Els treballadors dels centres d’acció social de la Generalitat han denunciat en la concentració feta davant la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), l’existència de més de 2.000 agressions a treballadors per part d’usuaris de centres de menors, segons el manifest llegit pels treballadors a la porta del centre oficial.
La xifra és fruit, han dit, de l’extrapolació de les dades dels 15 centres que gestiona directament la Generalitat. En aquestes instal·lacions el 2017 es van denunciar 235 accidents laborals per agressió o contenció. Això suposa 16 accidents per centre cada any. Per tant, com a Catalunya hi ha 125 centres de menors gestionats per entitats del tercer sector, la xifra resultant serien les 2.000 agressions abans esmentades. La xifra es multiplicaria per 22 si es comptessin les agressions verbals, intimidacions i amenaces, segons han manifestat representants de CCOO i UGT en la concentració feta davant la DGAIA. Una part d’aquestes agressions tindrien a veure amb les condicions de treball amb les que operen, especialment després de l’allau de vingudes de Menors No Acompanyats (Menas).
Algunes entitats no informen els seus treballadors que quan pateixen una agressió física amb danys, una agressió verbal, intimidació, o amenaça que els pugui generar una situació d’ansietat, han d’anar a la seva mútua laboral, ja que, ha estat un “accident laboral”. I “convencen sota pressió” el treballador/a perquè no denunciï al seu agressor/a davant els Mossos d’Esquadra. I no comuniquin al seu tècnic/a referent de la DGAIA les agressions que es produeixen en el seu centre perquè “no augmenti la mitjana mensual d’incidents” i perquè no es qüestioni el seu funcionament, afirmen.
La queixa per les condicions de seguretat dels treballadors dels centres de menors gestionats per entitats del tercer sector s’uneixen a la que forma part del moll de l’os de l’actual mobilització: la congelació dels salaris, perquè la patronal no apuja els salaris ni millora les condicions laborals si abans la Generalitat, que és qui atorga els convenis, no es compromet a pujar a les entitats en la mateixa quantitat que es fixaria l’augment salarial. Els sindicats reclamen una pujada del 3%, ja que afirmen que en els últims 10 anys només han aconseguit només un increment de l’1,2%.
“La patronal es renta les mans, es nega a contemplar qualsevol millora si l’administració no adopta abans el compromís que els pujarà a ells els mateixos fons”, indica un portaveu. “Parles amb l’administració i aquesta diu que li semblen bé les nostres reivindicacions, però ells no tenen res a fer, perquè els serveis estan externalitzats. Això ens deia a nosaltres al mig i no podem ni queixar-nos i quan fem vaga tampoc realment la podem exercir perquè els serveis mínims que fixa l’administració són del 100%”, expliquen els portaveus, Jabitxu Díaz, de CCOO, i Antonio Gutiérrez de la UGT.
Els treballadors d’empreses d’acció social del tercer sector reclamen a mitjà termini equiparar el màxim possible les seves condicions amb les dels treballadors del sector públic que fan la seva mateixa tasca: “al mateix treball, les mateixes condicions laborals” afirmen.
Els sindicalistes voldrien negociar amb la patronal i després voldrien que uns i altres exigissin a l’administració el compliment del que es pacti, però afirmen que les empreses volen tenir primer el compromís de què hi haurà fons abans d’acordar les pujades amb els seus treballadors.
Per la seva banda, “la Generalitat diu que la qüestió de la millora s’hauria de contemplar en els pressupostos, però com estan prorrogats, a la pràctica no ens poden donar resposta. Ens diuen que els diners que havien previst per a incrementar els nostres salaris els han destinat als centres de menors estrangers no acompanyats. Creen nous centres per urgències per donar resposta a la urgència que es dóna. Penseu que el mes passat un 33% dels menors atesos eren Menas”.
Entre les crítiques que es podien sentir a la concentració hi havia el fet que la Generalitat externalitza els serveis però després no exerceix el control sobre la qualitat dels serveis que les entitats del tercer sector donen. En aquest sentit els treballadors afirmaven que “diuen que són associacions, fundacions o cooperatives, però realment molts dels centres tenen esperit mercantil i quan tenen menys ingressos ho compensen retallant els salaris als treballadors i rebaixant l’atenció als usuaris”.
