Informació publicada a Eldiario.es
El nou salari mínim serà de 950 euros mensuals. Així serà gràcies a l’acord assolit dimecres, 22 de gener entre el Govern central, els sindicats i la patronal, deu dies després d’arrencar l’Executiu de PSOE i Unides Podem. La rapidesa de l’acord sobre la millora del Salari Mínim Interprofessional (SMI) té a veure amb la intenció que la pujada es pugui aplicar com més aviat millor, encara que no es pot aprovar en el pròxim Consell de Ministres perquè el decret ha de superar el període d’audiència, ha explicat la ministra de treball. En qualsevol cas, l’increment té efectes des del primer dia de l’any i es pot aplicar de manera retroactiva.
L’SMI se situa així en els 950 euros mensuals en 14 pagues, és a dir, 13.300 euros a l’any, cosa que suposa un increment del 5,5% respecte als 12.600 euros anuals de 2019. Segons els càlculs més prudents del Ministeri, sense tenir encara en compte l’efecte sobre els treballadors a temps parcial, l’augment beneficiarà “més de dos milions de treballadors”.
El pacte assolit aquest dimecres suposa el retorn al diàleg social en aquest tema, com ha subratllat la ministra Yolanda Díaz, que s’ha mostrat “molt contenta” amb l’acord, després del que hi ha hagut “molta feina” de negociació darrere, que ha acabat unint les postures de totes les parts gràcies a concessions d’uns i altres. “Tots hem cedit”, ha subratllat la ministra, com han reconegut també els empresaris i els sindicats.
Unai Sordo i Pepe Álvarez, secretaris de CCOO i UGT, respectivament, han destacat que l’increment assolit és “una bona notícia” per als treballadors que menys guanyen, però també per a l’economia de país, al permetre augmentar el consum intern. Per la seva banda, els líders patronals de CEOE i Cepime, Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva, han reconegut que haguessin “preferit que pugés una mica menys”, però “ens preocupava molt més la quantitat de 1.000 euros”.
“No hi haurà afectació” en l’ocupació
La ministra de Treball i els representants sindicals han insistit que aquest nou augment de l’SMI no provocarà la destrucció de llocs de treball. “Categòricament dic que no”, ha afirmat la ministra Díaz, que ha insistit que “no hi ha cap dada que avali” que els increments del salari mínim destrueixen ocupació.
“No preveiem destrucció d’ocupació ni de bon tros, creiem que contribuirà a crear ocupació en aquest any”, ha afegit Unai Sordo. L’anterior equip del Ministeri de Treball, sota el mandat de Magdalena Valerio, va enviar un informe d’anàlisi dels efectes de l’augment de l’SMI en què apuntaven que no s’havia destruït ocupació, tot i que podia haver portat a l’economia submergida a treballadores de la llar i de camp.
D’altra banda, altres economistes difereixen sobre la repercussió de l’últim increment de l’SMI en la creació d’ocupació. El BBVA Research considera que l’alça del 22% de l’any passat va impedir la creació de 45.000 llocs de treball.
Els empresaris i els sindicats ha reclamat a la ministra de Treball que el Govern canviï la legislació perquè es pugui compensar en els contractes públics la pujada de l’SMI. Yolanda Díaz ha afirmat que els agents socials “tenen raó” en aquest sentit i s’ha mostrat oberta a atendre la seva reclamació, una qüestió que depèn de el Ministeri d’Hisenda, que en el passat no ha cedit a la petició.
Retorn a la negociació amb sindicats i patronal
El Govern de coalició torna a pactar amb els sindicats i la patronal aquest any l’augment del salari mínim després que l’any passat no els tingués en compte i negociés l’increment als 900 euros mensuals amb Unides Podem en l’acord pressupostari. Aquesta maniobra, que també va utilitzar Mariano Rajoy el 2017 quan va pactar amb el PSOE una pujada de el 8% del SMI, va generar molt malestar en els agents socials. En aquesta ocasió, el president Sánchez ja va comunicar als dirigents empresarials i sindicals que els tindria en compte a l’alça d’aquest any.
L’augment del 5,5% d’aquest 2020 arriba després de l’alça del 22,3% de l’any passat, la major registrada a la democràcia. El 2018, amb Mariano Rajoy com a president, l’SMI va augmentar un 4% i va pactar amb els interlocutors socials un camí de pujada que no va arribar a aplicar-se. El 2017, la pujada va ser de el 8%, cosa que donava una empenta al salari mínim després que estigués gairebé congelat o congelat des de 2012.
La ministra de Treball ha insistit que reforçarà durant el seu mandat el diàleg social. Recuperar la rellevància del diàleg amb els sindicats i la patronal és també un dels objectius que va encomanar el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, a el vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias. Iglesias ha portat bona part de la interlocució amb Antonio Garamendi, president de la CEOE, juntament amb la ministra Díaz, qui també ha treballat estretament amb els líders sindicals, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT) per aconseguir l’acord a què es resistia la patronal després de l’alça del 22% de l’any passat fins als 900 euros.
