Més enllà del model productiu, la digitalització planteja una nova realitat laboral que evidencia cada cop més els buits legislatius actuals per fer-hi front. “Ens trobem davant d’un mercat més esgotador que ens obliga a ser molt flexibles i a tenir una formació continuada”, afirmava la Natàlia Mir, directora general d’Innobaix, associació sense ànim de lucre que treballa per la transformació de l’economia.
En el segon diàleg, celebrat el passat dimarts 17 de maig, i organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Fundació Ernest Lluch, es va reflexionar sobre l’impacte de la tecnologia al mercat de treball, des de les institucions i l’acadèmia. En un debat constructiu, amb intenció de donar respostes a la incertesa que planteja la transició digital, María Luz Rodríguez, doctora en Dret del Treball i Seguretat Social i especialista en Institucions del Mercat del Treball de la OIT es va definir com a tecnopositiva, és a dir, favorable a la tecnologia. A més, va defensar que “es poden crear molts nous llocs de treball”, tot i que va afirmar que hem de contemplar una transformació que busqui “unes condicions laborals òptimes”. D’altra banda, va subratllar la importància de “millorar les competències digitals de la ciutadania”, ja que segons l’informe DESI, que permet comprovar el rendiment digital d’Europa, “només un 57% dels espanyols tenen competències bàsiques digitals”. L’altra ponent va ser la Lucía Velasco, directora de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI) del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. L’autora del llibre ¿Nos va a sustituir el algoritmo? va manifestar que “ens trobem davant d’un mercat laboral degradat en el qual sobreviurem segons les nostres funcions i formació”.
La digitalització ha portat noves formes de viure i de treballar. Des dels creadors de contingut a xarxes socials, coneguts com a influencers, els qui viuen dels bitcoins o les feines de plataformes digitals com Glovo o Airbnb. Rodríguez les va qualificar de “disruptives”, ja que “qüestionen les estructures laborals anteriors” i va coincidir amb Velasco que el gran repte laboral que es presenta és la seva regulació. La directora de l’ONTSI advertia que fins que es faci efectiva una regulació “els treballadors són més vulnerables, especialment en països amb estats del benestar debilitats o inexistents”.
Però, al marge de l’establiment de la digitalització, van lamentar una falta de valoració de les feines de cures “que continuaran existint” i “tenen cara de dona”, coincidien les ponents. María Luz Rodríguez, afirmava que la digitalització té una “evident” perspectiva de gènere “ja que els homes accedeixen a més feines digitals i millor pagades, mentre que les dones encara copen les feines de cures que estan menys remunerades”. Segons l’informe DESI, “tan sols un 20% dels treballadors tecnològics són dones” i “si només es valoren les feines tecnològiques, només valorem als homes”, lamentava Rodriguez, qui també advertia que “la digitalització s’enfronta a la bretxa generacional, territorial i econòmica que cal contemplar si volem fer una transició justa”.
La perspectiva de gènere va estar molt present en tot el debat. La doctora en Dret del Treball i Seguretat Social va defensar que “cal buscar una alternativa a l’organització dels temps, ja que la majoria d’hores extres només les poden fer homes perquè les dones estan cuidant als nens”. També, va apuntar a les campanyes de Nadal “on es mostra a nenes jugant amb nines i nens muntant avions”, una crítica que va comptar amb la complicitat dels oients.
Pel que fa al debat sobre el regulacionisme de la digitalització, ambdues van defensar “pagar impostos pels beneficis i no per les màquines incorporades en l’empresa”, mentre que Velasco va mencionar que “cal desincentivar les grans diferències salarials dins de les mateixes empreses”.
Per últim, Rodríguez, va celebrar que “Europa està elaborant un programa regulador molt ambiciós” i va encoratjar a “obrir un debat sobre la regulació de la digitalització per enfrontar la doble transició: la digital i la verda”. “És necessari buscar un consens per la construcció del futur”, va afirmar per tancar el debat.
