L’acord per als pressupostos catalans es confirma després d’una setmana de mobilitzacions de la sanitat i educació catalanes per reivindicar millores en les seves condicions professionals. Els comptes disposen d’una dotació històrica amb 41.025 milions d’euros que “permetran intensificar el procés de transformació” de Catalunya i “disposar del múscul suficient per afrontar el context econòmic, social i ambiental fent avançar el país i a la vegada sense deixar ningú enrere”, afirmen des del Govern. L’acord pressupostari contempla un increment del 8% de les prestacions socials, que no creixien des de fa tretze anys i que destinaran prop de 140 milions d’euros a reduir les llistes d’espera de la Llei de Dependència “uns deures pendents”, esgrimeixen des de l’Executiu.
El departament d’Igualtat i Feminismes també es veu beneficiat amb un augment del 27% del pressupost. Un dels altres eixos és la transició energètica, que amb una dotació de 180 milions d’euros pretén accelerar l’autoconsum domèstic i industrial, a més de la dotació de 25 milions per a la ubicació de panells solars en edificis públics del Govern. La Generalitat es compromet amb el Pacte Nacional per la Indústria, subscrit amb els agents socials, i hi destina 680 milions d’euros per al 2023.
Els sindicats ja havien arribat a un acord amb la Generalitat en l’elaboració dels comptes catalans. Tot i que lamenten que s’hagi “perdut un trimestre” d’aplicació de les polítiques socials pactades, “considerem que és una molt bona notícia que obre el camí a la recuperació de drets i a les polítiques socials”, afirmen des d’UGT, que afegeixen que “s’han de revertir les retallades i obrir la porta a polítiques de reactivació econòmica que posin fi a les situacions de vulnerabilitat”. En la mateixa línia, des de CCOO creuen que “és una aposta ferma per incrementar les polítiques públiques, sobretot vinculades als drets socials i es comprometen amb la ciutadania de Catalunya”.
Les demandes dels sindicats sanitaris, reflectides al projecte de llei
“La crisi demogràfica es una crisi mèdica”, deia Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya a la primera jornada de protestes de la setmana passada. Precisament l’impacte del coronavirus i un augment de la demanda als centres sanitaris motivat per l’envelliment de la població son factors que —més enllà de la manca de recursos— han precipitat al sistema públic de salut a l’abisme.
L’aprovació dels pressupostos pot ser un dels elements claus pels quals l’organització sindical va desconvocar a última hora les noves jornades de vagues previstes per a l’1, 2 i 3 de febrer. La Generalitat de Catalunya fa públic el projecte de llei per als pressupostos del 2023 pactats amb el PSC, després d’un acord el mes de desembre amb els comuns, i en aquest, les millores per a la salut ocupen un paper rellevant.
El Departamental de Salut assoleix un increment de 1.284 milions d’euros, fins a arribar als 12.212,8 milions d’euros. L’augment d’inversió ha de repercutir en diversos factors, molts d’ells, relacionats amb les demandes negociades aquestes últimes setmanes convulses en el sector sanitari.
L’increment salarial i la rebaixa de pressió assistencial, eren dues peticions claus dels sindicats de personal sanitari. Mitjançant la inversió, el pressupost es compromet a garantir l’aplicació de l’increment retributiu del 2,5%. En aquesta línia, l’acord estipula que “en el cas d’assolir-se, durant el 2023, els objectius d’IPC que estableix l’acord, el 0,5% d’increment addicional es faria efectiu també durant el 2023. El restant 0,5% d’increment addicional que consta a l’acord entre el Ministeri d’Hisenda i la Secretaria d’Administració i Funció Pública, vinculat als propòsits de PIB, s’avaluarà i s’abonarà, si s’escau, el 2024”. Els 12212,8 milions d’euros previstos per al Departament de Salut han de servir també per a complir el compromís en garantir el nivell de l’activitat ordinària, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària, així com atendre el volum de llistes d’espera i mecanismes per recuperar l’infradiagnòstic.
Un augment de partida del 24% per a l’atenció primària
“L’Atenció Primària ha de ser la porta d’entrada al sistema de salut. La tensió a urgències ha esdevingut un problema crònic arran de les retallades, i s’ha aguditzat darrerament en les urgències hospitalàries com a repercussió d’una Atenció Primària destrossada”, explicava el portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, Xavier Tarragón, abans de l’inici de les protestes. Aquest reforçament de l’atenció primària ha estat un clam unitari que en els pressupostos es tradueix en un 24% més d’inversió amb una dotació de 2100 milions d’euros. Dins l’àmbit concret, es proposa l’impuls d’una comissió d’estudi parlamentària sobre el finançament de l’atenció primària (per tal d’establir criteris pels quals s’ha de basar el compromís) i elaborar i desplegar un Pla individual per als equips d’atenció primària (EAP) que es troben en els pitjors percentils d’accessibilitat. Aquesta proposta forma part d’una demanda concreta recorrent des de l’atenció primària, i es el fet d’avaluar el context de cada CAP per a poder intercedir d’una manera més adequada en les necessitats específiques de cadascun d’ells. Altres de les millores que s’han d’obtenir amb l’increment d’inversió venen del reforçament de l’atenció telefònica, reduir el nombre d’incapacitats temporals (IT) que han de gestionar els metges i metgesses des que l’Atenció Primària, i facilitar la capacitat diagnòstica als CAP.
Més inversió en salut mental, la demanda social que quedava pendent
Dins el pressupost també es destina una partida de 30 milions d’euros a la salut mental i les addiccions per reforçar-ne les actuacions d’àmbit comunitari. Aquests diners han de servir per a reforçar el desplegament del Pla de Prevenció del Suïcidi i el programa d’atenció a la crisi dels trastorns mentals a infants i joves. També es pretén posar en marxa un nou equipament (Acompanya’m), incrementar places i resolució dels hospitals de dia i apostar pels Centres de Salut mental i els Serveis de rehabilitació comunitària.
