La inflació s’ha situat a l’agost en el 10,5%, una reducció de tres dècimes respecte al juliol, per la baixada del preu dels carburants. En canvi, la inflació subjacent, que no té en compte elements volàtils com l’energia o els aliments, ha escalat fins al 6,4%, la més alta en 25 anys.
El tall de gas per part de Rússia ha agilitzat el debat sobre l’energia a Europa, que vol transitar ràpidament cap a un sistema sense influència del Kremlin. Brussel·les anunciava una reforma integral del mercat elèctric davant les noves necessitats. Les principals apostes a curt termini passen pel control de preus i un pla coordinat de reducció de demanda energètica.
Les mesures de la UE per donar resposta a la crisi continuen. La setmana passada el Banc Central Europeu (BCE) anunciava la pujada del tipus d’interès més alta de la seva història, fins a l’1,25% que seguirà en augment en el que queda d’any i de cara al 2023. Des de l’entitat es reconeix que la decisió provocarà una desacceleració de la zona euro i “és probable que la ralentització de l’economia es tradueixi en un increment de la taxa d’atur” afirma la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde.
Els sindicats pressionen
“Amb una inflació del 10,5% tenim un augment dels sous del 2,5%, el que suposa una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors”, afirmava ahir el Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya. També va criticar el bloqueig de la patronal i va lamentar que pretengui “mantenir els marges de benefici en comptes de garantir el consum”. Ja fa mesos que els sindicats anunciaven mobilitzacions a la tardor si la situació no millorava. Pacheco ha confirmat que en breu anunciaran un calendari de manifestacions conjuntament amb la UGT sota el lema “O salaris o conflicte”.
Actualment, 72 convenis sectorials estan bloquejats segons el sindicat, el que suposa que un milió de treballadors de Catalunya tenen el sou congelat. Pacheco assegura que cal parlar d’augment del sou mínim o de pensions, tot i que “la crisi actual no es resol només amb salaris”. El secretari general afirma que “no podem renunciar al debat fiscal”, ja que “Espanya recapta 60 mil milions per sota de la mitjana europea i necessitem més recursos per polítiques públiques”. També demana a la Generalitat que millori l’accés a la renda garantida; que s’ampli l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) que porta onze anys bloquejat i que és el que estableix la renda mínima per accedir a les prestacions socials; l’aprovació d’un bo energètic i la gratuïtat del transport públic de la seva competència.
