Els sindicats reconeixen una millor predisposició del Govern en la negociació dels pressupostos de la Generalitat en el marc del diàleg social i aspiren a “un acord en matèria pressupostària”. Javier Pacheco i Camil Ros, secretaris generals de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, respectivament, en una roda de premsa a la seu de la UGT defensaven ahir que “ha d’haver-hi pressupostos sí o sí” amb una perspectiva a curt termini “que respongui a la crisi energètica i de preus, tot i que sense oblidar el mig i llarg termini”, afirmava Ros. A més, va afegir que “si no miressin la calculadora electoral i de blocs, hi hauria pressupostos”.
“Ha d’haver-hi comptes, perquè no es poden perdre els 3.100 milions d’euros dels quals disposa el Govern”, afirmava Pacheco. Els sindicats demanen “lluitar contra les desigualtats i l’atur i crear ocupació de qualitat”, ja que “Catalunya supera el 25% de la població en risc de pobresa”. D’altra banda, “incentivar l’economia productiva en clau sostenible i amb un model productiu orientat als reptes del canvi climàtic i la transició justa” i per últim, “garantir la protecció social de la ciutadania i mantenir els pilars de l’estat del benestar”.
Pla de xoc per combatre la inflació
Per a donar resposta a la crisi que viu el país, des de CCOO i UGT es demana un pla de xoc amb la creació d’un fons de protecció davant l’augment del cost hipotecari, un bo social de 150 euros i fer la bonificació del transport permanent, amb una acceleració de la integració tarifària, que requereix un augment de recursos de 300 milions d’euros.
Per a combatre la pobresa, demanen, un cop més, l’actualització de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que porta congelat dotze anys, mentre que l’IPREM, l’indicador nacional, ha augmentat un 8,7% en els últims cinc anys. A més, l’increment de l’IPC a Catalunya des del 2010 ha estat d’un 27,7%, segons l’INE, motiu pel qual els sindicats defensen una pujada de l’IRSC del 12,15%, el que suposa situar-lo en 638,25€. Pacheco ha denunciat que l’IPREM se situï ja per sobre de l’IRSC quan la prestació catalana es va crear per “donar més respostes de les que lliuraven les institucions nacionals”.
D’altra banda, defensen mesures contra l’atur i per fomentar la creació d’ocupació digna amb l’enfortiment del Servei d’Ocupació de Catalunya i amb un salari mínim de referència que se situï en 1.319,8 euros mensuals, ja que “la vida a Catalunya és més cara”, assegurava Pacheco.
“Comencem a tenir uns pressupostos amb nivells d’inversió similars als d’abans de les retallades”, afirmava Ros. Els sindicats demanen que es reverteixin les retallades de fa dotze anys amb un increment pressupostari en educació i formació professional, en sanitat i serveis socials. A més, per respondre a la crisi d’habitatge que afecta especialment als joves, defensen un mercat on prevalgui el lloguer social i qualifiquen d’ “insuficient” els 1.000 milions que vol invertir la Generalitat.
Respecte al teixit productiu, opten per garantir els 680 milions d’euros el proper any en el marc del Pacte nacional per la indústria i un model turístic sostenible i digital.
Reforçament de l’estat del benestar
“No deixarem de fer pedagogia fiscal”, va afirmar Pacheco, qui va afegir que “necessitem una inversió del 6% en educació, del 7,5% en sanitat, del 2% en dependència i del 2,2% en recerca i per això calen més recursos que ens homologuin a la resta de països europeus”. A més, va aprofitar per demanar un canvi en el model de finançament autonòmic i va recordar que “de res serveix tenir deu euros més a la butxaca si a canvi has de fer-te una assegurança mèdica privada, portar als teus fills a una escola privada o als teus pares a una residència que no sigui pública”. Per tant, defensen un augment d’impostos a les rendes que més tenen i “que s’han repartit dividends de manera obscena” perquè s’ha d’escollir entre “beneficiar a 100.000 rics o ajudar a 1,5 milions de pobres”.
D’altra banda, afirmen que “si els pressupostos són socials, no ens importa l’aritmètica amb la qual s’aprovin” tot i que tenen clar que “no acceptarem uns pressupostos amb una rebaixa fiscal” tal com demana Junts. Tanmateix, Pacheco creu que “Junts no és el soci prioritari del Govern” i lamenta que proposi ara una rebaixa fiscal que no defensava quan estava en l’Executiu.
