Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El suïcidi per causes laborals és considerat legalment com a accident de treball. Així ho diu una sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en relació amb la mort d’un treballador, E.S.O, que l’any 2011, després de treballar durant 22 anys a la Caja de Ahorros del Mediterráneo, (CAM) va decidir posar fi a la seva vida llençant-se a la via del metro a l’estació de Joanic a Barcelona.
El TSJC ha ratificat la sentència de primera instància que atorgava la consideració d’accident laboral al suïcidi d’un exempleat de l’antiga Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) en constatar l’existència d’un “nexe causal” entre l’actitud del finat i la situació d’angoixa que li havia provocat l’apertura d’un expedient disciplinari per revelació de secret professional.
Segons considera provat la resolució del TSJC, la raó que va impulsar l’exempleat de l’entitat bancària a cometre el suïcidi no era cap altra que la situació d’intensa angoixa i màxima ansietat provocada per la tramitació des d’uns dies abans del fatal desenllaç d’un expedient disciplinari obert contra ell per haver pogut incórrer en “faltes laborals molt greus”. Concretament, E.S.O estava sent investigat per la pròpia entitat després que una clienta de la seva oficina l’hagués acusat d’haver facilitat a un altre client un informe sobre la seva solvència econòmica. Fets que l’empleat va reconèixer davant els seus superiors tot atribuint la seva actuació a un error fruit d’un engany i remarcant la bona fe de la seva actuació. Tanmateix, uns dies després d’oferir la seva versió, el 4 d’abril, es va iniciar la tramitació de l’expedient per “transgressió de la bona fe contractual”, segons informa del Col·lectiu Ronda.
En els 4 dies que van transcórrer des de la comunicació formal de l’apertura de l’expedient i la data del suïcidi, l’estat d’ansietat i angoixa de l’afectat van notar clarament els seus companys. Amb alguns d’ells el treballador va compartir la seva por a perdre la feina i causar un greu perjudici econòmic a la seva família i, fins i tot, la temença va ser acusat en via penal per violació del secret professional. Aquesta alteració de l’estat d’ànim va impulsar que el director de la seva oficina iniciés gestions per tal que l’expedient es resolgués com més aviat millor, donada l’alarmant situació d’inestabilitat i decaïment que l’afectat mostrava.
Finalment, el dia 8 d’abril, incapaç de seguir suportant la situació generada al seu voltant per allò que considerava un error i després de consultar amb un advocat de la seva confiança sobre les perspectives de resolució de l’expedient, E.S.O va adoptar la desesperada decisió de cometre suïcidi.
El TSJC, com ja va fer en primera instància el Jutjat Social 21 de Barcelona, ha considerat que l’actuació d’E.S.O. equival a una defunció per accident laboral, establint el dret de la vídua i la filla a veure incrementades la quantia de les respectives pensions de viduïtat i orfenesa, tal com correspon a aquest supòsit. Segons raona la sentència, malgrat que el suïcidi és un acte de pròpia voluntat, no es pot deslligar el procés d’adopció d’aquesta radical resolució de les circumstàncies que la determinen, constatant que, en aquest cas, no hi ha concurrència de cap altre tipus de causa ni en la vida personal, familiar o en l’estat de salut del finat que pogués haver estat darrere o influït decisivament en la formació de la voluntat suïcida de l’extreballador de la CAM.
La sentencia deixa clara que la mort és, per tant, derivació i conseqüència d’un desagradable episodi laboral que podia haver comportat greus perjudicis a la projecció professional de l’afectat, esdevenint d’aquesta forma una circumstància purament laboral i generant tots els drets corresponents a una contingència professional, incloent-hi l’increment de la base reguladora que serveix per calcular les prestacions dels seus familiars.
