes les gestions al banc, o se’m posava com a excusa per pagar-me menys quan treballava en B”, lamenta. Afegeix que aconseguir la regularització és molt difícil i critica les traves burocràtiques “o et fas parella de fet, que mínim et demanen quatre mil euros o arrelament social on has de demostrar per padró que vius a Espanya des de fa tres anys i un contracte laboral a jornada completa durant un any”, una condició que donat el mercat laboral espanyol és complexa per a molts col·lectius.
Dotació rècord amb 19 milions d’euros
A causa de les dificultats per aconseguir l’arrelament social, la Generalitat va iniciar el 2018 la línia ACOL per oferir el contracte laboral que fixa la llei d’estrangeria com a condició. En les anteriors quatre convocatòries s’hi van destinar més de setze milions d’euros i es van regularitzar 1.046 persones, segons dades de la Generalitat. La pròxima convocatòria, oberta fins al 10 de febrer de 2023, tindrà una dotació de 19 milions d’euros, un 137,5% més que la del 2020 i permetrà l’arrelament social de 630 persones amb problemes d’accés al món laboral i en risc d’exclusió social. La secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona, afirma que “l’ACOL no és només una oportunitat de feina: és una oportunitat de vida, perquè ofereix a persones que viuen en situació d’irregularitat no desitjada la possibilitat de poder viure i treballar sense el temor constant de ser considerades persones de segona categoria” i afegeix que “és una oportunitat que et reconeguin com a persona treballadora, contribuent i subjecte de drets i deures”. A més, en la propera convocatòria diversos ajuntaments catalans han mostrat el seu compromís amb el col·lectiu i han informat que oferiran places ACOL. És el cas de Roquetes, amb quatre vacants o de Sabadell . Altres ciutats ja ho han fet com Sitges que entre l’Ajuntament i altres fundacions el darrer any van contractar a sis persones migrades o l’Hospitalet amb onze candidatures aprovades el 2022.
Més d’un any en gestions burocràtiques
La Patricia Zapata es va presentar en dues ocasions a la línia ACOL, que va conèixer mitjançant Càritas. Va cursar els tres cursos necessaris: 90 hores de català, coneixements laborals i de Catalunya; i va complir els altres tràmits: demostrar que tenia el passaport en vigor i obtenir el certificat d’antecedents penals. “Gestionar la documentació va ser un estrès, ens ajudàvem entre tots els que ens presentàvem”, perquè al no tenir NIE, se’ls hi afegien les dificultats per a gestionar els pagaments al banc. Per últim, van haver de sol·licitar el certificat d’acollida, que van trigar més d’un any en atorgar-li. Després de tot el procés, en la convocatòria de 2021, va quedar fora, ja que es presentaven 14 persones per a tres vacants i després d’una entrevista amb l’asistenta social va rebre una puntuació molt baixa: “jo estava sola a Espanya, vivia en una habitació en un pis compartit, amb la meva família a Perú que depèn de mi i després d’una operació a la mà en la qual no se’m va pagar res i sense cobrar durant la pandèmia al no tenir contracte”. Tanmateix, es va tornar a presentar en la darrera convocatòria en la qual va aconseguir una plaça en la cooperativa Rizoma on fa tasques administratives. “Ara visc més tranquil·la, ja que puc tenir coses tan bàsiques com un compte bancari”, tot i que les dificultats burocràtiques continuen per aconseguir el NIE.
Des de l’Associació de Mujeres Unidas Entre Tierras i la Col·lectiva, l’ateneu cooperatiu de l’Hospitalet fan l’acompanyament per a presentar-se a la línia ACOL a més de vuit-centes persones, entre les quals es troba la Patricia i celebren que existeixi el programa: “hem aconseguit que Catalunya es faci responsable de la gent que viu en el seu territori amb una voluntat política”, reconeixen tot i que lamenten les dificultats burocràtiques i que es gestioni “des de dalt, sense el col·lectiu i sense conèixer les onades migratòries”, reclama Norma Véliz Torresano. A més, demanen coordinació entre la Generalitat i el col·lectiu per a les pròximes convocatòries i recorden que “la línia ACOL va sorgir de la lluita de les persones migrants”.
