La desigualtat va marcar màxims durant la pandèmia a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) des de 1990, segons un informe de l’Institut Metròpoli. En l’índex de Gini, sent 0 màxima igualtat i 1 màxima desigualtat, l’any 2020-2021 va augmentar fins als 0,33 punts. El 2020 Sant Cugat del Vallès amb 34.397€ i Sant Just Desvern (33.858€) van ser els municipis amb la renda anual mitjana més elevada, mentre que a l’altre extrem se situava Santa Coloma de Gramenet (16.264€) i Badia del Vallès (16.334€).
A més, l’any 2020-2021 quasi un terç de la població metropolitana es trobava en risc de pobresa o exclusió social, segons l’indicador AROPE, la majoria concentrada en les zones de població amb les rendes més baixes, és a dir, Santa Coloma de Gramenet (24,2%), Sant Adrià del Besòs (24,2%) i l’Hospitalet de Llobregat (22,7%). Els menors de 16 anys tornen a ser el grup que més risc de pobresa pateix. Un 33,4% dels adolescents estava en risc, mentre que els majors de 65 anys són els que tenen una millor situació, tot i que existeix una bretxa que afecta més a les dones. La desigualtat també és visible en l’augment de persones que van accedir a la Renda garantida de ciutadania (RGC) el 2021, que va escalar fins a les 37.953 persones, més del doble que el 2018 amb Sant Adrià del Besòs i Badia del Vallès com a les poblacions amb més receptors.
Les desigualtats també es fan tangibles en l’atur registrat. La diferència el 2021 en plena pandèmia era de 10,9 punts percentuals entre la taxa d’atur de Badia del Vallès, que registrava el màxim i Sant Cugat del Vallès amb el mínim. Des del 2013, la distància s’havia anat reduint a excepció de la pandèmia. L’any 2022 es va tornar a reduir i Badia del Vallès va registrar el màxim amb un 16,7% de la població sense feina i Sant Cugat del Vallès, la que menys, amb un 5,8%. Lligat a l’ocupació, l’any passat es va reduir la població sense feina que no va rebre prestacions socials: un 39% va percebre una prestació contributiva, que inclou cotització a la Seguretat Social, més d’un 23% un subsidi, mentre que les persones que no van rebre cap ajut es va reduir respecte al 2021 fins al 35,7%.
La població metropolitana destina un 45,6% dels ingressos al lloguer
El Banc d’Espanya recomana no destinar més del 35% dels ingressos a pagar l’habitatge. Tot i així, l’augment del preu de lloguer ha marcat màxims històrics el 2022 fins als 952,4€. A Barcelona escala fins als 1.026,9€ mentre que a la resta de l’AMB se situa en els 820,4€. L’any 2021 a causa de la pandèmia, la despesa dels llogaters va augmentar fins al 45,6% dels ingressos. En dos de cada tres municipis metropolitans es destina més del 40% dels ingressos en el lloguer i a Sant Adrià del Besòs i Gavà se supera el 50%.
De fet, l’any passat quasi dos terços de la població metropolitana considerava que no és fàcil trobar un habitatge assequible que s’adeqüi a les seves necessitats al barri on viu o al municipi, una percepció que ha augmentat quasi 14 punts des de 2017. Entre els menors de 34 anys de la corona metropolitana, la sensació és encara major i s’ha duplicat per sobre del 60% dels joves. La falta de disponibilitat de pisos econòmics també ha fet augmentar la població que ha canviat de residència en els darrers cinc anys. La mobilitat residencial s’ha triplicat i ha passat d’un 8,8% el 2017 fins al 28,3% el 2022. Entre els principals motius, destaca el desig de tenir un millor habitatge, la formació d’una nova llar o motius familiars. Tot i així, des del 2006 els motius econòmics cada cop tenen més pes en la mobilitat residencial.
