El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va passar el 4 d’abril pel Parlament de Catalunya, en una compareixença a la Comissió d’Educació que ha durat quatre hores i que va ser sol·licitada pels grups amb motiu de l’anunci de l’avançament del curs escolar. El conseller ha defensat tant aquesta decisió com altres que ha vingut prenent darrerament (gratuïtat I2, reducció de ràtios a partir d’I3, currículum, estabilització de plantilles, avançar les preinscripcions a l’FP, etc.), i sobre la vaga ha repetit diversos cops que des del Departament s’ha tractat d’acostar postures amb els sindicats, i que seguirien negociant, però que els sindicats demanen “impossibles”, ja que “ho volen tot pel curs vinent”.
“Tenim tota la voluntat d’avançar en la reversió de les retallades. Però no podem perdre de vista que aquestes retallades són diverses i que tenen un impacte pressupostari que no es pot assumir de manera immediata, perquè la disponibilitat pressupostària és limitada. I seguim oberts al diàleg i a la negociació”, ha comentat Gonzàlez-Cambray. Segons el conseller, en aquestes negociacions el Departament ha donat resposta a 10 de les 14 reivindicacions dels sindicats, però no per aplicar-les de forma immediata, sinó calendaritzada al llarg de la legislatura.
Així, d’acord amb la seva versió dels fets, totes les reivindicacions relacionades amb la reversió de les retallades s’han atès, si bé no s’aplicarien de manera immediata, perquè cadascuna d’aquestes mesures té un impacte en els pressupostos, i segons ha afirmat aquest està “molt tensionat” a causa de dos fets no previstos: les substitucions de professorat el passat gener a causa de la pandèmia i l’arribada d’infants ucraïnesos als centres, que ha requerit d’increment de dotacions. “Les substitucions que vam assumir com a conseqüència de la 6a onada de COVID als centres educatius, només començar el segon trimestre escolar, va suposar en tres setmanes fer les mateixes substitucions que les que fem al llarg de tot un curs habitual”, ha assegurat.
Així, l’únic punt relacionat amb les retallades que es calendaritza fora de la legislatura és el de la conversió dels sexennis de 9 anys en sexennis de 6. Això es deixaria per a la pròxima legislatura, d’acord amb la proposta del Departament, perquè té un cost de 152 milions d’euros. Sobre la resta de punts estrictament laborals hi ha aquells en els quals ja s’estava treballant, i la mesura, ja anunciada fa uns dies, de reduir una hora lectiva (i, per tant, tornar a l’horari previ a les retallades) que començaria el curs 23/24 a infantil i primària, i el 24/25 a secundària. En aquest cas, els costos són 70 milions i 104 milions respectivament, per curs escolar.
“Els sindicats ho volen tot pel curs 22/23, i quan es demana un impossible és molt difícil arribar a un acord”, ha dit Cambray. “Nosaltres ens hem mogut dues vegades, i ells cap”, ha afegit. Segons el conseller, tampoc és just que els sindicats tinguin entre les seves reivindicacions qüestions com la conversió dels terços en mitges jornades o l’estabilització de les plantilles, i que després no es valori que el Govern les accepta, pel fet que de fet això ja estava acceptat abans de la vaga i ja s’hi estava treballant.
A banda del tema dels sexennins, els altres tres punts sobre els quals el Departament es nega a negociar són el nou calendari escolar i la retirada del decret de plantilles, ja que, en ambdós casos, “no compartim la mirada, és política educativa i no afecta als drets dels treballadors”. I, en tercer lloc, la inversió del 6% del PIB en educació, el conseller accepta que no s’hi està arribant, si bé subratlla que això excedeix el que és el seu Departament.
Per la seva banda, tots els grups de l’oposició han considerat que la vaga va ser un èxit i han demanat Cambray que faci autocrítica i concessions. Alguns diputats (Esther Niubó, del PSC, Jordi Jordan, dels Comuns; i Ignacio Martín Blanco, de Cs) li han demanat expressament que faci cas del que fa unes setmanes ja li van proposar diversos membres del Consell Escolar, en el sentit que postposi l’avançament un curs per recuperar la pau social i donar més temps als centres per organitzar-se. Altres, com la diputada de la CUP Nogay Ndiaye, han posat l’èmfasi en el fet que, acceptant que les vacances escolars són massa llargues, un canvi de cinc dies no genera cap diferència envers la població infantil vulnerable.
